27.7.19

Tortosa, la ciutat que reviu el seu passat renaixentista


Redacció i fotografia: Irene López


Del 18 al 21 de juliol, Tortosa s'ha endinsat en l'esplendor del segle XVI amb prop d'una seixantena d'espectacles diaris, els ciutadans vestits d'època i amb la visita de més de 200.000 persones vingudes d'arreu.

Fa vint-i-quatre anys enrere, en Ramon Cardús i el seu equip del Patronat de Festes donaven el tret de sortida a la 1a edició de la Festa del Renaixement. I la pregunta que molts ens fem és: I què ha passat des d'aleshores? La Festa es va anar fent gran, va anar madurant, mutant, acollint, modificant i, fins i tot, acomiadant espectacles i visitants de tota mena. Ara, vint-i-quatre anys després el ciutadà tortosí que visqué aquell primer intent de mercat d'època es pregunta si tot el que ha viscut els darrers anys ha estat positiu per a la Festa i si quan aquesta en compleixi vint-i-quatre més encara estarà creixent o potser ja no.


-L'acte inaugural i l'obertura de portes:


L'acte inaugural de la XXIV Festa del Renaixement és el que dóna el tret de sortida a l'atapeïda agenda d'activitats que, enguany, estava un punt sobrerepresentada pels espectacles propis i de pagament, atès que n'hi havia més d'una desena. Així doncs, com mana la tradició, la Plaça de l'Ajuntament esdevé l'escenari idoni per rebre els espectacles més representatius de la Festa com Quico el Célio amb el seu espectacle de la Taverna di Enrico, els gegants, les famílies nobles o els abanderats de la Festa.

Durant l'acte es lliurà l'Estendard de la Festa del Renaixement, fins ara custodiat per l'associació de venedors i venedores del Mercat Municipal a l'associació Nobles de Tortosa, creada recentment, i que aglutina les principals famílies nobles de la ciutat.

La inauguració va ser presidida pel pregoner de la Festa, el president de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), Jaume Domingo, en homenatge al fet que hagi estat un dels responsables de l'organització dels CSIT-WSG que van tenir lloc a Tortosa i a les Terres de l'Ebre. De fet, però, el pregoner havia de ser el president del CSIT, organisme amb seu a Itàlia, Bruno Molea, que finalment no va poder venir. Les autoritats locals de la ciutat durant els dies de la Festa es converteixen amb els molt magnífics procuradors i des del balcó de la casa consistorial presideixen l'acte inaugural.

Tot seguit es va fer la tradicional Cerimònia d'Obertura de Portes de la ciutat, al Portal del Romeu, amb l'entrada de les banderes de la Ciutat i de la Vegueria a la Tortosa del segle XVI, amb l'acompanyament del Seguici dels Procuradors.

A la plaça de l'Absis es van dur a terme els parlaments inaugurals per part de les autoritats presents. Malgrat ser al segle XVI, no es va oblidar retornar per uns instants a la realitat del nostre segle per dirigir un record als presos polítics i exiliats, en especial, a l'exconseller, Josep Rull, que havia estat inaugurador d'aquesta Festa en la seva XXI edició.

Per la seva banda, Jaume Domingo destacà que "aquest territori em té el cor robat perquè des de petit que venia aquí i als Ports de Beseit amb els meus pares i encara hi vinc amb la família". Sobre el segle XVI, explicà que després d'haver-se llegit "Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", de Cristòfol Despuig, havia descobert que "ja aleshores es parlava de la llengua, del futur de Catalunya, de les llibertats de les persones o de l'educació dels fills. Han passat més de 500 anys i encara estem igual". Domingo va fer seves algunes de les reivindicacions del territori, com la del mal funcionament dels trens de rodalies, en el que va dir que "Lo Carrilet era tot un exprés al costat dels trens de RENFE". També va voler aprofitar l'ocasió per reivindicar el dialecte de les nostres terres, tot dient que "el vostre parlar també és patrimoni de tots els catalans, malgrat que no el sentiu gairebé mai per la televisió" i és que "caldria dir a TV3 que també haurien de baixar a gravar aquests carrers engalanats i aquesta Festa de tant en tant".

