Iniciant la ruta a l'antiga màquina del ferrocarril de Lo Carrilet, al Parc Municipal Teodor González, l'associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic han reprès la segona part de la Diada d'aquest 2019 amb una ruta diferent i trencadora que ha transportat els visitants a la Tortosa dels segles XIX i XX.
Una combinació innovadora de música, poesia i història ha estat l'aposta de la nova junta de l'associació que han comptat amb la col·laboració d'altres col·lectius tortosins com Dillums d'Art al Forn i els membres de La Tuna Folk.
I tot just després d'arrencar la jornada cantant Lo Carrilet, el president de l'associació, Jordi Mulet, ha estat l'encarregat de fer les explicacions històriques i les contextualitzacions de cadascun dels emplaçaments visitats. I és que per primer cop, l'associació se'n surt de la seva zona de confort, les muralles, i s'endinsa en un altre període històric de la ciutat, el del segle XIX, igual d'interessant i de desconegut. En aquells moments, Tortosa era una ciutat d'uns 22.000 habitants que es trobava en plena revolució industrial amb l'arribada de Lo Carrilet a la ciutat. Però el context polític que vivia aleshores no era gaire diferent al de la resta de l'Estat espanyol. Es trobaven a cavall entre la fi del Sexenni Democràtic, sorgit de la Revolució Gloriosa del 1868, i l'inici de la Restauració que protagonitzaria Cànovas del Castillo. A la ciutat la figura política més destacada del moment era Teodor González, un cacic que va començar fent els seus primers mèrits a l'Ajuntament de Manuel Escartín essent l'ideòleg de l'enderrocament de part de les muralles de la ciutat el 1908, així com el qui impulsà, juntament amb l'alcalde, l'actual parc, abans conegut com a "Passeig del Temple", que ocupava el lloc on fins al moment s'hi torbaven les drassanes.
Un parc de regust modernista amb el llac vell o l'escalinata del roserar, obra de l'arquitecte municipal, Pau Monguió i Segura, a l'igual que altres cases modernistes que trobem a l'eixample tortosí, com la mateixa llar del senyor Benet de Pinyana, al davant mateix del parc. El parc no es coneixerà amb el nom de Teodor González fins el 1956.
Però, Teodor González va acabar sent també alcalde de Tortosa el 1879, mentre un altre tortosí, Josep Bosch i Fustegueres, ho era a Madrid. Això però, arribà a la seva fi amb l'aboliment del caciquisme i la instauració del catalanisme, a Tortosa, de la mà de Francesc Mestre i Noè, de la Lliga Regionalista de Prat de la Riba. Un polític, escriptor i periodista tortosí que sovint se'l té oblidat en la memòria col·lectiva i que avui s'ha posat en relleu gràcies a l'escriptor, Emigdi Subirats, que n'ha glossat la seva figura recitant amb d'altres autors del territori alguns dels seus escrits com "Giripigues Tortosines".
I amb això, endinsats ja en ple segle XIX, la Diada ha arribat a la plaça Barcelona per parlar de dos edificis que es miren de fit a fit cada dia i que els transeünts hi passen pel seu davant sense alçar la mirada, quasi ignorant-los. Són els dos mercats de Tortosa: el Mercat Municipal i el Mercat del Peix. El primer, obra de Joan Torras i Guardiola, després del fracàs reiterat del seu ideòleg, Joan Abril i Guanyabéns, és un majestuós, alhora que senzill, edifici modernista del 1887 que d'aleshores només en conserva les estructures encavallades amb gelosies del sostre del seu interior, atès que tota la resta és fruit de la reconstrucció de Regiones Devastadas i d'una remodelació del 1997.
I és que en aquest tombant de segle, és també el moment per al ressorgiment d'altres escriptors i poetes com ho és el cas de Joaquim Garcia Girona, un mossèn de Benassal que va escriure l'Epopeia del Poble Valencià on exposa que la seva terra del Maestrat ha de tenir també el seu propi Canigó. Fou un gran llatinista i ensenyant i traductor del grec amb la traducció d'obres com Horaci al català. Molt amic de Fidel Fita, el transcriptor de Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, de Despuig, ha estat recordat a la jornada per part de l'escriptor, Vicent Pellicer, que n'ha llegit uns fragments del poema "Els fills del Maestrat".
