Ahir a la tarda es va donar el tret de sortida a l'exposició "Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya" a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa. L'exposició, produïda per part de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional (APSAT), està comissariada per part d'Esther Bargalló, August Bernat, Roger Costa i Martí Rom.
La mostra consta de 19 plafons a través dels quals s'explica com eren les construccions fetes amb pedra seca més quotidianes i populars de casa nostra que donaven servei a les necessitats de l'agricultura, la ramaderia o els serveis terrestres com, per exemple: els albellons, els aljubs, els amagatalls per caçar, arneres, les barraques, les cabanes, els camins, les carrerades o lligallos, els cossiols, les escales, els pujadors o els saltadors, els forats de trumfos, els forns, els marges, les pletes, els pous de gel, les trones i les vedrunes.
Unes construccions en les quals s'empraven diversos tipus de pedres per a fer-les, com podien ser els conglomerats, la pedra calcària, la pedra sorrenca, el granit o la pedra de pissarra.
Al llarg del recorregut expositiu es pot observar la diferència entre les barraques, com ho és el cas de la Barraca de l'Ametller d'Amposta, que tenien una falsa cúpula, i les cabanes que estaven recobertes amb una volta de canó. A banda de mostrar-se els detalls del seu interior a través de les fotografies, com podrien ser les menjadores dels animals. També hi trobem un espai destinat a les tines de vi que es troben al Bages i que han estat declarades Bé d'Interès Cultural o a les valones que eren unes construccions de pedra que envoltaven els troncs dels arbres perquè aquests no caiguessin.
I així es com ens acabem endinsant a un dels darrers apartats de la mostra, el que està dedicat a les construccions que es troben a les Terres de l'Ebre. Allà es parla del margenador roquetenc, Lo Serrano, que tenia per costum tallar i polir perfectament les pedres de les seves construccions perquè encaixessin a la perfecció i posava la data de les construccions i els noms dels propietaris gravats a una de les pedres. També és aquí a on ens parlen dels cocons, aljubs o codines, utilitzats per recollir l'aigua de la pluja. Així com també dels pous de neu, ara ja en desús, dels quals quatre es troben al Mont Caro dels Ports de Tortosa-Beseit.
La comissària de l'exposició, Esther Bargalló, va explicar que "la mostra es va inaugurar el 2019 a Torrebesses i, a causa de la seva important demanda, es va decidir fer-ne dues rèpliques, de manera que avui la podem trobar a aquí i al Penedès". Segons va indicar, mai abans cap exposició promoguda per la Generalitat de Catalunya havia tingut tant d'èxit com aquesta. L'exposició acaba amb un vídeo que es va presentar a les Illes de Sant Maurici quan la pedra seca fou proposada com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Finalment, s'ha informat que a finals d'any tindrà lloc un congrés sobre la pedra seca que s'organitza cada quatre anys amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner.
La mostra, que també ha comptat amb la col·laboració del Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta, es podrà visitar al Museu de Tortosa fins al 27 de juny.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 22 de maig de 2021
Redactat per: Irene López
