18.10.19

L’Arquitectour es trasllada a Amposta

Al llarg d'aquest cap de setmana la ciutat d'Amposta ha acollit la IV edició d'Arquitectour, les visites guiades a edificis emblemàtics del patrimoni arquitectònic ebrenc que organitza la Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Arquitectura.

L'edició d'enguany és la primera que no s'ha celebrat a Tortosa i ha estat l'escollit el municipi d'Amposta, atès que des del Doco_Mo_Mo (Documentació i Conservació de l'Element Modern) s'ha lliurat una placa distintiva d'aquest projecte a l'Institut Ramon Berenguer IV.

Els edificis que s'han visitat al llarg de la jornada han estat: l'edifici de la Comunitat de Regants, l'Institut Ramon Berenguer IV, l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta i la Biblioteca Sebastià Joan Arbó. La ruta s'ha estructurat al llarg dels dos dies amb tres grups reduïts per tal de facilitar l'accés a cadascun dels edificis. L'explicació a cadascun dels espais ha estat a càrrec de diferents arquitectes del Col·legi entesos en la matèria.

Pel que fa a l'edifici de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta, cal destacar que és una obra del 1986, realitzada per l'arquitecte Lluís Miquel Serra Solé. Destaca per la complexitat de l'obra en un terreny de base triangular, en el qual s'hi encabeix l'edifici del regants i també habitatges en dúplex i símplex separats per un carreró interior de l'edifici que, al mateix temps, funciona com a pati de llums. És un clar exemple de l'arquitectura moderna, que defensava la planta lliure fent que l'estructura i el tancament siguin totalment independents. A més, també destaca per les seves escales d'accés hergonomètriques i per l'aposta per la llum solar en tot l'edifici mitjançant petites claraboies.

Tant l'edifici de la Biblioteca Sebastià Joan Arbó com l'Escola d'Art es troben als antics terrenys del Castell d'Amposta del 1089. Un castell, ara ja desaparegut, del qual només se'n té constància per documents històrics que l'esmenten i perquè se'n conserven algunes restes com els murs amb carreus incrustats, el mur andalusí, els dos fossars o la base de l'estructura de l'antiga torre. Els terrenys del castell, visiblement molt abandonats i malmesos, no compten amb el suficient suport de conservació i això ha fet que, al llarg dels anys, encara s'hagi accelerat més el seu procés de deteriorament. A més, els terrenys van començar a ser explotats a partir del segle XIX per diverses fàbriques, com ho és el cas d'una de regalèssia o una altra de sabó i no va ser fins el 1985 que l'Ajuntament n'adquirí la propietat municipal dels terrenys.

Els arquitectes que han estudiat i defensat aquesta zona es mostren tristos en parlar de la gravíssima destrucció de l'única torre del castell que quedava dempeus per tornar-la a construir exactament igual però amb un material nou. Aquest fet es va fer per instal·lar la seu de l'Escola d'Art però, de fet, aquesta mai ha acabat d'encaixar en les instal·lacions i es veu que té una complicada distribució. Al seu interior encara s'hi amaguen algunes meravelles, com un dipòsit d'aigua, ara segellat, i del qual ningú sap encara com s'ho feien perquè l'aigua arribés fins allà. Una altra de les joies són unes quantes sitges iberes, ubicades a la planta baixa de l'Escola d'Art, i que estan només tapades per un vidre a sobre del qual els alumnes de l'escola hi assequen les seves pintures i quadres fent que quedin completament opacs i plens de pintura que fa impossible que es vegin les sitges que s'hi amaguen a sota. Ni un rètol explicatiu, ni un espai commemoratiu, aquestes són alguns dels senyals que denoten el seu trist estat de conservació.

I en el mateix sentit si parlem de l'espai de la biblioteca, on s'hi ubicava l'antic molí del segle XIX i que, actualment d'aquest només se'n conserven les turbines del seu engranatge, també molt malmeses i plenes d'escombraries.

Per últim, el COAC va visitar l'Institut Ramon Berenguer IV, el distingit pel Doco_Mo_Mo. L'obra, que s'inicià el 1955 i es finalitzà el 1960, fou realitzada pels arquitectes Oriol Bohigas, J. Mª Martorell, F. Bassó i J. Gil.

En un inici, aquest edifici va ser concebut com una escola de formació professional, tot i que, finalment es va presentar a un concurs per ser institut i va aconseguir el permís per acollir-lo. L'edifici s'emmarca dintre del moviment racionalista que defensava l'escola de la GATCPAC i destaca pel seu pati central amb llum natural que il·lumina tots els passadissos adjacents. A més, és molt curiós el disseny del seu saló d'actes, de decoració austera amb un mur com a fons que és, al mateix temps, el mur de tancament del pati. L'edifici compta amb diferents claraboies higienistes que donen entrada a la llum natural i que estan inspirades en l'escola de la Bauhaus, de les quals, la més espectacular és la de la biblioteca.

També cal destacar-ne la seva paret principal amb manises de València, que es considera com un element de decoració de luxe dintre del corrent higienista.

Finalment, destacar també que la ruta està vinculada amb la comunitat d'instagrammers de l'Ebre per tal que tots aquells que ho desitgin puguin publicar les seves imatges a la xarxa sota el hashtag #arquitectour_ebre.

Tortosa, Terres de l'Ebre, 13 d'octubre de 2019

Redactat per: Irene López

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.