28.1.21

Tortosa ret homenatge a les víctimes de l’Holocaust

Avui es commemorava el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat, declarat fa setze anys per l'ONU coincidint amb l'aniversari de l'alliberació del Camp d'Auschwitz i, des de l'Ajuntament de Tortosa, s'ha volgut organitzar un acte d'homenatge en record dels 40 tortosins que van ser deportats en aquest camp d'extermini en plena Guerra Civil i dels quals només una dotzena va aconseguir sobreviure. Així ho ha explicat la regidora de Memòria Històrica, Dolors Bel, en l'acte que s'ha organitzat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa i que tots aquells que ho han desitjat, han pogut seguir-lo en streaming a través del canal de YouTube de l'Ajuntament. L'acte ha consistit en una conferència titulada "La memòria de les víctimes de l'Holocaust", per part de l'historiador de Terol, Juan Manuel Calvo Gascón, membre de l'Amical Mathausen, una associació que es dedica a recuperar, preservat i difondre la memòria de les víctimes deportades als camps d'extermini del règim nazi.

Calvo ha explicat que "el nazisme i les seves polítiques d'extermini van quedar oblidades durant molts anys" i que no fou fins el 1955 amb la pel·lícula "Nit i Boira", sobre l'estat d'enrunament del camps d'extermini i més tard, el 1979, amb la sèrie americana "Holocaust" que tot plegat suposà un daltabaix per a la societat alemanya que decidí treballar per recuperar el passat de les víctimes d'aquells crims contra la humanitat.

Per Calvo, "la segregació racial és un fenomen encara recent, com és el cas dels EUA, i no va ser només un cas aïllat d'Alemanya". I és que, l'historiador ha fet un extens repàs en la cronologia històrica per recordar com van sorgir els orígens del nazisme i del seu odi cap als jueus i col·lectius minoritaris. Així doncs, ha recordat que la campanya política contra la població jueva s'inicià amb un procés que va començar buscant culpables, identificant-los, segregant-los i, finalment, exterminant-los, en considerar-los un perill per a la raça ària alemanya que volien imposar.

En aquest cas, ha destacat que "els primers exterminats pel règim nazi, però, van ser els alemanys amb alguna discapacitat o minusvàlua, ja que es va fer una campanya publicitària en la que es deia el cost que tenia mantenir en sanatoris a tota aquesta població i on, fins i tot, es feien enunciats de problemes matemàtics en aquesta línia a les escoles de primària".

Calvo ha explicat que, de mica en mica, els alemanys van haver d'anar perfeccionant i millorant la tècnica de matar tanta gent perquè als inicis els militars no podien assumir psicològicament aquella feina. Així doncs, el 1942, un industrial alemany explicà al règim l'ús d'un gas, el Zyclon B, que matava éssers vius i plagues en camps de conreus i va ser el que s'utilitzà per a les cambres de gas. Des d'aleshores s'accelerà l'exportació massiva de tots els jueus europeus i en un mes es podien haver assassinat 500.000 persones a les cambres. Però, els jueus no foren l'única ètnia perseguida pels nazis, ja que, també els gitanos, els comunistes, els testimonis de Jehovà o els homosexuals van ser-ne víctimes.

D'altra banda, Calvo ha narrat la raó per la qual els republicans espanyols i catalans van anar a parar als camps de concentració i d'extermini nazis. Això va ser arran del fet que aquests es trobaven a l'exili francès quan Hitler ocupà França. Aleshores, lluny de considerar-los militars, van ser catalogats com a apàtrides i enemics polítics als qui també convenia eradicar. I és que també en aquestes dates se celebren els 80 anys del comboi de 1.500 espanyols deportats al camp de Mathausen. Durant el transcurs del règim franquista, entre 1941 i el 1942, es deportaren un total de 7.000 republicans als camps alemanys i es calcula que van morir un 60% d'aquests. No obstant, Calvo ha puntualitzat que quan es parla dels supervivents mai es té en compte en quines condicions ho van ser o, més aviat, quines seqüeles van patir. I és que, en aquest sentit, molts dels qui havien sortit dels camps van desenvolupar malalties mentals, van suïcidar-se, van patir malsons o van carregar un sentiment de culpabilitat a les espatlles de per vida. Ara, ja quasi no queden supervivents de l'Holocaust i els únics que resten són ja persones que en el seu moment eren infants i no tenen gaires records de la barbàrie.

Amb tot però, els familiars dels qui sí que van sobreviure i van treballar per a la recuperació de la memòria històrica fundaren associacions com la d'Amical Mathausen que, fa dos anys, llençà un comunicat a les instàncies europees manifestant la seva preocupació per l'auge de certs corrents polítics i pel to dels seus discursos que recordaven molt als d'alguns mandataris nazis dels anys 30 com, per exemple, el controvertit partit de Plataforma per Catalunya i els seu eslògan "Primer els de casa".

Calvo ha conclòs el seu parlament deixant clar que "l'Holocaust ha de servir per fer una reflexió del que es va perdre en aquells temps que era la condició humana on els culpables del nazisme també eren els qui van deixar fer o van mirar a una altra banda" per reblar que "hem de lluitar sempre per garantir els drets de totes les persones".

Per la seva banda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha comparegut solemnement acompanyada per dos ciris il·luminats des de la taula presidencial del Saló de Plens i ha destacat que "Tortosa i el conjunt de les Terres de l'Ebre no van ser aliens a l'horror nazi" i que "dels dotze supervivents tortosins cal recordar especialment al fotògraf Antoni Garcia". Garcia fou el vertader fotògraf de Mathausen, abans que li furtessin els negatius, i malgrat la ignorància que va sofrir la seva persona en vida, ara se'l rememora amb actes com anomenar amb el seu nom la sala d'exposicions temporals del Museu de Tortosa.

Roigé ha acabat agraint la tasca de Calvo i de l'Amical Mathausen per acabar concloent que "tot sovint veiem el rebuig al diferent, les agressions, els missatges d'odi... hem de seguir treballant per fer d'aquesta societat una societat més justa que faci que siguem llum enmig de tanta foscor".

Tortosa, Terres de l'Ebre, 27 de gener de 2021


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.