Amb motiu del 80è aniversari del COMEBE, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, s'ha reeditat el llibre La Batalla de l'Ebre: Un riu de sang, de Josep Sánchez-Cervelló i Pere Clua, editat el 2015.
Això sí, però, amb una particularitat, incloure tot un seguit d'articles sobre la propaganda de la Batalla de l'Ebre als dos bàndols, sobre la premsa, les unitats mèdiques del front o els voluntaris de les Brigades Internacionals, entre d'altres.
La presentació, que ha tingut lloc a la Biblioteca Municipal Marcel·lí Domingo de Tortosa, ha comptat amb la presència d'una de les escriptores que ha col·laborat en l'edició, la professora de la UB, Lourdes Prades.
Prades ha tractat el cas dels brigadistes internacionals al front de l'Ebre i ha explicat amb detall de què tracta el seu article.
I és que, tal i com ha exposat, a l'Ebre van arribar a haver alhora 5 de les 6 brigades internacionals que existien, essent les més actives la 11, 15 i 13.
Al llarg de l'article, Prades aporta testimonis brigadistes que expliquen des de l'òptica actual els motius que els van dur a viatjar a Espanya per allistar-se a les brigades republicanes. I tot i que els mecanismes per aconseguir-ho són diversos, els motius són sempre els mateixos: lluitar contra el feixisme internacional. La major part d'ells van arribar a terres catalanes d'amagat dels seus pares, dels seus germans... i, fins i tot, incorrent en delictes, atès que el seus països d'origen prohibien l'allistament als bàndols de guerres d'altres països.
Tots els supervivents a aquella carnisseria relaten que els primers dies al front van ser molt tranquils i de poc moviment, uns dies en què aprofitaven per aprendre castellà i català, ajudaven els veïns a canvi de menjar, feien pràctiques de maniobres, aprenien instrucció militar i d'armes...
Però això es va acabar amb l'esclat d'una cruenta guerra enmig d'un territori de complicada orografia que va acabar fent que tot es convertís en un atzucac on la fugida ja no els era permesa. Excombatents narren com recorden amb tristor el dol que els produïa veure com queien tots els seus companys, però sabien que no havien de guanyar-se les amistats, perquè venien només a lluitar per una causa.
Un brigadista noruec detalla les escenes de por i d'incertesa que va viure en ser l'únic supervivent d'un bot que creuava el riu a les fosques per dur munició a l'altra banda de la riba i que va ser sorprès per atacs indiscriminats del bàndol nacional. "Plovien bombes, literalment", explica, mentre recorda que va estar a punt de morir.
I així, els escenaris eren cada cop més tètrics amb soldats morts, mutilats o agònics per cada cuneta, per cada muntanya.
Reconeixen que només obeïen les ordres dels seus oficials i que desconeixien al complet els noms dels pobles, de les muntanyes o dels rius i que estaven totalment desorientats enmig del camp de batalla.
Molts d'aquests joves van viure amb penediment el fet d'haver d'acabar sent màrtirs d'una causa i haver abandonat, per sempre, les seves famílies.
A Gandesa, van aconseguir salvar-se 43 dels 108 brigadistes, però en llocs com Corbera d'Ebre o la Serra de Pàndols va viure's una autèntica escaramussa.
Prades ha acabat recordant que, finalment, el desembre del 1938 el govern de Negrín ordenà l'enretirada de les tropes brigadistes perquè marxessin cap als seus països. Una decisió que, encara a dia d'avui genera controvèrsia, ja que alguns consideren que era la decisió que tocava prendre i d'altres la interpreten com un error que mai varen entendre i que va fer precipitar que el final d'aquesta guerra fos un desastre.
Els altres autors que participen en aquest llibre són: Daniel Arasa, Ramon Arnabat, Carles Hervàs i Joan Carlos Losada.
Es podrà trobar als punts de venda habituals de les Terres de l'Ebre i als museus dels Espais de la Batalla de l'Ebre al preu de 16€.
