8.9.20

Tortosa viu unes Festes de la Cinta emmascarades

En uns moments marcats per la crisi del Covid-19, Tortosa no volia deixar perdre la tradició, la cultura, el folklore, els actes religiosos... que sempre han caracteritzat les Festes de la Cinta. És per això que des del departament de Festes de l'Ajuntament de Tortosa es va decidir dissenyar un programa d'actes simbòlics, d'aforament limitat i segurs que permetessin a la ciutadania no acabar de perdre l'essència de les festes majors.

Dijous a la tarda es van iniciar les festes amb la tradicional lectura del pregó, però en aquesta ocasió sense pubilles ni pubilletes i des de l'escenari de la plaça de l'Absis, un lloc molt més ampli, en comparació a l'habitual recinte del Parc Municipal Teodor González. Un altre fet insòlit d'aquest pregó era que els habituals presentadors de l'acte, els periodistes Sílvia Tejedor i Ximo Rambla, van ser-ne els encarregats de dur-lo a terme. Un fet insòlit també, ja que no hi havia dues persones fent el pregó des que l'any 2009 el van fer els membres de Quico el Célio. Estant aquest cop com a presentadors els responsables de comunicació de l'Ajuntament, Carles Ferrando i Anna Mayor.

El regidor de festes, Domingo Tomàs, va iniciar el seu parlament recordant que "no hem volgut renunciar a tenir un programa de festes, no podrem celebrar-les com voldríem, però sí que celebrarem la Cinta" fent al mateix temps al·lusió al llibre Del Folklore Tortosí, del mestre Joan Moreira, tot dient que "Moreira parla del pregó, del repartiment del panoli o de la cavalcada, però descriu el Dia de la Patrona com el moment en què deixava tothom tocat de gràcia en contemplar la seva entrada a la Catedral de Tortosa, tant que pintors com Cerveto van pintar-la".

Tomàs va voler també destacar "l'acceptació de totes les pubilles i pubilletes que havien de ser-ho aquest any per entendre la situació actual i també dels joves penyistes que van decidir ells mateixos renunciar a fer qualsevol tipus d'activitat del circuit de penyes". Finalitzant la seva intervenció tot dient que "tornarem a xalar i tornarem a abraçar-nos", el subtítol que encapçala el programa de festes en paper dissenyat per a l'ocasió.

A continuació, va prendre la paraula l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, que va començar dirigint un agraïment al regidor de Festes i a tot el personal de la comissió de festes per pensar i estudiar quins actes es podien fer i com fer-los perquè aquests fossin segurs en uns moments i uns tempos difícils i complicats que van acabar obligant-los a cancel·lar-ne d'altres després dels rebrots de les darreres setmanes.

"Aquest pregó especial ha servir per recordar les pubilles i pubilletes que no poden acompanyar-nos, perquè elles reben aquí l'Ordre de l'Aixa, que representa la tenacitat i la força de la dona tortosina", una frase que donà peu a un marcat discurs feminista distingit també pel simbolisme d'aparèixer custodiada per dues de les gegantes de la ciutat a banda i banda de l'escenari.

Roigé destacà que "no hem de reduir la cultura a un mer entreteniment ni permetre que els creadors la cedeixin gratuïtament", defensant així la seguretat dels actes culturals, l'aposta per la cultura que s'ha dut a terme al llarg de tot l'agost amb el cicle Tortosa Viu l'Estiu impulsat pel consistori i recordant que aquesta serà una premissa a defensar de cara a la capitalitat de la cultura catalana de cara al 2021.

Per acabar fent un reconeixement a totes les persones de la ciutat que han perdut la vida amb la pandèmia, al personal sanitari, al d'emergències, a la policia local, al personal de neteja dels hospitals, al personal dels treballs essencials, als autònoms i al sector serveis.

Per la seva banda, els pregoners van iniciar els parlaments dirigint un record a la família de Montse Esteve, la presidenta d'UNESCO Tortosa, una de les associacions habituals que presentava pubilles a les festes, que ens va deixar després de ser víctima del Covid-19.