I la ruta ha seguit per la Plaça d'Alfons XII que no té res a veure amb la plaça del projecte original que tants recorden haver-la vist esfumar-se davant dels seus ulls, juntament amb d'altres edificis importantíssims a nivell arquitectònic, com el "Coli", el cinema Coliseum, per la mala gestió urbanística del llavors alcalde, Felipe Tallada i Esteve.
Al bell mig de la plaça s'alçava una figura de Soriano Montagut que ha desaparegut i a l'altre extrem de plaça hi havia l'altra escultura de l'autor, que encara es conserva, La Maternitat, que havia de formar part d'un petit estany que mai es construí.
I l'Art Nouveau que rodejava la plaça amb les fàbriques dels olis, el Coliseum o la Clínica Sabaté ara queden descontextualitzats de l'skyline modern del seu entorn.
Ha estat en aquest punt de la visita que el president de l'associació, Jordi Mulet, ha explicat que s'han aconseguit localitzar les estàtues de les muses que coronaven la façana del cinema Coliseum i que s'està treballant en la seva restauració per poder-les presentar en breu.
Des de la plaça estant, Emigdi Subirats i Jesús Tibau han llegit textos de Ramon Vergés-Paulí i Joan Cid i Mulet. Cid i Mulet, potser el més destacat, fou un escriptor i polític jesusenc que va estar sempre molt vinculat al món de la cultura i al món del futbol. Essent regidor de cultura a Tortosa en el moment en què esclata la Guerra Civil, Cid i Mulet va salvar quasi tot el patrimoni de la Catedral de Tortosa enduent-se'l al Monestir de Poblet on coneixia Eduard Toda. Va ser el fundador del club de futbol del Jesús-Catalonia i va escriure una enciclopèdia de 5 volums de termes futbolístics, a banda de moltíssimes novel·les com "Rosa Maria", "La nota incògnita" o "Destins". Cid i Mulet va morir a l'exili mexicà a 'edat de 72 anys.
A continuació s'ha visitat la UNED, edifici de la qual fou la seu del Banc d'Espanya i que, en breu, una part d'aquest serà també la seu de l'Associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic.
Un punt d'inflexió que ha donat pas a parlar també de les dones dels inicis de segle i de com aquestes lluitaven en un món d'homes. És el cas de la perellonenca, Maria Lleó, que va ser la primera dona escriptora de les Terres de l'Ebre, publicant articles al Diari de Tarragona i al setmanari de El Llamp, de Gandesa. Al diari va escriure novel·les en fascicles i era força popular, però el seu rastre es perd amb l'esclat de la Guerra Civil, atès que ja mai més tornà a escriure.
I tot moment de glòria té també la seva etapa fosca, la seva etapa negra que tots voldrien oblidar, en aquest cas, l'esclat de la Guerra Civil. La jornada ha posat el seu punt i final amb la visita al refugi antiaeri del C/Ernest Hemingway tot recordant el sofriment que la població tortosina va viure el conegut com a Divendres Sant, Divendres de Sang, on els bombardejos van destruir tot el municipi. I des d'allà s'ha volgut posar veu a dues figures que van sorgir en el postfranquisme: el cineasta tortosí, Rafael Julià Salvia i l'escriptor i professor de l'Institut Joaquim Bau, actual Institut Dertosa, Manuel Pérez-Bonfill.
I al marge de les post-muralles, la ruta s'ha desviat uns instants del segle XIX per parlar-nos d'un poeta del 1259, Abu Backr Al-Turtuxí i les seves 30 obres, entre les més conegudes "Absència" i "La llàntia dels Prínceps".
Així com d'un altre poeta tortosí que convé no oblidar mai i posar-lo en valor: Gerard Vergés. Potser el més contemporani, sí, però no per això el més estudiat als centres educatius. Un escriptor en majúscules que ens va deixar el 2014 i que va destacar per les seves antologies poètiques de "L'Ombra Rogenca de la Lloba" o "Tretze biografies imperfectes", amb poemes que passen a ser mites com "Parlo d'un riu mític i remorós".
