13.4.21

Larestitució del Trabucador amb sorres, un projecte de sortidamarítima de les salines i l'ampliació de guardamars,entre les al·legacions presentades per Infosa

Infosa, empresa que gestiona les Salines de la Trinitat al Delta de l'Ebre ja ha enviat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Medi Ambient les seves al·legacions al Pla per a la protecció del Delta de l'Ebre elaborat pel Cedex sota la direcció de la Direcció General de la Costa i el Mar i de la Direcció General de l'Aigua.


Concretament, Infosa presenta tres propostes diferenciadores respecte a les quals fins ara s'han presentat per part d'entitats, associacions i administracions, enfocades exclusivament a salvaguardar la Barra del Trabucador i les Salines de la Trinitat. L'empresa també ha col·laborat en la preparació de les al·legacions presentades per la Taula de Consens del Delta de l'Ebre.


En primer lloc, demana la restitució del Trabucador i el seu manteniment anual. També planteja un projecte de sortida marítima de les Salines i per últim l'habilitació de dics i guardamars a les Salines de la Trinitat.


1. Restitució del Trabucador i el manteniment anual.


Pel que fa a la primera proposta, es constata que la Barra del Trabucador s'està debilitant per la pujada del nivell del mar, els temporals de llevant que són cada vegada més forts motivats pel canvi climàtic, i la manca de sediments del riu Ebre, a causa de la construcció de pantans al llarg dels anys seixanta.


Infosa planteja un transport massiu de sorra d'una quantitat d'entre 500.000 i 800.000 m², procedents de les platges en creixement més properes o del fons del mar, fins a la barra del Trabucador, recuperant un ample de barra d'entre 300 i 400 metres, convertint-la en estable.


També se sol·licita la restauració de la platja de l'entrada de les Salines fins a uns tres quilòmetres al Sud-oest amb un ample de 318 metres per a protegir a manera de coixí l'actual guardamar de les salines.


Quant al manteniment, proposa una forquilla anual de moviments de sorres entre 415.000-71.874 m³/a amb una mitjana de 155.400 m³/a.


Quant a les repercussions, Infosa considera que a part dels valors ambientals que es perdrien tant a la badia com a les Salines, també es perdrien uns valors socioeconòmics molt importants, ja que la barra del Trabucador defineix la badia dels Alfacs com a tal, evitant l'entrada de l'onatge que una vegada trencada, provocaria que l'onatge erosiones tots els camps agrícoles que envolten la badia, i provocant la invasió dels camps, produint la salinització dels terrenys agrícoles. No es deixà d'apuntar a l'afectació del conjunt de 91 estructures per a la producció de musclo i ostró.


Segons Infosa, les repercussions també afectarien el port de Sant Carles de la Ràpita, dissenyat per a estar a resguard de la mar. Un futur trencament profund i prolongat podria interferir en la seguretat de la infraestructura, tal com assenyala l'Informe de Ports de la Generalitat de Catalunya conforme la vulnerabilitat del port de Sant Carles de la Ràpita davant un trencament profund de la barra del Trabucador. I finalment, però no menys important, el Trabucador és una de les platges més populars i d'atracció de turisme. No sols un turisme de "sol i platja" a l'estiu, també turisme de natura durant tot l'any. A més la badia és el centre de diverses empreses d'activitats aquàtiques en aigües calmes (Kite surf, Paddle surf, Caiac, Windsurf, etc.).


2. Projecte de sortida marítima de les Salines


La segona de les al·legacions diferencials, és el projecte de sortida marítima de les Salines, com una solució als problemes de comunicació de les Salines, ja que l'única connexió actual amb la península és a través de la barra del Trabucador i això fa que com va passar després del temporal Glòria a primers de l'any 2020, la incomunicació pels trencaments, pugui arribar als quatre mesos. Així i tot, Infosa deixa clar, que per la magnitud econòmica del projecte, és inviable que es faci amb mitjans propis, demanant que s'inclogui en futurs plans de protecció del Delta.


És per aquest motiu que Infosa ha desenvolupat un projecte de connexió marítima entre les Salines de la Trinitat i el port de Sant Carles de la Ràpita, amb la col·laboració de diversos experts i l'Institut d'Hidràulica de Cantàbria.


Aquest projecte contempla la construcció d'una pontona amb capacitat de transportar entre 4 i 6 camions, la construcció d'uns embarcadors, els quals per temes de calat, haurien d'estar a 1,4 quilòmetres de les instal·lacions d'empaquetament actuals. Per altra part, aquest embarcador connectaria la pontona amb la zona industrial del port de Sant Carles de la Ràpita pròxima a la Marina.

Fins i tot s'ha considerat, que si un 70% de la producció de les Salines s'evacua a través d'aquesta via, es pot arribar a produir un estalvi de les emissions d'uns 30.000Hg/CO₂ a l'any.


3. Dics i guardamars a les Salines de la Trinitat.


Per últim la tercera proposta, contempla l'habilitació de gaurdamars o esculleres de roca. Segons les previsions i estudis realitzats, per l'increment del nivell del mar i els temporals, l'any 2100 el retrocés de la línia de costa podria arribar a uns 30 metres de la situació actual dels cristal·litzadors, afectant dipòsits i escalfadors molt importants per a la circulació de l'aigua, a més de reduir la superfície d'evaporació. L'exemple ha estat aquest any passat, ja que l'entrada d'aigua a les zones d'evaporació i cristal·lització, ha reduït la producció de sal a la meitat.


Si tota activitat empresarial d'infosa cessés, amb això finalitzaria el bombament de les aigües i salmorres dessecant les 1000 hectàrees de zones humides amb hàbitats d'interès comunitari i prioritari per a la Comunitat Europea i totes les espècies biològiques, tant ocell, plantes i invertebrats, etc., associats a aquests hàbitats dels quals són responsables les mateixes administracions i hauran de rendir comptes si la zona queda erma per complet. Cal dir que moltes d'aquestes espècies estan estrictament protegides per lleis autonòmiques, nacionals i internacionals o fins i tot, estan en perill d'extinció.


Infosa planteja reforçar amb sorra les platges i augmentar els dics interiors i externs que donen al mar, amb nucli de pedrera i roca d'escullera.

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.