20.11.19

“La fi és el principi” acaba la seva itinerància a Tortosa

Aquesta tarda, la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa ha obert portes a una exposició itinerant, "La fi és el principi", que acaba a Tortosa el seu viatge de quatre anys viatjant arreu del territori català.

L'exposició, que narra com eren els diferents tipus d'enterraments que es practicaven al període del neolític, ha estat possible gràcies a la implicació d'un total de 21 museus d'història que pertanyen a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya (Arqueoxarxa), d'entre els quals en destaca el Museu Arqueològic de Catalunya i el Museu de Gavà, el director del qual, Josep Bosch, n'és el comissari de la mostra.

Un total de 280 peces exposades, vídeos, audiovisuals, diferents plafons explicatius, imatges i recreacions virtuals de com eren els espais funeraris d'aquells temps són els elements més destacats que conformen aquesta exposició singular i necessària que permet descobrir a experts i ciutadans els aspectes més curiosos dels enterraments prehistòrics, els que han estat el fil conductor que ha permès descobrir tota la resta de la vida quotidiana i dels costums dels nostres avantpassats.

L'acte inaugural ha comptat amb la presència de la directora en funcions del Museu de Tortosa, Eva Castellanos, i del regidor de Turisme, Sisco Pepió.

Per la seva banda, el regidor de Turisme, Sisco Pepió, va explicar que "és un luxe que 20.000 anys de pràctiques funeràries vinguin ara al nostre territori" i va aprofitar l'ocasió per remarcar que "a Tortosa també hem trobat peces d'important valor als jaciments com la necròpolis andalusina del Castell de la Suda on van aparèixer monedes que s'estan restaurant al Museu Arqueològic de Catalunya i que esperem que estiguin aviat acabades per poder-les exposar al Museu en quan es faci l'ampliació que està prevista de l'àrea de la Turtuxa andalusina".

A continuació, el comissari de l'exposició, Josep Bosch, ha destacat que "aquesta exposició té els seus inicis al 2015 quan es va inaugurar al Museu de Gavà i, des d'aleshores he lluitat molt perquè, finalment, pugui estar aquí al Museu de Tortosa". Bosch ha explicat que "l'exposició ens demostra que el món dels morts i els vius estan estretament relacionats" i que "ha comptat amb l'assessorament de fins a 12 experts de cadascun dels períodes històrics tractats".

L'exposició s'estructura en tres àmbits: la introducció (on es parla de la dimensió de la mort), el recorregut cronològic dels monuments funeraris des del paleolític superior fins el bronze final i l'epíleg amb quatre vídeos d'enterraments actuals, però de diferents ritus cadascun d'ells.

I és que el mateix Bosch ha fet una petita visita guiada a l'exposició per a tots els assistents. Allà ha parlat de Serinyà, on es van trobar les restes més antigues d'un homínid i de la coneguda com a Llacuna de les Nacres "Palus Naccararum", on s'hi van establir diferents necròpolis neolítiques de tres tipus diferents: els hipogeus, les cistes i les construccions premegalítiques fetes de pedra i de petites dimensions.

També ha explicat la importància de Catalunya com a nexe d'importacions i exportacions de productes. A Catalunya arribaven materials com l'occidiana del Mont Arci, el sílex melat de la Provença o utensilis com el vas de boca quadrada, procedent del Nord d'Itàlia on el seu període del neolític rep aquest nom. Als mateixos anys se sap que des de Catalunya s'exportava la variscita per a objectes ornamentals.

Amb tot, el megalitisme va ser un període que va durar més de 2.000 anys i que va sofrir moltes evolucions, atès que després d'elaborades construccions de pedra, en el seu període més tardà, retorna als clàssics dòlmens simples inicials.

Però no només això, sinó que Catalunya també ha estat testimoni d'altres tipus d'enterraments, com ho és el cas dels enterraments massius. Els enterraments col·lectius simultanis, propis del neolític, podien ser arran d'una malaltia o epidèmia que arrasés tota una població, o bé, tot i que en són la minoria, per disputes bèl·liques. En el cas català es va descobrir un enterrament de 150 persones a les excavacions del sepulcre de La Sagrera i se sap que va ser per una malaltia.

I així s'arriba al final de la sala, que s'ubica entre el 1.100 i el 1.500 a.C., uns moments en els quals els morts passen a ser incinerats, però les urnes cineràries s'enterren a terra senyalitzant-ne el seu lloc amb una petita construcció de pedra, els túmuls, com ho és el cas d'un jaciment força ben conservat ubicat a la plana de Lleida.

En definitiva, una exposició completa i detallada per als amants de la història i de l'arqueologia, però també per als qui tinguin ganes de conèixer de més a prop com eren les vides, els costums quotidians i les morts dels nostres avantpassats.

La mostra es podrà visitar en els horaris habituals del Museu de Tortosa fins el 26 de gener i el proper 22 de desembre està previst que es faci una altra visita guiada a l'exposició.

Tortosa, Terres de l'Ebre, 18 de novembre de 2019

Redactat per: Irene López


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.