Tortosa, Terres de l'Ebre, 23 de novembre de 2019
Redactat per: Irene López
Una combinació innovadora de música, poesia i història ha estat l'aposta de la nova junta de l'associació que han comptat amb la col·laboració d'altres col·lectius tortosins com Dillums d'Art al Forn i els membres de La Tuna Folk.
I tot just després d'arrencar la jornada cantant Lo Carrilet, el president de l'associació, Jordi Mulet, ha estat l'encarregat de fer les explicacions històriques i les contextualitzacions de cadascun dels emplaçaments visitats. I és que per primer cop, l'associació se'n surt de la seva zona de confort, les muralles, i s'endinsa en un altre període històric de la ciutat, el del segle XIX, igual d'interessant i de desconegut. En aquells moments, Tortosa era una ciutat d'uns 22.000 habitants que es trobava en plena revolució industrial amb l'arribada de Lo Carrilet a la ciutat. Però el context polític que vivia aleshores no era gaire diferent al de la resta de l'Estat espanyol. Es trobaven a cavall entre la fi del Sexenni Democràtic, sorgit de la Revolució Gloriosa del 1868, i l'inici de la Restauració que protagonitzaria Cànovas del Castillo. A la ciutat la figura política més destacada del moment era Teodor González, un cacic que va començar fent els seus primers mèrits a l'Ajuntament de Manuel Escartín essent l'ideòleg de l'enderrocament de part de les muralles de la ciutat el 1908, així com el qui impulsà, juntament amb l'alcalde, l'actual parc, abans conegut com a "Passeig del Temple", que ocupava el lloc on fins al moment s'hi torbaven les drassanes.
Un parc de regust modernista amb el llac vell o l'escalinata del roserar, obra de l'arquitecte municipal, Pau Monguió i Segura, a l'igual que altres cases modernistes que trobem a l'eixample tortosí, com la mateixa llar del senyor Benet de Pinyana, al davant mateix del parc. El parc no es coneixerà amb el nom de Teodor González fins el 1956.
Però, Teodor González va acabar sent també alcalde de Tortosa el 1879, mentre un altre tortosí, Josep Bosch i Fustegueres, ho era a Madrid. Això però, arribà a la seva fi amb l'aboliment del caciquisme i la instauració del catalanisme, a Tortosa, de la mà de Francesc Mestre i Noè, de la Lliga Regionalista de Prat de la Riba. Un polític, escriptor i periodista tortosí que sovint se'l té oblidat en la memòria col·lectiva i que avui s'ha posat en relleu gràcies a l'escriptor, Emigdi Subirats, que n'ha glossat la seva figura recitant amb d'altres autors del territori alguns dels seus escrits com "Giripigues Tortosines".
I amb això, endinsats ja en ple segle XIX, la Diada ha arribat a la plaça Barcelona per parlar de dos edificis que es miren de fit a fit cada dia i que els transeünts hi passen pel seu davant sense alçar la mirada, quasi ignorant-los. Són els dos mercats de Tortosa: el Mercat Municipal i el Mercat del Peix. El primer, obra de Joan Torras i Guardiola, després del fracàs reiterat del seu ideòleg, Joan Abril i Guanyabéns, és un majestuós, alhora que senzill, edifici modernista del 1887 que d'aleshores només en conserva les estructures encavallades amb gelosies del sostre del seu interior, atès que tota la resta és fruit de la reconstrucció de Regiones Devastadas i d'una remodelació del 1997.
I és que en aquest tombant de segle, és també el moment per al ressorgiment d'altres escriptors i poetes com ho és el cas de Joaquim Garcia Girona, un mossèn de Benassal que va escriure l'Epopeia del Poble Valencià on exposa que la seva terra del Maestrat ha de tenir també el seu propi Canigó. Fou un gran llatinista i ensenyant i traductor del grec amb la traducció d'obres com Horaci al català. Molt amic de Fidel Fita, el transcriptor de Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, de Despuig, ha estat recordat a la jornada per part de l'escriptor, Vicent Pellicer, que n'ha llegit uns fragments del poema "Els fills del Maestrat".
