23.6.21

La consellera Ciuró presideix l'acte de lliurament de 100 restes òssies no identificades a Miravet

 

La consellera Ciuró es desplaça aquest divendres fins a Miravet per tal d'entregar 100 restes òssies no identificades a l'Ajuntament. L'acte se celebrarà a les 12:40 h. Prèviament, Ciuró acudirà fins a la fossa del Mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre) per visitar els treballs arqueològics que s'hi han produït els darrers mesos.

Des de la Direcció General de Memòria Democràtica, es busca avançar en l'excavació de les fosses d'arreu del territori així com en la identificació dels cossos tot impulsant la localització de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

Entrega de 100 restes òssies no identificades

La consellera Lourdes Ciuró es desplaça fins a la població de Miravet per tal de fer entrega de 100 restes òssies encara no identificades a l'alcalde del municipi, Antonio Llambrich. Després del lliurament, ambdós signaran l'acta d'entrega de les restes i es facilitarà la memòria interdisciplinària d'actuació. Tot seguit, Ciuró atendrà els mitjans de comunicació des del faristol, al costat de les caixes amb les restes.

L'origen de la recuperació dels cossos és gràcies a la partida que va executar la Generalitat entre 2017 i 2018 a les Pernafeites (Ribera d'Ebre). Els treballs van permetre exhumar 99 persones i recuperar les restes d'una altra. Les condicions en les quals es trobaven els cadàvers –sense roba ni calçat, amb amputacions i materials de cures– van servir per constatar que el recinte era un punt hospitalari republicà.

Fossa del Mas de Santa Magdalena

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, visita la fossa de Santa Magdalena (Móra d'Ebre) guiada per l'arqueòleg d'Iltirta Arqueologia. La fossa es troba al costat d'un antic hospital de guerra utilitzat per l'exèrcit republicà durant la Batalla de l'Ebre.

La fossa de Santa Magdalena és una de les més importants del país en tant que fins el febrer de 2021 es van poder recuperar les restes de 54 republicans morts a la Batalla de l'Ebre. Fins ara, es compten més de 60 rases o zones d'enterrament a les quals s'hi ha estat treballant durant els últims mesos.L

Prèviament, la consellera assistirà a l'Ajuntament per trobar-se amb l'alcalde Joan Piñol i Mora així com amb altres membres del consistori. També signarà el llibre d'honor de la població.

Pla de fosses

La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

Nou d'aquestes persones han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.

A banda d'aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d'un veí de Salamanca recuperat d'una fossa de Pamplona, arran d'un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l'ADN. El fill de la víctima residia a l'Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.

Mostres d'ADN

El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.500 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d'ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron s'encarrega d'extreure la mostra del frotis bucal.

El Cens de persones desaparegudes disposa d'uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones de la resta de l'Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.