El Memorial Democràtic inaugura aquest dimarts 6 de juliol una nova exposició a la seva seu (carrer del Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona). La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, inaugura oficialment la mostra a les 18 hores, tot i que hores abans, a les 11:45 hores, la mateixa consellera, el comissari de la mostra, Enric Pujol i el director del Memorial democràtic, Jordi Font, atendran els mitjans de comunicació i els acompanyaran en una visita comentada.
"Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d'una cultura política", repassa i explica els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya des de principis de segle XX, passant per la proclamació de la República i la posterior Guerra Civil, fins arribar als anys de la transició a la democràcia.
El principal objectiu de l'exposició és mostrar, de manera molt gràfica, l'evolució del republicanisme a Catalunya i remarcar la importància històrica que ha tingut al llarg dels darrers cent anys. El republicanisme també ha generat una cultura política que, en bona mesura, conforma la que tenim actualment.
Els projectes polítics vinculats al republicanisme han acompanyat la història contemporània de Catalunya dels darrers cent anys. A començament del segle XX ja es presentaren les primeres propostes polítiques republicanes, les quals cercaven acabar amb la monarquia i apostar de manera clara per propostes democràtiques.
El moment més àlgid d'aquells projectes es va concretar en la proclamació de la Segona República. La Guerra Civil i el posterior exili provocaren la crisi d'aquells moviments, els quals entraren a la Transició molt afeblits i dividits. No ha estat fins als darrers anys que novament la ciutadania ha vist com les propostes republicanes tornaven a agafar força i es presentaven com una alternativa als projectes nascuts durant els anys de la transició a la democràcia.
Tres blocs temàtics
La mostra s'ha dividit en tres grans eixos. El primer —nucli principal de l'exposició— és un repàs cronològic de com es va forjant la cultura del republicanisme al llarg del temps.
Arrenca en el període 1900-1931 i analitza com la crisi de l'Estat espanyol de 1898, amb la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines, provoca, entre altres esdeveniments, la consolidació de projectes polítics catalanistes. Després dels primers anys del segle XX, s'aborda el període de la dictadura militar de Primo de Rivera (1923- 1930) fins a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, al 1931.
Durant el període 1931-1936, es repassa l'accés al poder del republicanisme, a partir de la proclamació de la República Catalana, la posterior formació de la Generalitat republicana, l'aprovació de l'Estatut d'autonomia fins a l'inici de la Guerra Civil. Durant els anys de conflicte civil (1936-1939), s'analitza el republicanisme en temps de guerra. Posteriorment, es descriu l'exili i la resistència antifranquista (1939-1975).
El darrer quart de segle es parla de la transició política (1975-1980) i del període autonomista (1980-1999). Un darrer apartat recull els darrers fets contemporanis: el fracàs del nou estatut, la recomposició del moviment republicà català i les proclamacions republicanes del 10 d'octubre de 2017 i del 27 d'octubre del mateix any.
Un segon eix temàtic de l'exposició se centra a destacar els valors que caracteritzen el republicanisme, uns ideals originaris de finals del segle XVIII, que van experimentar una modernització durant el segle XX i que en aquell moment històric van ser innovadors al nostre país: la democràcia i la llibertat, la igualtat de gènere, l'autodeterminació i la república catalana, la laïcitat, la justícia social i l'educació, la cultura i la ciència.
El tercer apartat temàtic recull una selecció de noms del republicanisme històric, destacant la diversitat de perfils existents en el si de la cultura política republicana, especialment en els àmbits de la cultura i de la política. Es dona una especial rellevància a sis personatges destacats com són Aurora Bertrana, Nicolau d'Olwer, Ventura Gassol, Lola Anglada, Maria Dolors Bargalló i Carles Rahola. A banda d'aquests noms propis, s'ha seleccionat una vintena de noms més que s'han disposat en un plafó en forma de tauler d'escacs, entre els quals hi ha Carles Pi Sunyer, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Anna Murià o Nativitat Yarza, entre d'altres.
Un audiovisual inèdit
L'exposició es clou amb un documental inèdit elaborat pel Memorial Democràtic d'uns 10 minuts de durada, en el qual diversos testimonis anònims expliquen com van viure la proclamació de la Segona República.
La major part de les imatges s'han extret del Banc audiovisual de testimonis del Memorial Democràtic. Aquest arxiu d'història oral recull entrevistes sobre la història recent de Catalunya des de 1931 fins a 1980, aproximadament. Són memòries polítiques, històries de vida, vivències personals i familiars sobre la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l'exili, la lluita per les llibertats democràtiques o la Transició espanyola.