A continuació, van recordar que les Festes de la Cinta feia 80 anys, des de la Guerra Civil, que no s'havien tornat a veure afectades. També van fer un repàs per la història dels pregons de les Festes de la Cinta, recordant que el primer de tots es va fer a l'any 1953 i en castellà, mentre que el primer pregó en català no va arribar a la ciutat fins als anys 80. Van parlar de la figura del mantenidor, que glossava el pregoner, i que va abolir-se l'any 1995, quan també es deixava d'emetre només per la ràdio.

També es va fer referència al fet que es decidí fa pocs anys que el pregó fos protagonitzat per persones nascudes a Tortosa o que han destacat per la seva feina feta a la ciutat.

Després d'aquest repàs històric, el pregó es va centrar en la situació de la premsa i de l'evolució d'aquesta a la ciutat.

Per la seva banda, Ximo Rambla, va dir que "sempre es recorda el Llibre de Costums de Tortosa, del segle XIII, com un dels millors documents jurídics en llengua catalana, però hauríem de recordar més sovint que també hi ha documents amb valors que van més enllà de la llei, com les més de 50 capçaleres que hi ha hagut a la ciutat al llarg del temps".

Rambla va tenir també un record per a totes aquelles publicacions que es van deixar de fer arran de l'esclat de la Guerra Civil, com: El Ideal, Actualitat, El Pueblo (de Campos-Terrer), Després Diari o La Verdad (de Teodor González).

Encara en aquest anàlisi històric, Sílvia Tejedor, va voler homenatjar totes les persones que "van ser capaces de convertir-se en altaveus de la nostra ciutat en els moments més difícils", per lamentar que "actualment només el Diari de Tarragona manté la seu de la seva delegació a la ciutat, veient-nos cada cop més afectats per l'auge dels digitals". Com a locutora de ràdio va voler lloar la figura de Francesc Mestre, nét de Mestre i Noé, que fou qui impulsà l'arribada de la ràdio a Tortosa.

En relació a la ràdio, Rambla va afegir-hi que "cal seguir reivindicant el paper d'aquest mitjà que està a punt de complir el seu centenari i que, sovint, és eclipsada per la imatge, la televisió o la premsa escrita".

Si bé quedà clar que "sense la història de la premsa escrita no es podria entendre la realitat de Tortosa", també quedà palès que "la precarietat i el degoteig de periodistes que no es poden guanyar la vida en l'ofici fan veure que no s'estan fent bé les coses", com afirmà Tejedor.

I és que per a l'expresidenta del Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre, cal recordar una cita de García Márquez en què deia que "la millor notícia no és la que es dóna primer, sinó la que es dóna millor", reivindicant que en temps de fake-news i d'immediatesa marcada per les xarxes socials, cal recordar que "les notícies requereixen temps per contrastar-se i escriure's bé".

En aquest context, Tejedor va voler citar també una de les seves referents, Rosa Mª Calaf, en dir que "l'avenç tecnològic no equival a més informació".

Tejedor també va explicar que "la principal eina de treball és la llengua i hem de ser capaços de defensar el parlar de l'Ebre. En molts casos dubtem si és correcte o np i acabem adoptant la variant estàndard.

Ximo Rambla va acabar el discurs parlant de la Mare de Déu de la Cinta i dirigint-se als polítics per dir-los que "no malgastin energies en debats estèrils i treballin per Tortosa i no posin mai les sigles per davant del nom de la ciutat". Sense oblidar-se tampoc de la família i dels amics de qui va dir que "sense els ells seria difícil poder seguir apartant les pedres i les roques que surten en el camí de la vida".

El divendres s'inicià amb un repartiment del panoli diferent des de diversos punts de la ciutat on la gent podia adreçar-s'hi per comprar-lo. A la tarda es va fer el tradicional concert de la Banda Municipal de Música de Tortosa a la plaça de l'Absis, en un format molt més reduït, amb menys músics i amb les pertinents mesures de seguretat. De fet, van fer-se un parell de passis a l'Absis i un tercer al dia següent a la plaça Mestre Monclús, de Ferreries.

