2.7.20

Es restaura el retaule de Santa Anna de la catedral de Tortosa

Des de setembre del 2018 que el majestuós retaule de Santa Anna de la Catedral de Santa Maria de Tortosa estava als tallers del Centre de Restauració dels béns mobles de Catalunya a Valldoreix, restaurant-se.

El retaule del segle XVIII és un dels més rellevants de l'art barroc català, obra de l'escultor Isidre Espinalt. Fabricat amb fusta entre els anys 1728 i 1732, el retaule comptava d'una policromia i d'uns acabaments daurats amb pa d'or. No obstant la seva magne estructura (9x6m), el retaule no és tal i com era originàriament, ja que, després de la Guerra Civil se'n van perdre diverses figures, essent aquestes substituïdes per escultures provinents d'altres retaules, com és el cas de l'escultura central de Santa Anna, que dóna ara nom al retaule. Les imatges de l'època van permetre identificar que en els seus inicis, el conjunt estava dedicat a Sant Ruf d'Avinyó.

Al 2018 es va decidir dur als tallers de restauració i desmuntar-lo, quelcom insòlit en un retaule d'aquestes dimensions, perquè tenia greus problemes estructurals que el posaven en perill i amb risc de col·lapsar. Aquests problemes eren a causa de l'envelliment de l'estructura, de l'acció dels insectes i el desplom parcial del lateral esquerre d'aquest.

Entre l'octubre del 2018 i el febrer del 2019 es va dur a terme la primera fase de la restauració en la que es van desinsectar, consolidar i estabilitzar les peces afectades i després es va procedir a la neteja integral dels estrats de brutícia que s'havien acumulat a la superfície del retaule al llarg de 250 anys, un fet que va permetre recuperar d'immediat els colors originals del conjunt.

D'altra banda, també es van fixar els estrats pictòrics malmesos de diverses escultures del retaule i, finalment, es va aplicar una capa de protecció a totes les peces, retocant-ne la policromia.

Però, la part més complicada ha estat la segona fase de la restauració en la que s'ha hagut de dissenyar una nova base per al retaule de fusta i d'alumini, que s'ha fet des d'un taller d'enginyeria. Així ens ho ha explicat el conservador de béns culturals i col·laborador dels tallers de la Generalitat, Voravit Roonthiva. Aquesta base s'ha fet perquè es va descobrir que l'originària del retaule era una antiga calaixera d'inicis del segle XVII que pertanyia a l'antiga Sagristia de la Catedral de Tortosa i en la qual es desaven els hàbits i els utensilis que els capellans usaven per a l'ofici. La calaixera, una de les més ben conservades de Catalunya d'aquest segle, ha estat també restaurada als tallers de Valldoreix i, ara, ha passat a formar part del mobiliari habitual de l'actual Sagristia.

Posteriorment, s'ha hagut de tornar a muntar in situ a la capella, un procés força costós i que a finals d'aquesta setmana finalitzarà amb l'enretirada de la bastida que el protegeix, essent possible de visitar a la ciutadania a partir del diumenge de la setmana vinent. La restauració ha estat finançada pel Capítol catedralici i pel CRBMC.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 1 de juliol de 2020


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.