El comissari
La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, doctor en Filosofia i Lletres i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. És autor de diversos llibres i articles relacionats amb la història contemporània de Catalunya, entre els quals cal destacar El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines 1900-1936.
"Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d'una cultura política", repassa i explica els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya des de principis de segle XX, passant per la proclamació de la República i la posterior Guerra Civil, fins arribar als anys de la transició a la democràcia.
El principal objectiu de l'exposició és mostrar, de manera molt gràfica, l'evolució del republicanisme a Catalunya i remarcar la importància històrica que ha tingut al llarg dels darrers cent anys. El republicanisme també ha generat una cultura política que, en bona mesura, conforma la que tenim actualment.
Els projectes polítics vinculats al republicanisme han acompanyat la història contemporània de Catalunya dels darrers cent anys. A començament del segle XX ja es presentaren les primeres propostes polítiques republicanes, les quals cercaven acabar amb la monarquia i apostar de manera clara per propostes democràtiques.
El moment més àlgid d'aquells projectes es va concretar en la proclamació de la Segona República. La Guerra Civil i el posterior exili provocaren la crisi d'aquells moviments, els quals entraren a la Transició molt afeblits i dividits. No ha estat fins als darrers anys que novament la ciutadania ha vist com les propostes republicanes tornaven a agafar força i es presentaven com una alternativa als projectes nascuts durant els anys de la transició a la democràcia.
Tres blocs temàtics
La mostra s'ha dividit en tres grans eixos. El primer —nucli principal de l'exposició— és un repàs cronològic de com es va forjant la cultura del republicanisme al llarg del temps.
Arrenca en el període 1900-1931 i analitza com la crisi de l'Estat espanyol de 1898, amb la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines, provoca, entre altres esdeveniments, la consolidació de projectes polítics catalanistes. Després dels primers anys del segle XX, s'aborda el període de la dictadura militar de Primo de Rivera (1923- 1930) fins a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, al 1931.
Durant el període 1931-1936, es repassa l'accés al poder del republicanisme, a partir de la proclamació de la República Catalana, la posterior formació de la Generalitat republicana, l'aprovació de l'Estatut d'autonomia fins a l'inici de la Guerra Civil. Durant els anys de conflicte civil (1936-1939), s'analitza el republicanisme en temps de guerra. Posteriorment, es descriu l'exili i la resistència antifranquista (1939-1975).
El darrer quart de segle es parla de la transició política (1975-1980) i del període autonomista (1980-1999). Un darrer apartat recull els darrers fets contemporanis: el fracàs del nou estatut, la recomposició del moviment republicà català i les proclamacions republicanes del 10 d'octubre de 2017 i del 27 d'octubre del mateix any.
Un segon eix temàtic de l'exposició se centra a destacar els valors que caracteritzen el republicanisme, uns ideals originaris de finals del segle XVIII, que van experimentar una modernització durant el segle XX i que en aquell moment històric van ser innovadors al nostre país: la democràcia i la llibertat, la igualtat de gènere, l'autodeterminació i la república catalana, la laïcitat, la justícia social i l'educació, la cultura i la ciència.
El tercer apartat temàtic recull una selecció de noms del republicanisme històric, destacant la diversitat de perfils existents en el si de la cultura política republicana, especialment en els àmbits de la cultura i de la política. Es dona una especial rellevància a sis personatges destacats com són Aurora Bertrana, Nicolau d'Olwer, Ventura Gassol, Lola Anglada, Maria Dolors Bargalló i Carles Rahola. A banda d'aquests noms propis, s'ha seleccionat una vintena de noms més que s'han disposat en un plafó en forma de tauler d'escacs, entre els quals hi ha Carles Pi Sunyer, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Anna Murià o Nativitat Yarza, entre d'altres.
Un audiovisual inèdit
L'exposició es clou amb un documental inèdit elaborat pel Memorial Democràtic d'uns 10 minuts de durada, en el qual diversos testimonis anònims expliquen com van viure la proclamació de la Segona República.
La major part de les imatges s'han extret del Banc audiovisual de testimonis del Memorial Democràtic. Aquest arxiu d'història oral recull entrevistes sobre la història recent de Catalunya des de 1931 fins a 1980, aproximadament. Són memòries polítiques, històries de vida, vivències personals i familiars sobre la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l'exili, la lluita per les llibertats democràtiques o la Transició espanyola.
El comissari
La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, doctor en Filosofia i Lletres i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. És autor de diversos llibres i articles relacionats amb la història contemporània de Catalunya, entre els quals cal destacar El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines 1900-1936.
