21.4.21

Joaquim Vilagrassa presenta el llibre “Les marfantes de Fullola” a la Biblioteca Marcel·lí Domingo

La Biblioteca Marcel·lí Domingo ha acollit aquesta tarda la presentació del llibre "Les marfantes de Fullola", de l'escriptor de l'Aldea, Joaquim Vilagrassa, uns mesos més tard que el presentés en el marc de les Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc organitzades per la mateixa biblioteca.

La presentació ha anat a càrrec del periodista, Josep Bayerri, que ha destacat que "aquesta és una novel·la de sang i fetge, però interessant perquè posa de relleu el racons paisatgístics que ens envolten com el barri de Remolins, Mig Camí o l'Hostal de Don Ramon". La novel·la, ubicada en temps de la postguerra narra les misèries d'una població que passava fam i que malvivia entremig d'una Tortosa enrunada i molt desigual. A través de l'obra, el seu autor parla de les disputes que hi hagut sempre al municipi i ho farà, fins i tot, citant alguns dels diàlegs de Lúcio, Fabio i Don Pedro, de Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig. Però també recordant la disputa que envoltava el terme de la Fullola i que, gràcies a un escut que allí s'hi torba, es pot determinar que forma part del terme de Tortosa des del 1342. Com ha recordat Bayerri, l'Ajuntament de Tortosa aprovà per unanimitat tenir cura de les restes i preservar-les l'any 2019, però ja ho havia fet en anteriors ocasions. De moment tot segueix igual, però encara hi ha qui té l'esperança que el patrimoni cultural no quedi soterrat per la vegetació i oblidat per sempre més.

Les restes abandonades, declarades Bé Cultural d'Interès General, són l'escenari d'una tèrbola història que acabarà enduent-se alguna vida i que, davant la no justificació d'uns fets, hom ho atribueix a les marfantes, aquells éssers fantasmagòrics que la llegenda popular diu que apareixen de nit pels camins rurals i abandonats o aquell mot que ha quedat a l'imaginari col·lectiu per referir-se a un fet fatídic inevitable.

Però la novel·la beu molt dels clàssics pastorals i les novel·les de costums al moment d'explicar amb detall com eren les cases, els estris del camp, els carrers... i per descriure el paisatge d'aquella Tortosa.

El seu autor, Joaquim Vilagrassa, s'ha mostrat agraït d'haver pogut realitzar aquesta presentació a Tortosa, ja que no n'ha pogut fer gaires a causa de la pandèmia del Covid-19. També s'ha declarat un escriptor aficionat perquè escriu molt de tant en tant i ho fa més aviat com un passatemps. De fet, ha explicat que els motius d'aquesta novel·la han estat els de deixar constància escrita de moltes històries, espais, famílies, curiositats... que, des de ben petit, li havien cridat l'atenció i li ballaven per algun racó de la ment. I és que, per Vilagrassa, és un despropòsit que es deixin perdre les vivències personals de cadascú quan ens morim perquè la millor manera de no oblidar el passat, igual que hem pogut comprovar la passada setmana de la memòria històrica, és escrivint-lo, transmetent-lo i preservant-lo.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha agraït la sinceritat de Bayerri i de l'autor en la presentació de l'obra i l'ha felicitat pel fet que aquest Sant Jordi ja s'estigui editant la segona edició del llibre després de convertir-se en un gran èxit de vendes. Al mateix temps, Roigé també ha explicat que el llibre és, en aquest punt, el quart més llegit de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.


Tortosa, Terres de l'Ebre, 20 d'abril de 2021


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.