19.3.20

Sàpiens homenatja Jesús Moncada


El passat dimecres, la revista d'història Sàpiens i la Fundació Antoni Tàpies van retre un homenatge a la figura de Jesús Moncada, l'escriptor mequinensà que va morir el 2005.

Sàpiens ha dedicat un número especial a tot l'univers Moncada en aquest mes de març, ja que aviat es compliran 50 anys de la desaparició del poble de Mequinensa sota les aigües per la construcció del pantà. I per celebrar-ho va voler organitzar una presentació oficial de l'especial en forma d'homenatge a l'auditori de la Fundació Tàpies que, antigament, havia estat la seu de l'editorial Montaner i Simón, un edifici modernista singular construït per Lluís Domènech i Montaner.

L'acte fou presentat per la directora de la revista, Clàudia Pujol, que va destacar que "tota aquesta feina no hauria estat possible sense la col·laboració de la seva germana, Rosa Maria Moncada, que ens ha permès descobrir moltes notes i objectes personals de l'autor que fins ara eren desconeguts". Pujol va dir que el més interessant de la publicació és que "per primer cop es podran llegir tres capítols inèdits de la seva obra inacabada, Dante S.A., després d'haver estat més de 15 anys sense veure la llum".

I és que, en aquest especial, l'escriptor, Arnau Cònsul, i el filòleg especialista amb Jesús Moncada, Xavier Iglesias, han preparat un text que transcorre per la biografia de l'autor parlant no només de les seves espectaculars obres literàries, sinó també del passat de la seva vila natal de Mequinensa, de l'afició per la fotografia que Moncada heretà del seu pare i posà de manifest dies abans que el seu poble passés a ser història, o també el seu interès per la pintura, ja que Moncada, abans de convertir-se en autor, havia provat sort com a pintor.

Però el millor final d'aquest especial és la publicació d'aquesta novel·la inacabada, Dante S.A., una obra molt personal i autobiogràfica, ja que són moltes les evidències que duen a pensar que el protagonista de la novel·la, Calixte Sansa, és un alter ego de l'autor. Una obra ubicada a Barcelona, concretament a una editorial, la Dante, que tot sembla indicar que seria la Montaner i Simón, on l'escriptor hi treballà durant 13 anys, sota la direcció de Pere Calders. A més, segons la seva germana, tots els personatges de la seva vida real es trobaven representats a la novel·la. De fet, Moncada tenia preparada una llista amb els noms de la ficció i els noms reals que volia incloure a l'epíleg de l'obra.

L'acte va comptar amb una glossa dirigida a l'autor, per part de l'escriptor Jaume Cabré, i d'un col·loqui per part del seu amic íntim, el periodista, Xavier Moret. Moret va explicar que "sempre que parlaves amb Moncada et parlava de tots els llocs de Mequinensa que recordava, els bars, les places..." i que "ell va ser un clar exemple dels escriptor del món rural, que mostrava una clara diferència amb els del món urbà, com Pàmies o Monzó".

Moret explicà també que "el primer que es llegia les seves novel·les era el seu nebot Xavier" i que "els editors sempre tenien pressa, però ell no. I per això era tan perfeccionista que de Camí de Sirga en va arribar a fer infinites versions".

"A Moncada no li agradava que alguns escriptors li diguessin que era escriptor gràcies a Mequinensa" i, de fet, "això és fals i es pot demostrar amb Dante S.A., una obra que estava ubicada a Barcelona".

Moret també va comentar que Moncada l'havia volgut animar a escriure una novel·la sobre l'Ebre, però que, al final, no va voler fer-la. Finalment, també ha volgut fer una crida a la conselleria de cultura i a l'acadèmia del cinema català perquè ha quedat una tasca pendent: fer una pel·lícula de la seva novel·la estrella, Camí de Sirga. Una obra amb la que, per cert, gairebé guanya el Premi Nobel.

Finalment, va intervenir la consellera de cultura, Mariànglea Vilallonga, en nom del President Torra, atès que estava reunit en una comissió arran de la crisi pel coronavirus.

Vilallonga va llegir les paraules que el President havia preparat per a l'acte, en les quals destacava que "Calders va acollir Moncada a la Muntaner i Simón, tot un periple editorial que avui revivim estant en aquesta ubicació". Pel que fa a Mequinensa, va dir que "el 1970 va tenir lloc la demolició de Mequinensa i a les obres de Moncada, igual que a la celebració d'avui, no hi falta res, ni un sol detall, tampoc l'oportunitat". Per Torra, "Moncada era un artista que simbolitzava la revolta contra l'oblit i que trobà en la literatura la pedra filosofal que li permeté parlar de la febre d'or, de la Guerra Civil, del poble i del camí de sirga. Tot un passat que pel sedàs de la mirada de Moncada esdevingué universal i permanent". En aquest sentit, afegí que "Moncada hauria estat un excel·lent candidat al Premi Nobel, ja que el seu nom sonà amb insistència" i que "Moncada va fer una tasca importantíssima, va rescatar un món del naufragi i, ara, hem de recordar a les nostres generacions qui som i d'on venim, una feina que ara ha fet la revista Sàpiens".

L'acte va posar el seu punt i final amb la lectura dramatitzada d'un dels capítols inèdits de Dante S.A. i de la representació escènica del conte "l'Assassinat de Roger Acroyd", del seu recull "El cafè de la Granota", per part dels actors Eduard Muntada, Ferran Aixalà i Carles Martínez.



Barcelona, 11 de març de 2020


Redactat per: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.