6.2.20

Unió de Pagesos a les Terres de l'Ebre demana la celebració d'un nou debat agrari al Parlament en el marc del XIII Congrés del sindicat

Unió de Pagesos celebrarà el seu XIII Congrés Nacional a Falset (Priorat) des de demà, 7 de febrer, fins diumenge 9 de febrer, sota el lema Fem pinya per una pagesia més forta. El sindicat reunirà 132 delegats d'arreu de Catalunya que definiran les línies estratègiques de l'organització per als pròxims anys i, a més, renovarà les responsabilitats. Representants sindicals ebrencs optaran a la permanent nacional d'Unió de Pagesos.


Dins la proposta de línies de treball, les Terres de l'Ebre del sindicat proposen que cal promoure un nou debat monogràfic del món agrari al Parlament de Catalunya al llarg del 2020 davant l'emergència d'actualitzar els mandats al Govern de la Generalitat perquè la pagesia prengui el protagonisme que li pertoca davant els reptes del mercat, els desequilibris territorials i com a gestora de la sostenibilitat i la lluita contra la crisi climàtica.

La pagesia catalana ha de fer front a un conjunt de reptes i desafiaments, com els desequilibris a la cadena alimentària, la nova PAC post 2020, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, l'Agenda 2030, la creixent liberalització dels intercanvis comercials afavorits per la mateixa Unió Europea, la creixent incorporació de les noves tecnologies en la producció agropecuària i el despoblament de zones rurals.

A tot això, cal afegir les particularitats de l'activitat productiva a les Terres de l'Ebre, on els efectes del canvi climàtic s'han fet sentir recentment amb el temporal Glòria i l'estiu passat amb l'incendi iniciat a la Ribera d'Ebre. El sindicat reclama a l'Administració una aposta per la pagesia com a actor en la lluita contra la crisi climàtica. En el primer cas, com van posar en evidència les tractorades d'ahir convocades pel sindicat amb el lema Ni un pam més enrere, cal defensar l'activitat productiva al Delta de l'Ebre i recuperar els camps i la línia de la costa, per mitigar l'impacte de futurs fenòmens i adversitats climàtiques, especialment l'onatge de llevant. En el segon cas, cal defensar l'activitat productiva amb l'ampliació de regs, per exemple a la Ribera d'Ebre, per afavorir l'agricultura, trencadora de la massa boscosa que s'ha creat al llarg dels anys a causa de la pèrdua de pagesos al territori i el despoblament al món rural.

D'altra banda, les Terres de l'Ebre acusen l'impacte d'infraestructures d'energia i de gestió de residus a les quals ara s'hi afegeixen grups d'inversió que volen especular amb les terres per instal·lar parcs solars. Cal un debat per un model agrari i de país, que no facin les zones rurals, i en particular les Terres de l'Ebre, el pati del darrere dels desequilibris territorials. La terra amb valor agrari ha de ser per produir aliments, per assegurar la producció de proximitat i minimitzar la petjada ecològica dels aliments, i el sindicat aposta perquè les energies renovables siguin una font d'ingressos complementària a les rendes agràries, i no pas un benefici només per a les grans companyies elèctriques com fins ara.

El sindicat defensa un model d'explotació d'economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible a Catalunya. Però recorda que, per garantir-ho, cal una equiparació de les condicions de vida i de treball de la pagesia amb les de la resta de sectors, ja que la renda agrària a Catalunya ha disminuït en termes constants més d'un 34% entre el 2001 i el 2018.
 

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.