29.10.19

El Museu de Tortosa recupera dos caps de bestiar de l’Antic Escorxador Municipal

Divendres el Museu de Tortosa va donar a conèixer el resultat d'uns mesos de feines de restauració de dos dels antics caps de bestiar que coronaven la porta de la façana principal del llavors Escorxador Municipal. Aquest fet va tenir lloc en el marc de la presentació de la XXIV Diada dels Amics dels Castells i del Nucli Antic, que va tenir lloc a l'Aula Didàctica del museu.

Per la seva banda, el regidor de cultura, Ximo Martorell, va remarcar que "és un goig estar aquí per primer cop presentant la Diada dels Amics dels Castells, un d'aquests projectes pensats i lligats amb el patrimoni". Aprofitant l'acte, Martorell també va tornar a anunciar que "s'està treballant en l'obertura d'una nova sala al museu, el pavelló Gimeno, que estarà dedicada als artistes tortosins dels segles XIX i XX".

El president de l'entitat, Jordi Mulet, explicà que "en aquesta Diada hem volgut sortir de la nostra zona de confort i anar a les post-muralles per conèixer altres moments igual d'importants del patrimoni tortosí com, per exemple, el Modernisme". En aquest sentit, està previst que el proper dissabte 23 de novembre es faci la tradicional ruta dels Amics dels Castells, sortint a les 11h des de la Màquina del Carrilet del Parc Municipal i arribant al final del recorregut a les 13h, al refugi antiaeri del C/Hemingway. Tot seguit, es farà un dinar de germanor amb tots els socis de l'entitat i participants de la ruta al Casal dels Jubilats de Bítem. D'altra banda, també van anunciar una altra sortida a Riba-Roja d'Ebre prevista per al 16 de novembre.

A continuació, la cap de la unitat de conservació i restauració de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Carme Clemente, va explicar a què es dediquen i com han fet la restauració dels caps de bestiar de l'Antic Escorxador. Els caps eren obra d'un mestre artesà de la ciutat, Mangrané, i es trobaven, com hem dit, ubicats al capdamunt de la porta petita d'accés al pati, a la façana principal. Se sap que un dia es va ordenar treure'ls i els van llençar a un abocador. L'artesà, que vivia prop de l'Escorxador, ho va veure i se'ls endugué a casa seva, restaurant-los i penjant-los d'una façana d'un pati interior. Mai en va dir res a la família del vertader emplaçament d'aquells caps i no fou fins el 2016 que els seus descendents van descobrir que els caps de bestiar eren de l'Antic Escorxador Municipal.

Va ser llavors quan els van cedir al Museu de Tortosa que ha procedit a restaurar-los amb l'ajut de l'Escola d'Art. I és que, aquests caps fets a la tècnica del modelatge emmotllat, estaven en un avançat estat de degradació pel fet d'haver estat exposats a la intempèrie tants anys i, a més, també tenien els musells fracturats i reparats amb tècniques molt poc adients com col·la industrial o ciment, un fet que va comportar greus problemes a l'equip de restauració. A partir d'ara, els caps de bestiar es podran visitar a l'avantsala del Museu de Tortosa.

Però la jornada no es va acabar aquí, ja que, a continuació, l'arquitecte i portaveu del COAC, Antoni López-Daufí, va impartir una xerrada sobre la farsa estesa de l'arquitecte Joan Abril i Guanyabéns i també va parlar d'altres arquitectes municipals de la ciutat com Víctor Beltri o Pau Monguió.

