8.9.20

Maria Cinta Llasat: La dignitat de la vellesa

La dignitat de la vellesa

Ha mort Pepita Grego, acabant de complir els 100 anys, la passada setmana. Em deia sovint: "vols dir que no arribaré als 100, Mª Cinta?"

Tenia el cap tant clar que et donava goig sentir-la al felicitar-la per telèfon perquè la pandèmia no ens aconsellava sortir de casa. Em deia, "gràcies a Déu ja he complert el desig, ja em puc morir".

Teníem pendent tornar a veure la pel·lícula sobre la guerra que a ella li feia tanta il·lusió. En realitat a mi em semblava la protagonista perquè era la més gran i perquè tenia una personalitat tant digna, tant de saber estar... Amb la rialla a la boca, el cap clar i l'expressió oberta i carinyosa.

M'havien encarregat els periodistes que portaven el projecte que els busqués gent gran que hagués viscut la guerra i vulguessin explicar-la. Va ser Pepita la primera que se'm va ocórrer i en explicar-li l'objectiu em va dir tota somrient com sempre, "xica, si que me'n recordo, i tant!". Així va ser com la vam veure a la pel·lícula, explicant les seves escenes personals, retingudes tota la vida per esgarrifoses.

En parlar de Pepita, no puc oblidar Mª Cinta Sanmartín. Una amiga meua de 102 anys veïna de Pepita. No va poder ser testimoni de la guerra ara perquè ja començava a perdre la memòria; tot i això, un dia, passant jo pel seu costat em va dir, "xica, que no em dius res?". Una expressió d'aquestes tortosines que tenent el seu encant.

A les dos bones tortosines amigues, donar-vos les gràcies perquè ens heu regalat, junt amb el vostre testimoni de vida, una colla de fills i nets que us estimaven molt a vatros i a Tortosa. Ens retrovarem, veritat?

Un record profund a tots els companys , testimonis de la guerra reflectits a la pel·lícula "A les fosques". Va ser molt bonic veure-la explicar personalment per persones que l'havien viscut en diferents circumstàncies i coincidint en l'essencial: que no es pot repetir.

Caldria escoltar més i més la gent de la nostra generació.

Descansen en pau els que ens han deixat i manteniu-vos en peu com a testimonis de fermesa els que encara estem aquí!

Maria Cinta Llasat

Tortosa

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.