El passat 10 d'abril es va fer efectiu el setè ingrés a l'Arxiu Nacional de documentació procedent del Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH), corresponent a confiscacions de fons i documents dutes a terme a Catalunya per l'exèrcit franquista d'ocupació i els seus òrgans especialitzats en la requisa, a l'acabament de la Guerra de 1936-1939. A darrera hora, però van restar al marge d'aquell lliurament alguns documents, pendents de verificacions finals, que són els que retornen ara: es tracta de quatre capses amb documentació textual, una carpeta que conté plànols i cartells, i una bandera. En conjunt, comprenen uns 2.800 folis, la reproducció digitals dels quals es tradueix en unes 3.500 imatges, aproximadament.
Els fons i documents lliurats ara a la Generalitat corresponen a 32 productors, que presenten característiques marcadament diferents. Destaquen els 22 documents (1925-1938) corresponents als 14 sindicats, comitès i federacions adherits a les organitzacions majoritàries al món laboral durant la Guerra, CNT i UGT, principalment relatius als seus òrgans centrals de propaganda, estudis econòmics i comissió jurídica i a entitats locals dels diferents sectors productius de Badalona, Barcelona, Lleida i Reus. El lliurament aplega també un volum petit de documentació procedent d'altres cinc agrupacions polítiques i sindicals com ara l'Aliança Obrera de Reus, la Unió de Cooperatives de Barcelona, la Societat de Picapedrers de Tarragona, Estat Català-JEREC o el Comitè Català pro-Homenatge a la Unió Soviètica. Es recupera també un cartell editat pel Departament de Treball i Obres Públiques de la Generalitat republicana, així com més de 600 folis d'expedients corresponents a menors ingressats els anys 1932 i 1933 a la Casa Asil de Sant Josep a Tarragona.
Pel que fa a la documentació personal, empresarial i familiar cal distingir clarament dos blocs, pel que fa a la seva procedència i contingut: d'una banda, la relativa a cinc persones i una empresa actius durant els anys de la Segona República i la Guerra de 1936-1939; de l'altra, els fons i documents d'altres cinc persones i famílies identificades com a productores, amb una tipologia clarament familiar i patrimonial, que contenen bàsicament privilegis, escriptures i títols de propietat des del segle XVII i on hi predomina la documentació del segle XIX, probablement confiscada a mans d'advocats o procuradors que els representaven en plets de propietat.
Pel seu volum i interès potser la documentació més rellevant retornada ara a Catalunya pertany a tres persones amb una activitat política i institucional ben coneguda. És el cas d'Ángel Pestaña Núñez (1886-1937), una de les figures més destacades de la història de l'anarcosindicalisme a Catalunya i dirigent principal de la CNT després de l'assassinat de Salvador Seguí (1923), del qual han estat lliurats un llibre i quatre agrupacions documentals (1920-1937, 284 folis) que contenen principalment cartes rebudes d'organitzacions polítiques i culturals i de particulars, una part important de les quals en la seva condició de director del diari Solidaridad Obrera.
En segon lloc, cal destacar l'arribada de nova documentació del sindicalista socialista i conseller d'agricultura de la Generalitat republicana Josep Juvé i Surroca (1884-1947), del qual ja havia estat restituïda documentació anteriorment, que es troba en procés de lliurament a la família, actualment resident a nordamèrica. Ara, arriba nova documentació del període (1930-1936, 428 folis), principalment rebuda en el marc de la seva activitat política.
Finalment, cal destacar el valor de la documentació confiscada al militar i advocat Antonio Aymat Mareca (mort el 1972), que també havia estat objecte de lliuraments anteriors de documentació procedent del CDMH, que ja va ser restituïda als seus descendents a finals de 2015. L'Arxiu Nacional rep ara 25 grups de documents amb 689 folis, dels anys 1933-1939, que corresponen principalment als expedients de la seva activitat professional de defensa jurídica de persones encausades davant dels tribunals militars, per delicte de rebel·lió, després dels Fets d'Octubre de 1934; entre les quals, a Borredà, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Solsona. Dins aquests expedients cal destacar el que afecta Magí Bartralot Auladell (1892-1980), líder rabassaire, dirigent social, president del Centre Republicà Federal local i alcalde de Sant Cugat del Vallès (1936-1938): empresonat al vaixell Uruguay, Bartralot va ser jutjat l'octubre de 1935 i condemnat a 6 mesos i un dia de presó.
