Aquest matí s'ha realitzat una visita d'obres especial a la façana barroca del s. XVII de la Catedral de Santa Maria de Tortosa per part del Bisbat de Tortosa i de l'empresa que està duent a terme els treballs de restauració per tal de donar a conèixer als mitjans com estan evolucionant les tasques i quines peces s'han torbat.
La visita ha començat a peu d'obra on l'arqueòloga del projecte i l'ecònom del Bisbat, Mn. Víctor Cardona, han explicat que en les tasques de restauració de la façana s'han localitzat diverses monedes, una de les quals pertanyia al regnat d'Isabel II, al s. XIX.
A més, també han aparegut diverses joguines com una bala amb unes sanefes pintades i una baldufa de fusta que estan pendents de datació, així com diversos fragments de ceràmica vidriada entaforats entre els murs de la mateixa façana i bales de la Guerra del Francès.
A continuació, un dels arquitectes que dirigeix l'obra, Andreu Alfonso, ha estat l'encarregat de realitzar la visita explicativa a l'obra on, des de la mateixa bastida estant, ha pogut explicar i mostrar els detalls de la restauració i de la neteja que s'està duent a terme.
En aquest sentit, Alfonso ha exposat que "durant molts anys la façana s'ha omplert de brutícia per les inclemències meteorològiques i per la presència d'excrements de coloms" i que "ara estem realitzant la intervenció de la crugia central, on hi ha els elements més rics i importants de tota la façana". Aquesta part està composada per la portalada principal d'accés a la basílica i està construïda amb jaspi de Tortosa, o jaspi de la Cinta, com a pedra principal. No obstant, les columnes estriades d'ordre corinti i els murs estan fets amb la pedra sorrenca coneguda com a pedra de Flix, mentre que els capitells són de pedra calcària compacta. I és que a sobre de les columnes laterals hi ha també unes peces de marqueteria de marbre blanc i de marbre negre que són usades com a elements decoratius i en les quals a dia d'avui es pot observar la clara diferència de les que han estat sotmeses a la neteja integral i les que encara no. En aquest sentit, l'expert picapedrer i restaurador del projecte, Manel Iglesias, ha explicat que "les filigranes de marbre negre que falten es refaran de nou amb material petri originari". Per dur a terme aquestes tasques s'han fet aplicacions de pòsits sobre la brutícia i després neteges amb raspall i bisturí o, fins i tot, amb làser. Això sí, però, "sense afectar el material i conservant al màxim la història que té l'edifici", com els impactes de metralla de la Guerra del Francès, les erosions pròpies de la pluja o el vent, així com la infortuna precipitació de les campanes del campanar de la crugia esquerra en plena Guerra Civil per a utilitzar-les com a metall fos per a la fabricació d'armament.
Així doncs, la neteja i la restauració integral de la façana barroca de la Catedral de Tortosa té com a objectiu no només la millora del seu aspecte actual, sinó també el de garantir la seva conservació material i la dels seus principals elements arquitectònics, artístics o culturals com podrien ser els canelobres, les urnes, els obeliscs o els àngels dels frontons, típics de l'art barroc.
A més, es repararan els elements malmesos per causes fortuïtes i es posaran barreges de compostos sorrencs per emplenar les esquerdes o fissures de les juntes dels elements. I tenint en compte que gran part de la brutícia del temple era ha causa de l'acumulació dels excrements dels coloms, Alfonso ha explicat que s'instal·laran unes punxes a tota la façana, així com també un circuit de petites descarregues elèctriques als contraforts que faran que les aus no tornin a acostar-s'hi.
I més enllà de les raons estrictes de la conservació, s'ha informat també de la intenció d'instal·lar un revestiment metàl·lic a les tres portes frontals de la façana, per tal d'ennoblir-les i dotar-les d'un acabament més digne que l'actual fusta o planxa de llautó. Així doncs, es posaran unes planxes de níquel amb forma de cinta i on estarà escrit el relat de l'aparició de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat, en honor seu, així com també uns acabaments rematats daurats per als claus en forma d'estrella, en honor de la Mare de Déu de l'Estrella, del retaule de l'Altar Major de la Catedral. A més, a la fornícula sense sant que hi ha al capdamunt del dintell de la portalada principal està previst que s'instal·li la nova escultura de marbre de Carrara de la Cinta que, cal recordar, per un error constructiu és més alta que la mateixa fornícula i caldrà rebaixar-la.
Unes tasques que, tal i com ja informà l'Ajuntament en la visita a les obres de la plaça del davant de la Catedral, està previst que acabin ambdues a finals d'agost o principis de setembre, coincidint així amb les Festes de la Cinta i que, de nou, la portalada de la façana principal de la Catedral pugui obrir-se el Dia de la Cinta. Tot i que, les obres de restauració compten amb un total de sis fases, amb un cost de 479.871€, després d'aquesta primera part es farà la intervenció de les crugies del lateral sud, situades per sota del campanar. Amb la previsió que, tot plegat, finalitzi al maig del 2022. Aquest projecte ha estat encapçalat per l'empresa Estudio de Restauración S. L., per part dels arquitectes i directors de l'obra, Andreu Alfonso i Carles Brull, amb la col·laboració del restaurador, Manel Iglesias. Essent possible gràcies al finançament per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Tortosa, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tortosa.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 7 de juliol de 2021
Redactat per: Irene López
La visita ha començat a peu d'obra on l'arqueòloga del projecte i l'ecònom del Bisbat, Mn. Víctor Cardona, han explicat que en les tasques de restauració de la façana s'han localitzat diverses monedes, una de les quals pertanyia al regnat d'Isabel II, al s. XIX.