López-Daufí va voler fer justícia d'una vegada per totes en una ciutat on encara a dia d'avui se segueixen atribuint erròniament una sèrie d'obres a l'arquitecte Joan Abril quan, en realitat, no són seves. I tot això, per què? Doncs perquè Joan Abril va escriure un llibre molt esbiaixat de la realitat autoadjudicant-se una sèrie d'obres i projectes de la ciutat perquè estava molt dolgut pel ridícul i el menyspreu que va patir quan el van destituir de l'obra més important, la del Mercat Municipal de Tortosa. I és que, sovint, es diu que el Mercat Municipal és obra seva, però seus només en són el plànols de la remodelació integral del projecte, atès que l'obra concebuda com estava abans dels atacs de la Guerra Civil i amb l'estructura encavallada que avui coneixem, és de l'arquitecte barceloní Joan Torras i Guardiola, a qui li van encarregar després que a Abril li caigués tres cops consecutius l'edifici a terra. En aquest punt, López-Daufí també va voler recordar que sempre es data el mercat del 1886, data que posa a l'escut de la façana, però que, en realitat, aquest no es va inaugurar oficialment fins el 1887 per culpa d'uns greus endarreriments en l'obra. I, per tant, va criticar els polítics de l'anterior consistori per haver celebrat el centenari del Mercat Municipal un any abans del que tocava, guiant-se per la data de l'escut i no pas per la de les escriptures municipals de l'obra.

I quelcom similar va passar amb el mite que diu que Abril és l'autor dels eixamples de la ciutat. Això tampoc és cert, atès que ell només és l'autor del 2n Eixample del Temple.

Però Abril encara es va adjudicar més obres, com el Parc Municipal, tot i que l'autor del projecte era l'arquitecte Jaume Ortega, que el redactà el 1871, molt abans que Joan Abril arribés a Tortosa. I el mateix es podria dir sobre el polèmic trasllat de la Llotja al Parc, una idea del barceloní Jeroni Martorell i executada per Agustí Barlett i on, un cop més, Joan Abril, no hi té res a veure.

I per més inri, Joan Abril no en va tenir prou amb tot això, sinó que es va proposar apartar i denigrar la figura del que havia de ser el seu successor en el càrrec d'arquitecte municipal de la ciutat, Víctor Beltri. Va signar en nom seu tots els seus projectes, va vetar la construcció de cases i palaus particulars que duien la signatura de Beltri i va tombar-li projectes tant espectaculars com el del 2n mercat per a Tortosa. Beltri, que a diferència d'Abril, ell sí que era nascut a Tortosa, va acabar-ne marxant trist i decebut pel tracte rebut. Beltri va acabar fent fortuna a Cartagena, on és considerat un heroi i, fins i tot, té carrers dedicats al seu nom. Allà va executar els projectes que Tortosa li rebutjà com el famós Mercado de la Unión de Cartagena (el segon mercat que Tortosa mai va tenir) o la Casa Llangostera, que es creu que era un projecte per a la família tortosina de mateix cognom, entre d'altres meravelles.

Per acabar la conferència mostrant fotos de les poques obres que Joan Abril i Guanyabéns sí que va fer a Tortosa, com l'ampliació del Col·legi dels Josepets, i preguntant al públic assistent si, realment, es mereix ser distingit com a un arquitecte clau del Modernisme tortosí.

Però la darrera de totes les imatges en va ser una en clau de conscienciació ciutadana, la del xalet del pintor Arasa, actualment abandonat, que té mini-reproduccions d'obres insígnies de la ciutat com l'escalinata dels rosers del Parc Municipal, les parets estucades de l'Escorxador Municipal o una glorieta a l'estil de la cúpula de la Cripta de la Reparació, totes elles obra de Pau Monguió, l'artífex de l'Escorxador i també arquitecte municipal de Tortosa. Aquestes peces del xalet Arasa són de les més tardanes que se li reconeixen a l'arquitecte al seu pas per Tortosa i estan a l'abisme de perdre's per sempre arran del seu pèssim estat de conservació, enmig de la natura i exposades a les inclemències meteorològiques i al pas del temps. Un dels signes més evidents de la seva deficient conservació en seria el fet que només queda un sol fragment de la coberta de la glorieta amb l'enrajolat originari, atès que el de la resta de la cúpula s'ha perdut i ja només en queda l'esquelet de ferro forjat.

Tortosa, Terres de l'Ebre, 25 d'octubre de 2019

Redactat per: Irene López
 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.