Quadre resum de la documentació ingressada a l'Arxiu Nacional el 23 de juliol de 2021
Productors | Dates | Unitats | Folis | Imatges |
Sindicats majoritaris | | | | |
CNT de Catalunya. Oficina de Propaganda Exterior | 1937-1938 | 4 | 68 | 117 |
CNT. Comitè Regional de Catalunya. Comissió Jurídica | - | 1 | 10 | 16 |
CNT. Federació de Sindicats Únics de Lleida | 1937 | 1 | 73 | 73 |
CNT. Sindicat Únic de la Indústria Fabril, Textil i Vestir de Barcelona. | 1936-1937 | 1 | 64 | 65 |
CNT. Sindicat Únic de la Metal·lúrgica (Badalona). | 1937 | 1 | 1 | 1 |
CNT. Sindicat Únic de l'Edificació, Fusta i Decoració de Barcelona. | 1938 | 1 | 1 | 2 |
CNT-AIT Catalunya. Sindicat Únic de Treballadors. | - | 1 | 1 | 1 |
CNT-UGT. Sindicat d'Agricultors de Reus. | 1936-1937 | 4 | 16 | 16 |
CNT-UGT. Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona | 1936-1938 | 2 | 2 | 2 |
UGT. Comissió Central d'Estudis Econòmics | - | 2 | 10 | 10 |
UGT. Federació Regional Catalana de Treballadors de la Terra | 1931-1938 | 1 | 26 | 223 |
UGT. Organització Telefònica Obrera Espanyola. Comitè Comarcal de Reus | 1925-1938 | 1 | 51 | 52 |
UGT. Sindicat Fabril i Textil de Barcelona | 1937 | 1 | 1 | 1 |
UGT. Sindicat Nacional Ferroviari. Zona 9 | 1936 | 1 | 3 | 3 |
Altres entitats polítiques i sindicals | | | | |
Aliança Obrera. Comitè local de Reus. | 1937 | 1 | 1 | 1 |
Comitè Català pro-Homenatge a la URSS | 1937 | 10 | 10 | 10 |
Estat Català-JEREC | 1931-1939 | 1 | 1 | 1 |
Societat de Picapedrers de Tarragona | 1934 | 1 | 9 | 9 |
Unió de Cooperatives de Barcelona | 1924 | 1 | 1 | 1 |
Administració pública i serveis assistencials | | | | |
Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Obres Públiques | 1932 | 1 | 1 | 1 |
Casa Asil Sant Josep (Tarragona) | 1927-1933 | 2 | 651 | 653 |
Persones i empreses | | | | |
Antonio Aymat Mareca | 1933 -1939 | 25 | 689 | 836 |
Ángel Pestaña Núñez | 1920-1937 | 5 | 284 | 419 |
Francisco Pertegaz Feliu | 1938 | 1 | 1 | 1 |
José Fernández Peña | 1937 | 1 | 1 | 2 |
Josep Jové i Surroca | 1930-1936 | 1 | 428 | 483 |
Marcelino Padró e Hijo | 1925-1934 | 7 | 9 | 38 |
Documents familiars i patrimonials | | | | |
Família Pi Llongueras | 1611-1820 | 1 | 115 | 115 |
Jacinto Pallarès Macià | 1818 | 1 | 8 | 15 |
Joaquín de las Llanas López de la Huerta | 1886-1912 | 5 | 70 | 79 |
José Antonio Soler | 1804 | 1 | 32 | 33 |
Juan Pons Olivar | 1819-1923 | 17 | 219 | 243 |
Uns restitució successivament diferida
El retorn avui a Catalunya d'aquests documents confiscats és el resultat dels acords de la Comissió Mixta Estat-Generalitat, després de la represa de les reunions, interrompudes des de març de 2017. De fet, fa efectiva la sentència del Tribunal Suprem (STS 806/2019), segons la qual tota la documentació identificada i acordada per la Comissió Mixta ha de ser transferida a la Generalitat de Catalunya per a la seva restitució als particulars que tinguin dret a rebre la restitució. Es tracta, per tant, de documentació que ja havia estat objecte d'aquest acord al si de la Comissió Mixta fa més de vuit anys, el 2013, i que el Patronat del Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH) havia decidit retenir fins ara, fet que va portar la Generalitat, l'octubre de 2014, a presentar un recurs contenciós-administratiu contra el Ministeri de Cultura davant l'Audiencia Nacional espanyola.
Cal recordar que el camí per arribar fins aquí ha estat molt llarg. Després de dècades de lluita per part dels interessats, les entitats de memòria, bona part dels partits i les institucions catalanes, les Corts espanyoles van aprovar la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica. Com a conseqüència, entre 2006 i 2014, a partir dels treballs d'identificació de la Comissió Mixta, el Ministeri de Cultura va realitzar sis transferències a la Generalitat de documentació confiscada. El gener de 2006 va arribar la documentació (507 lligalls) presa a la Generalitat republicana i els organismes que en depenien; a partir de 2008, la intervinguda a persones físiques i jurídiques (un total de 476 fons i documents, la reproducció dels quals es corresponia amb un milió d'imatges digitals).
L'Arxiu Nacional continuarà amb els treballs de restitució
Una vegada realitzats els treballs de recepció i comprovació pertinents, l'Arxiu Nacional facilitarà tota la informació sobre la documentació restituïda. A continuació, reprendrà els treballs adequats per contactar i informar els titulars que ja havien rebut la restitució de la primera part dels fons i documents arribats anteriorment a Catalunya, així com per identificar i localitzar els titulars de documentació que fins ara no hagin estat objecte de restitució en els cinc lliuraments de documentació confiscada a particulars realitzats pel Ministeri de Cultura entre els anys 2008 i 2014.
Es tracta de donar continuïtat a una tasca encara oberta: entre 2012 i 2015, a mesura que anaven retornant a Catalunya, la Generalitat va procedir a restituir els primers 17 fons documentals a titulars, ja coneguts, que els reclamaven de feia molts anys. A partir de 2015, l'Arxiu Nacional va iniciar una campanya avui activa per localitzar els titulars dels altres 459 fons i documents procedents de confiscacions: aquell any i el següent va celebrar dos actes més per restituir-ne altres 120. Des d'aleshores ha continuat el degoteig de sol·licituds de restitució, que el centre ha tramitat i lliurat de manera individual, de manera que el Departament de Cultura ja ha retornat als titulars legítims més del 95% de la documentació lliurada a la Generalitat fins avui.