A més, també han aparegut diverses joguines com una bala amb unes sanefes pintades i una baldufa de fusta que estan pendents de datació, així com diversos fragments de ceràmica vidriada entaforats entre els murs de la mateixa façana i bales de la Guerra del Francès.
A continuació, un dels arquitectes que dirigeix l'obra, Andreu Alfonso, ha estat l'encarregat de realitzar la visita explicativa a l'obra on, des de la mateixa bastida estant, ha pogut explicar i mostrar els detalls de la restauració i de la neteja que s'està duent a terme.
En aquest sentit, Alfonso ha exposat que "durant molts anys la façana s'ha omplert de brutícia per les inclemències meteorològiques i per la presència d'excrements de coloms" i que "ara estem realitzant la intervenció de la crugia central, on hi ha els elements més rics i importants de tota la façana". Aquesta part està composada per la portalada principal d'accés a la basílica i està construïda amb jaspi de Tortosa, o jaspi de la Cinta, com a pedra principal. No obstant, les columnes estriades d'ordre corinti i els murs estan fets amb la pedra sorrenca coneguda com a pedra de Flix, mentre que els capitells són de pedra calcària compacta. I és que a sobre de les columnes laterals hi ha també unes peces de marqueteria de marbre blanc i de marbre negre que són usades com a elements decoratius i en les quals a dia d'avui es pot observar la clara diferència de les que han estat sotmeses a la neteja integral i les que encara no. En aquest sentit, l'expert picapedrer i restaurador del projecte, Manel Iglesias, ha explicat que "les filigranes de marbre negre que falten es refaran de nou amb material petri originari". Per dur a terme aquestes tasques s'han fet aplicacions de pòsits sobre la brutícia i després neteges amb raspall i bisturí o, fins i tot, amb làser. Això sí, però, "sense afectar el material i conservant al màxim la història que té l'edifici", com els impactes de metralla de la Guerra del Francès, les erosions pròpies de la pluja o el vent, així com la infortuna precipitació de les campanes del campanar de la crugia esquerra en plena Guerra Civil per a utilitzar-les com a metall fos per a la fabricació d'armament.
Així doncs, la neteja i la restauració integral de la façana barroca de la Catedral de Tortosa té com a objectiu no només la millora del seu aspecte actual, sinó també el de garantir la seva conservació material i la dels seus principals elements arquitectònics, artístics o culturals com podrien ser els canelobres, les urnes, els obeliscs o els àngels dels frontons, típics de l'art barroc.
A més, es repararan els elements malmesos per causes fortuïtes i es posaran barreges de compostos sorrencs per emplenar les esquerdes o fissures de les juntes dels elements. I tenint en compte que gran part de la brutícia del temple era ha causa de l'acumulació dels excrements dels coloms, Alfonso ha explicat que s'instal·laran unes punxes a tota la façana, així com també un circuit de petites descarregues elèctriques als contraforts que faran que les aus no tornin a acostar-s'hi.
I més enllà de les raons estrictes de la conservació, s'ha informat també de la intenció d'instal·lar un revestiment metàl·lic a les tres portes frontals de la façana, per tal d'ennoblir-les i dotar-les d'un acabament més digne que l'actual fusta o planxa de llautó. Així doncs, es posaran unes planxes de níquel amb forma de cinta i on estarà escrit el relat de l'aparició de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat, en honor seu, així com també uns acabaments rematats daurats per als claus en forma d'estrella, en honor de la Mare de Déu de l'Estrella, del retaule de l'Altar Major de la Catedral. A més, a la fornícula sense sant que hi ha al capdamunt del dintell de la portalada principal està previst que s'instal·li la nova escultura de marbre de Carrara de la Cinta que, cal recordar, per un error constructiu és més alta que la mateixa fornícula i caldrà rebaixar-la.
Unes tasques que, tal i com ja informà l'Ajuntament en la visita a les obres de la plaça del davant de la Catedral, està previst que acabin ambdues a finals d'agost o principis de setembre, coincidint així amb les Festes de la Cinta i que, de nou, la portalada de la façana principal de la Catedral pugui obrir-se el Dia de la Cinta. Tot i que, les obres de restauració compten amb un total de sis fases, amb un cost de 479.871€, després d'aquesta primera part es farà la intervenció de les crugies del lateral sud, situades per sota del campanar. Amb la previsió que, tot plegat, finalitzi al maig del 2022. Aquest projecte ha estat encapçalat per l'empresa Estudio de Restauración S. L., per part dels arquitectes i directors de l'obra, Andreu Alfonso i Carles Brull, amb la col·laboració del restaurador, Manel Iglesias. Essent possible gràcies al finançament per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Tortosa, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tortosa.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 7 de juliol de 2021
Redactat per: Irene López
