1/28/2021

L'Estat aposta per una gestió integrada del Riu, el Delta i la costa, als ETIs finals aprovats per la CHE

El passat 30 de desembre, el Consell de l'Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), aprovava definitivament el document dels ETIs (Esquema de Temes Importants) de la Conca de l'Ebre. L'objectiu dels ETIs es descriure i valorar els principals problemes actuals i previsibles del riu Ebre i la seva conca i les possibles alternatives d'actuació, en l'horitzó 2021-2027, proposant les solucions que es poden adoptar i que posteriorment seran recollides pel nou Pla Hidrològic de l'Ebre, que sortirà en breu a informació publica. Aquest document ha estat debatut àmpliament per part de tots els agents de la Conca, en diferents sessions monogràfiques per tractar cadascuna de les 18 fitxes que el composen, en un període d'exposició pública que ha durat 9 mesos

Pel que fa al delta de l'Ebre els ETIs descriu que els reptes que s'han d'abordar son el perill d'inundació de la plana deltaica per l'ascens del nivell del mar i els temporals recurrents cada cop de més alta intensitat, l'augment de les temperatures i l'acidificació de les aigües marines, la disminució d'arribada de sediments a causa dels embassaments, la proliferació d'espècies invasores (fins a 200 catalogades), la millora de l'estat ambiental de les llacunes i les badies i la integració del nou cicle de planificació hidrològica amb la directiva marc sobre estratègies marines amb l'objectiu de mantenir un bon estat del medi marí que envolta el Delta.

El document aprovat recull diverses possibles accions per combatre els problemes anteriors. Algunes de les actuacions ja estaven previstes en la proposta de Pla de Protecció del Delta, com l'avaluació i caracterització dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja, Ciurana, Margalef  i Guiamets i la possibilitat de fer algun assaig pilot de mobilització de sediments des d'algun d'ells. També l'actualització i millora de la xarxa d'indicadors ambientals del Delta (RIADE) amb la col·laboració de l'ACA o l'execució de grans transvasaments de sorra des de les penínsules del Fangar i la Banya i la desembocadura a les zones més vulnerables com el Trabucador, la Illa de Buda i el frontal marítim de Deltebre, entre la platja de la Marquesa i la Bassa de l'Arena, per frenar la seva regressió i fer una gestió activa preventiva de les zones regressives. També es contemplen mesures per alentir  el rebliment de la badia del Fangar i millorar les condicions ambientals que afavoreixin les produccions marisqueres del seu interior.

És important remarcar que els EPTIS proposen donar seguiment als treballs i les recomanacions elaborades en el marc de la Taula de Consens, reconeixent-li un paper d'interlocució preferent i valorant les propostes que aquesta entitat ha fet arribar en el procés de participació pública.

Cal destacar també altres propostes que es contemplen, com un seguiment més intens del fenomen de la subsidència del Delta a traves de la xarxa d'indicadors ambientals (RIDAE) i d'imatges satèl·lit, l'execució dels camins de guarda de protecció perimetral de les badies dels Alfacs i el Fangar, el mantenir en bon estat els desguassos de fons dels embassaments de la Conca per poder evacuar els sediments mitjançant aquest mecanisme si es creu oportú o tenir en consideració els ecosistemes marins i costaners de la desembocadura per a determinar un regim de cabals ecològics òptims.

És la primera vegada que un Govern de l'Estat proposa en un document, accions que integren la gestió del riu Ebre i la seva conca amb la plataforma del delta de l'Ebre, la seva costa i el seu medi marí adjacent. És una visió holística i proactiva que reconeix la interdependència de tots elements que configuren el sistema Ebre – Delta – Mar amb la finalitat de combatre les principals amenaces d'aquest espai natural, mitjançant els instruments legals que l'Estat vol aplicar: el nou Pla Hidrològic de l'Ebre de la CHE i el Pla de Protecció del Delta de l'Ebre del Ministeri de Transició Ecològica.

Des d'aquest punt de vista és sorprenent el vot en contra que va emetre la Generalitat al document definitiu dels EPTIS al·legant que no es recollien les seves al·legacions, alineant-se amb la Federació Nacional de Comunitats de Regants de l'Ebre que també van votar en contra perquè es reduïen les hectàrees de nou regadiu de la conca a només 30.000, i tatxant a la CHE de fer un plantejament altament ambientalista des del punt de vista agrari. A l'altre costat alguns grups ambientalistes també van votar en contra al·legant que la CHE continuava apostant per nous regadius i seguia sense reconèixer els fenòmens de regressió  i subsidència del Delta, ni volia millorar els cabals ecològics. Res més lluny de la realitat com s'ha explicat i com es pot comprovar llegint el document aprovat.

També sorprèn que el Conseller Calvet afirmi en un article publicat el passat dia 17 de gener, que la seva Conselleria no te absolutament cap competència en matèria de gestió hidràulica pel que fa al riu Ebre. Hem de recordar que la Generalitat de Catalunya, a traves de l'ACA, te competències pel que fa a la gestió hidràulica del tram català de 'Ebre en matèria de policia d'aigües, del control de la qualitat de l'aigua, de la gestió de les taxes en alta i de les autoritzacions per ocupacions del domini públic hidràulic, així com dels abocaments autoritzables. De la resta de competències, també s'ha de fer constar que forma part de tots els òrgans de govern i de decisió de la CHE, on es fa un seguiment de l'execució del Pla de Conca i on es debat i s'acorden les actuacions sobrevingudes que es puguin donar. En breu, la Generalitat tindrà una nova oportunitat de fer sentir les seves propostes, durant el període de informació públic del nou Pla de Conca de l'Ebre 2021-2027.

En aquest context, l'acord del Govern de la Generalitat sobre el Delta divulgat ahir, és una gesticulació buida més en clau electoral, en la mateixa línia de la inacció manifestada respecte els 6 milions del 2020 que han deixat perdre per actuar al delta de l'Ebre. La realitat és que el Govern de Generalitat te competències tant per actuar al Delta, com al riu Ebre, de comú acord amb l'Estat, però no ha fa. La por a posar-se certs col·lectius en contra, la mandra i la incapacitat de redactar propostes solvents i el discurs còmode que Madrid no ens deixa fer res és el que explica el que passa i continuarà passant, si el 14 F no s'hi posa remei.

http://terresebre.socialistes.cat/ca/noticia/l-estat-aposta-per-una-gestio-integrada-del-riu-el-delta-i-la-costa-als-etis-finals