I la ruta ha seguit per la Plaça d'Alfons XII que no té res a veure amb la plaça del projecte original que tants recorden haver-la vist esfumar-se davant dels seus ulls, juntament amb d'altres edificis importantíssims a nivell arquitectònic, com el "Coli", el cinema Coliseum, per la mala gestió urbanística del llavors alcalde, Felipe Tallada i Esteve.
Al bell mig de la plaça s'alçava una figura de Soriano Montagut que ha desaparegut i a l'altre extrem de plaça hi havia l'altra escultura de l'autor, que encara es conserva, La Maternitat, que havia de formar part d'un petit estany que mai es construí.
I l'Art Nouveau que rodejava la plaça amb les fàbriques dels olis, el Coliseum o la Clínica Sabaté ara queden descontextualitzats de l'skyline modern del seu entorn.
Ha estat en aquest punt de la visita que el president de l'associació, Jordi Mulet, ha explicat que s'han aconseguit localitzar les estàtues de les muses que coronaven la façana del cinema Coliseum i que s'està treballant en la seva restauració per poder-les presentar en breu.
Des de la plaça estant, Emigdi Subirats i Jesús Tibau han llegit textos de Ramon Vergés-Paulí i Joan Cid i Mulet. Cid i Mulet, potser el més destacat, fou un escriptor i polític jesusenc que va estar sempre molt vinculat al món de la cultura i al món del futbol. Essent regidor de cultura a Tortosa en el moment en què esclata la Guerra Civil, Cid i Mulet va salvar quasi tot el patrimoni de la Catedral de Tortosa enduent-se'l al Monestir de Poblet on coneixia Eduard Toda. Va ser el fundador del club de futbol del Jesús-Catalonia i va escriure una enciclopèdia de 5 volums de termes futbolístics, a banda de moltíssimes novel·les com "Rosa Maria", "La nota incògnita" o "Destins". Cid i Mulet va morir a l'exili mexicà a 'edat de 72 anys.
A continuació s'ha visitat la UNED, edifici de la qual fou la seu del Banc d'Espanya i que, en breu, una part d'aquest serà també la seu de l'Associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic.
Un punt d'inflexió que ha donat pas a parlar també de les dones dels inicis de segle i de com aquestes lluitaven en un món d'homes. És el cas de la perellonenca, Maria Lleó, que va ser la primera dona escriptora de les Terres de l'Ebre, publicant articles al Diari de Tarragona i al setmanari de El Llamp, de Gandesa. Al diari va escriure novel·les en fascicles i era força popular, però el seu rastre es perd amb l'esclat de la Guerra Civil, atès que ja mai més tornà a escriure.
I tot moment de glòria té també la seva etapa fosca, la seva etapa negra que tots voldrien oblidar, en aquest cas, l'esclat de la Guerra Civil. La jornada ha posat el seu punt i final amb la visita al refugi antiaeri del C/Ernest Hemingway tot recordant el sofriment que la població tortosina va viure el conegut com a Divendres Sant, Divendres de Sang, on els bombardejos van destruir tot el municipi. I des d'allà s'ha volgut posar veu a dues figures que van sorgir en el postfranquisme: el cineasta tortosí, Rafael Julià Salvia i l'escriptor i professor de l'Institut Joaquim Bau, actual Institut Dertosa, Manuel Pérez-Bonfill.
I al marge de les post-muralles, la ruta s'ha desviat uns instants del segle XIX per parlar-nos d'un poeta del 1259, Abu Backr Al-Turtuxí i les seves 30 obres, entre les més conegudes "Absència" i "La llàntia dels Prínceps".
Així com d'un altre poeta tortosí que convé no oblidar mai i posar-lo en valor: Gerard Vergés. Potser el més contemporani, sí, però no per això el més estudiat als centres educatius. Un escriptor en majúscules que ens va deixar el 2014 i que va destacar per les seves antologies poètiques de "L'Ombra Rogenca de la Lloba" o "Tretze biografies imperfectes", amb poemes que passen a ser mites com "Parlo d'un riu mític i remorós".
Tortosa, Terres de l'Ebre, 23 de novembre de 2019
Redactat per: Irene López
