Unió de Pagesos reclama al Departament d'Agricultura que rectifiqui el model homologat de contractes d'integració, en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2008, tenint en compte que la resolució publicada el 9 de desembre persisteix en utilitzar fórmules del model homologat presentat pel Departament el 2005, i que ja va ser rectificat per una sentència judicial.
La complexitat i singularitat dels contractes d'integració estan regulats per llei des de fa més de 40 anys. Unió de Pagesos va impulsar el 2005 la revisió de la normativa d'aquests contractes vigent fins aquell moment per introduir les adaptacions necessàries, especialment, en l'àmbit zoosanitari i ambiental i amb l'objectiu d'aconseguir més garanties d'igualtat entre les parts.
La llei del 2005 va introduir l'obligació de disposar de contractes escrits i va regular un contingut mínim, i obligava l'Administració a publicar un model homologat. Així, Agricultura va publicar un primer model homologat el 2005, al qual Unió de Pagesos va presentar recurs per considerar que no complia les mesures establertes en el contingut mínim detallades en la llei. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a través d'una sentència el 2008, donava la raó, en part, al recurs presentat, i anul·lava alguns del preceptes de la resolució obligant el Departament a publicar una modificació del model homologat de contracte que ha estat vigent fins ara.
El 2017, la compilació del codi civil va incorporar la llei del contractes d'integració i va actualitzar alguns punts del contingut mínim del contracte. Des de llavors, el sindicat ha reclamat una actualització del model homologat de contracte d'integració al Departament, però el model del Departament insisteix en la fórmula utilitzada el 2005, sense imposar els punts mínims determinats en la Llei.
Unió de Pagesos també considera que l'Administració hauria de verificar que els contractes d'integració compleixen la norma i, en aquest sentit, recorda que la sentència del Tribunal Constitucional del 2017 reconeix a la Generalitat la capacitat de sancionar en l'àmbit dels contractes d'integració, tant pel que fa a la no formalització per escrit com en el incompliment del contingut mínim que determina la llei.
La complexitat i singularitat dels contractes d'integració estan regulats per llei des de fa més de 40 anys. Unió de Pagesos va impulsar el 2005 la revisió de la normativa d'aquests contractes vigent fins aquell moment per introduir les adaptacions necessàries, especialment, en l'àmbit zoosanitari i ambiental i amb l'objectiu d'aconseguir més garanties d'igualtat entre les parts.
La llei del 2005 va introduir l'obligació de disposar de contractes escrits i va regular un contingut mínim, i obligava l'Administració a publicar un model homologat. Així, Agricultura va publicar un primer model homologat el 2005, al qual Unió de Pagesos va presentar recurs per considerar que no complia les mesures establertes en el contingut mínim detallades en la llei. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a través d'una sentència el 2008, donava la raó, en part, al recurs presentat, i anul·lava alguns del preceptes de la resolució obligant el Departament a publicar una modificació del model homologat de contracte que ha estat vigent fins ara.
El 2017, la compilació del codi civil va incorporar la llei del contractes d'integració i va actualitzar alguns punts del contingut mínim del contracte. Des de llavors, el sindicat ha reclamat una actualització del model homologat de contracte d'integració al Departament, però el model del Departament insisteix en la fórmula utilitzada el 2005, sense imposar els punts mínims determinats en la Llei.
Unió de Pagesos també considera que l'Administració hauria de verificar que els contractes d'integració compleixen la norma i, en aquest sentit, recorda que la sentència del Tribunal Constitucional del 2017 reconeix a la Generalitat la capacitat de sancionar en l'àmbit dels contractes d'integració, tant pel que fa a la no formalització per escrit com en el incompliment del contingut mínim que determina la llei.