Tortosa, 30 de novembre de 2019
Redactat per: Irene López
Això sí, però, amb una particularitat, incloure tot un seguit d'articles sobre la propaganda de la Batalla de l'Ebre als dos bàndols, sobre la premsa, les unitats mèdiques del front o els voluntaris de les Brigades Internacionals, entre d'altres.
La presentació, que ha tingut lloc a la Biblioteca Municipal Marcel·lí Domingo de Tortosa, ha comptat amb la presència d'una de les escriptores que ha col·laborat en l'edició, la professora de la UB, Lourdes Prades.
Prades ha tractat el cas dels brigadistes internacionals al front de l'Ebre i ha explicat amb detall de què tracta el seu article.
I és que, tal i com ha exposat, a l'Ebre van arribar a haver alhora 5 de les 6 brigades internacionals que existien, essent les més actives la 11, 15 i 13.
Al llarg de l'article, Prades aporta testimonis brigadistes que expliquen des de l'òptica actual els motius que els van dur a viatjar a Espanya per allistar-se a les brigades republicanes. I tot i que els mecanismes per aconseguir-ho són diversos, els motius són sempre els mateixos: lluitar contra el feixisme internacional. La major part d'ells van arribar a terres catalanes d'amagat dels seus pares, dels seus germans... i, fins i tot, incorrent en delictes, atès que el seus països d'origen prohibien l'allistament als bàndols de guerres d'altres països.
Tots els supervivents a aquella carnisseria relaten que els primers dies al front van ser molt tranquils i de poc moviment, uns dies en què aprofitaven per aprendre castellà i català, ajudaven els veïns a canvi de menjar, feien pràctiques de maniobres, aprenien instrucció militar i d'armes...
Però això es va acabar amb l'esclat d'una cruenta guerra enmig d'un territori de complicada orografia que va acabar fent que tot es convertís en un atzucac on la fugida ja no els era permesa. Excombatents narren com recorden amb tristor el dol que els produïa veure com queien tots els seus companys, però sabien que no havien de guanyar-se les amistats, perquè venien només a lluitar per una causa.
Un brigadista noruec detalla les escenes de por i d'incertesa que va viure en ser l'únic supervivent d'un bot que creuava el riu a les fosques per dur munició a l'altra banda de la riba i que va ser sorprès per atacs indiscriminats del bàndol nacional. "Plovien bombes, literalment", explica, mentre recorda que va estar a punt de morir.
I així, els escenaris eren cada cop més tètrics amb soldats morts, mutilats o agònics per cada cuneta, per cada muntanya.
Reconeixen que només obeïen les ordres dels seus oficials i que desconeixien al complet els noms dels pobles, de les muntanyes o dels rius i que estaven totalment desorientats enmig del camp de batalla.
Molts d'aquests joves van viure amb penediment el fet d'haver d'acabar sent màrtirs d'una causa i haver abandonat, per sempre, les seves famílies.
A Gandesa, van aconseguir salvar-se 43 dels 108 brigadistes, però en llocs com Corbera d'Ebre o la Serra de Pàndols va viure's una autèntica escaramussa.
Prades ha acabat recordant que, finalment, el desembre del 1938 el govern de Negrín ordenà l'enretirada de les tropes brigadistes perquè marxessin cap als seus països. Una decisió que, encara a dia d'avui genera controvèrsia, ja que alguns consideren que era la decisió que tocava prendre i d'altres la interpreten com un error que mai varen entendre i que va fer precipitar que el final d'aquesta guerra fos un desastre.
Els altres autors que participen en aquest llibre són: Daniel Arasa, Ramon Arnabat, Carles Hervàs i Joan Carlos Losada.
Es podrà trobar als punts de venda habituals de les Terres de l'Ebre i als museus dels Espais de la Batalla de l'Ebre al preu de 16€.
Tortosa, 30 de novembre de 2019
Redactat per: Irene López