Dissabte al matí es va poder celebrar una ban cavalcada de petit format i sense carros enramats. Els diferents elements del seguici festiu i del folklore popular van sortir des de diferents places de la ciutat per acabar confluint pels carrers del centre de la ciutat i fent parada, alguns d'ells, a la plaça de l'Ajuntament.

Els grups participants van ser: Lo Golafre, la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, Lei Joglars d'Ebre, els castellers de Tortosa, la Colla Gegantera de Tortosa, els Gaiters de l'Aguilot i la xaranga Xino-Xano.

A la tarda es va fer una plantada simbòlica dels diables i bèsties habituals que participen al correfoc de les Terres de l'Ebre a diferents places de la ciutat, però si cal destacar-ne algun, aquest és el drac Lo Carrau, que va fer una petita encesa al bell mig de la plaça de l'Ajuntament.

I en paral·lel també al mateix moment, es va poder celebrar una Ofrena alternativa on es van habilitar diversos punts de recollida d'aliments i de material escolar a cadascun dels barris del municipi i de les EMD's. Alguns dels més destacats van ser el Pavelló Firal, el Centre Cívic de Ferreries o la Nau del Parc, fins on van desplaçar-se els regidors de la corporació municipal i l'alcaldessa a entregar uns brics de llet.

I ja anant-nos-en a diumenge, el Dia de la Cinta, la jornada va començar de forma atípica amb diverses repeticions de la missa estacional en honor a la Patrona a la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Però el passi més esperat de tots va ser el de les 12h, l'hora oficial de la missa dels altres anys, en què la cerimònia va ser també retransmesa en streaming a través de les plataformes digitals de les dues televisions locals. En acabar la benedicció es va celebrar el tradicional Ball de l'Àliga i el bisbe de Tortosa, Rvdm. Mn. Enrique Benavent, va sortir en processó pel voltant de la catedral tot sostenint el sagrat cíngol de la Santa Relíquia de la Mare de Déu de la Cinta. Amb el seguici el van acompanyar la primera majordoma de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Mabel Marcos, el portador de l'estendard d'aquesta, l'intendent dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre, Vicenç Lleonart Ballesta, el cap del servei d'urgències de l'HTVC, el doctor Manuel Martínez i l'auxiliar del torn de nit de la Residència Diocesana d'Ancians de Sant Miquel Arcàngel, Lluís Martí.

Al vespre van tenir lloc els dos passis del concert tradicional de música d'arrel de la mà de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Els concerts es van dur a terme a la part del darrera del Museu de Tortosa, al recinte de l'Antic Escorxador, tot seguint les mesures de seguretat i amb prèvia reserva a Ebreticket.cat. El concert, d'un format més breu de l'habitual, va comptar amb la interpretació d'alguns dels clàssics del grup, així com de la incorporació de nous temes referits a l'entesa com a nova normalitat i que van escriure'ls durant el confinament.

La cloenda de les Festes de la Cinta 2020 va arribar amb la mascletada de colors de fi de festa que, finalment, només s'efectuà des del turó d'en Sitjar, lloc on s'ubica l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Un dels punts més elevats del municipi i que van permetre que la ciutadania pogués gaudir dels focs des dels terrats i balcons de casa seva.

I amb tot plegat es van acomiadar unes festes breus i d'actes reduïts i readaptats a la crisi del Covid-19, un model alternatiu que va permetre que alguns dels trets més distingits de les festes majors tortosines no acabessin de perdre la seva essència i d'alguna manera poguessin seguir estant presents un any més entre la ciutadania. Un format que, com s'afirmà ja el dia del pregó, tothom espera i desitja que no s'hagi de tornar a repetir mai més.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 7 de setembre de 2020



Redactat per: Irene López




Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.