21.2.20

Els arqueòlegs preveuen trobar-hi un civil i dos soldats enterrats l'any 1938

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat aquest divendres els treballs d'obertura d'una fossa de la Guerra Civil a Bot (Terra Alta). L'excavació es porta a terme a la part posterior de l'ermita de Sant Josep, situada als afores de la població. Els arqueòlegs esperen trobar-hi les restes del pagès Miquel Sanromà Bel i de dos soldats desconeguts. Tots tres haurien estat morts i enterrats l'abril de 1938, durant l'èxode de persones provocat per la caiguda del Front d'Aragó i l'avenç de les tropes franquistes.

Amagats en una cova

Miquel Sanromà, la seva dona embarassada de quatre mesos i les seves dues filles de 9 i 3 anys van anar a treballar a una finca dels afores de Bot un matí d'abril de 1938. Un cop hi van arribar, es van veure sorpresos per un gran trànsit de gent que fugia i per les bombes de l'exèrcit rebel.

Les tropes franquistes havien trencat el Front d'Aragó i la població civil havia començat a marxar dels pobles amb carros i animals per refugiar-se en masos o en zones més segures.

Davant d'aquella situació, la família Sanromà va decidir amagar-se durant tot el dia en una cova d'una finca pròxima. A la nit, en Miquel va haver de tornar sol a Bot per ocupar-se de la seva mare, que ja no es podia valdre per ella mateixa. L'esposa i les filles es van quedar a la cova per seguretat. L'home va arribar a casa i va poder assistir la mare. Després va intentar tornar a la cova, però no ho va aconseguir. Va ser mort en algun punt del trajecte. La família mai va saber què havia passat amb el cos.

Fa uns deu anys, però, un veí va explicar a un net que en Miquel Sanromà estava enterrat al darrere de l'Ermita de Sant Josep, juntament amb uns altres dos soldats. La Direcció General de Memòria Democràtica ha estudiat el cas i, després d'una recerca oral i històrica, ha decidit excavar el punt.

27a obertura

La de Bot serà la vint-i-setena fossa que s'obre a través del Pla de fosses, el programa del Govern que des de 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes de 304 persones.

D'aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica: un sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

Prioritat: les dades genètiques de les restes

El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament es marca com a prioritat l'extracció de dades genètiques de les restes que encara no s'han analitzat. Es tracta d'un procés complex i car. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros.

En canvi, la donació d'ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal.

A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.

Senyalització de fosses

El Departament de Justícia, d'altra banda, té previst senyalitzar durant el període 2020-2022 tots els punts on s'han fet les excavacions del Pla de fosses.

 

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris es moderen tots.