19.4.21

Xavier Cateura parla dels tortosins exiliats a Vic en motiu de la setmana de la memòria històrica

El primer acte de la setmana de la memòria històrica va tenir lloc el passat dimecres al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa. Es va tractar de la conferència "Desplaçats de Tortosa, arrelats a Vic", que va impartir el divulgador històric, Xavier Cateura, acompanyat del tècnic de l'empresa turística de Terra Enllà, Andreu Caralt.

Caralt va introduí la ponència i va parlar de les dures circumstàncies que van haver de viure els tortosins en l'esclat de la Batalla de l'Ebre, recordant el cruent Divendres Sant del 15 de juliol del 1937, Divendres de Sang, en el qual van caure 20 tones de bombes a la ciutat, deixant 90 morts. Ho va fer repassant les cròniques d'Ernest Hemingway i d'Herbert Matthews, del New York Times.

Caralt també va recordar els principals espais que van servir de refugi per als refugiats de guerra, com ho és el cas de Bítem, l'Hostal de Don Ramon, el poble abandonat de Garidells, el Perelló o la Bassa del Povet de l'Amorós, a Amposta.

Per la seva banda, el divulgador històric, Xavier Cateura, explicà que ell contingut de la seva ponència estava motivat pel fet que recentment publicarà un llibre sobre la història de les famílies de la Colònia Tortosina de Vic.

Cateura explicà que, durant més de 10 anys, Tortosa va ser una ciutat dessolada per la runa i per les bombes sense cap oportunitat laboral. I que aquella no fou la primera vegada que els tortosins es desplaçaven a la capital d'Osona, ja que any enrere ho havia fet d'altra gent que havia anat a explicar-los la tècnica de les carboneres, de la que després es coneixeria com a "pila tortosina".

Però, què va passar perquè 104 tortosins deixessin la seva terra i marxessin a viure a Vic? Tot té els seus orígens el 1933 quan els treballadors sindicalistes de la CNT-FAI de l'antiga Foneria Sales es revolten contra el seu capatàs, Joaquim Bau, i es declaren en vaga. A l'agost del 33 canvien el nom de l'empresa i passa a dir-se "Metalúrgica del Ebro" i tornen a la CNT a fer una selecció de nou personal. Els Bau seguien rere el negoci, però ja no tenien tracte directe amb els treballadors, sinó que ho feien a través d'un conseller delegat. Amb l'esclat de la guerra, l'empresa és clau per a la producció d'armament i tot tipus de material bèl·lic, però se n'adonen que amb l'imminent esclat de la Batalla de l'Ebre, els seus tallers a la vora del riu corren perill. Aleshores el responsable delegat era en Vicenç Roda i el 20 d'agost del 1937 ordenà als 52 treballadors que havien de traslladar els tallers militars a un lloc segur i secret. Cap d'ells sabia cap a on anava i el destí va resultar ser el Mas Berguedà, un antiga indústria tèxtil de Vic. En arribar amb els camions i les caravanes al bell mig de la plaça major de Vic, els nens i nenes d'allà es pensaven que eren d'una companyia de circ. Finalment, al 1938 van acabar d'arribar a la localitat les dones i els nens de les famílies dels treballadors tortosins. A Vic, d'entrada, no van ser gaire ben rebuts, ja que, els vigatans n'estaven farts de rebre refugiats de guerra d'arreu i es calcula que en aquelles dates hi havia unes 2.432 persones a la vila i uns 12.000 nouvinguts a tota la comarca d'Osona.

Així doncs, els treballadors tortosins eren titllats de "rojos" als comerços de Vic que, alguns d'ells, es negaven a servir-los. A més, no tenien llar pròpia i havien de viure tots junts a la planta superior d'on treballaven en unes condicions gens higièniques i insalubres.

Durant la guerra, les circumstàncies estaven marcades per la repressió i tothom tenia por de ser declarat sospitós. Els tortosins també sabien perfectament que no tenien ni mitjans ni recursos per retornar a casa seva i que, encara que ho fessin, Tortosa estava totalment enrunada i allà no hi tenien res a fer.

Molts dels habitants de la Colònia Tortosina van ser citats a judicis sumaríssims, com la Cinta Bel, una modista que va ser empresonada i, finalment, alliberada. Menys sort va tenir en Joaquim Balaguer, un mecànic que van confondre amb un criminal ebrenc i al qual van torturar-lo brutalment. Malgrat acabar posant-lo en llibertat va morir al cap de poc al no superar les lesions i ferides de les pallisses.

Ramon i Joan Garcia Gisbert eren dos germans que també van ser detinguts i deportats al camp de concentració d'Argelers, a França. Un d'ells va estar també empresonat una temporada a Mauthausen. Tots dos van quedar-se a viure a París, on van morir, i mai més van tornar a veure les seves respectives famílies. En el cas d'en Joan Garcia se sap que era dibuixant i hi ha pintures i maquetes seves a l'Arxiu Nacional de Madrid.

Al 1941, Lluís Daufí i Zaporta, un mecenes i empresari tortosí que era la mà dreta de Xavier Bau, aconseguí que aquest construís habitatges dignes per als treballadors de Vic. Acabada la guerra, l'empresa va continuar fabricant parts de màquines per a la II Guerra Mundial destinades a Alemanya.

Al final, entre el 1944 i el 1945 van traspassar l'empresa a un empresari de Vic. Els tortosins ja estaven arrelats al municipi i s'hi van quedar. Ara ja només queden vuit supervivents d'aquelles famílies. Els seus testimonis han servit per explicar algunes anècdotes curioses com el fet que per les Festes de la Cinta feien una processó amb una imatge de la Verge que l'escultor Ricard Cerveto havia fet expressament per a ells. També van fabricar una cucafera i la treien pels carrers el dia del Corpus.

La imatge de la Cinta ara es troba a l'Església del Remei de Vic i prop de la farinera del sucre hi ha un espai verd anomenat Parc dels Tortosins en el seu record. Existeix també l'Associació Tortosina que treballa en tasques de la recuperació de la memòria històrica dels seus avantpassats.

A l'acte també van estar-hi presents l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i la regidora de memòria històrica, Dolors Bel, que van mostrar-se agraïdes per la implicació de Vic en aquestes jornades.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 14 d'abril de 2021


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.