De nou va voler referir-se als WSG agraint la feina de l'organització, dels ajuntaments de les Terres de l'Ebre i dels voluntaris, sense els quals no hauria estat possible que es fes tot el que es va fer. En aquest sentit ha recordat que Tortosa, de mica en mica, "ha reconvertit una terra que va viure moment molt dolorosos durant la Guerra Civil en un lloc de Pau, perquè tal i com ja deia el Llibre de Costums del segle XVI, sou terra de pas i de Pau on han arribat a conviure-hi les tres cultures", per acabar reblant que "amb tot heu estat capaços de generar recursos econòmics i de demostrar que Catalunya no s'acaba a l'àrea metropolitana".

Finalment, va demanar als tortosins que "us seguiu vestint d'època per recordar la Tortosa del segle XVI i per deixar ben clar que els carrers sempre seran vostres" i desitjà per Catalunya que "sigui un país lliure que defensi els seus pobles i la seva gent".

L'acte posà el seu punt i final amb el lliurament d'una rèplica del quadre del pintor flamenc del segle XVI, Anton Van der Wyngaerde.


-Lo Taulell al Carrer:


Arribat el segon dia de la Festa, la tradició mana d'inaugurar "Lo Taulell al Carrer" al davant de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa. Ara bé, què és "Lo Taulell al Carrer"? Al segle XVI no hi havia establiments fixos tal i com avui i dia coneixem i els comerciants venien els seus productes manufacturats a peu de carrer. D'aquí va néixer la idea de l'Associació de Comerciants de Tortosa d'agrupar-se al llarg dels diferents carrers del centre comercial i treure, per uns dies, el taulell al carrer.

No obstant això, el comerç de la ciutat és de comú acord que no està passant pel seu millor moment i això també s'ha notat a la Festa. Els vells propietaris es jubilen i els negocis tanquen, petits emprenedors no acaben de trobar el seu espai i cada dia costa més revitalitzar el teixit comercial tortosí.

Una ciutat com Tortosa que, precisament, es va guanyar un lloc important al mapa català gràcies al seu comerç fluvial, no pot veure's minvant terreny cada dia. En ple segle XVI ni la Cambra de Comerç ni l'Associació de Comerciants Tortosa Més poden posar-se a parlar de les seves idees d'e-commerce ni dels coworkings recentment impulsats. Però potser l'estratègia d'haver dut al nou president de la Cambra de Comerç, Paco Faiges, perquè inauguri Lo Taulell al Carrer és un detall cap als comerciants per demostrar-los el seu compromís amb el gremi de botiguers de la ciutat. En el transcurs de l'acte també es van lliurar els premis del concurs d'aparadors del Renaixement. El primer premi va ser per l'estudi d'arquitectura Enric Roig, el segon premi va ser per la merceria d'Isa Fanlo, mentre que el tercer va ser per a la Perfumeria Júlia.


- El Ball de les Famílies Nobles:


Al capvespre, es va celebrar el tradicional Ball de les Famílies Nobles en homenatge als senyors de l'època. Les famílies nobles van ballar danses tradicionals i pavanes de l'època acompanyats pel so dels músics de La Suterranya. Dissabte a la tarda també es va fer la cerimònia de l'entrega dels estendards a les famílies nobles al pati dels Reials Col·legis.


-El Mercat d'Època i el Mercat del Vall:


Els carrers de la ciutat s'engalanen i el seu bullici es manté fins a primera hora de la matinada. El secret? El trobem en la recreació de la vida quotidiana als diferents campaments com el Campament de les Quincalles, el del Terç, el de les Cavallerisses, el del Pou, el del Riu i el dels Abanderats. Així com en les paradetes del Mercat d'Època i del Mercat del Vall, o bé, en l'exposició permanent del centre d'interpretació del Renaixement, a l'Espai Sant Domènech.


-Els plats forts de la Festa:


En aquesta edició es va incorporar una nova actuació del ballarí i coreògraf Roberto Olivan. Es tractava de Socarrel, una obra que buscava trobar el binomi entre l'home i la natura a tracés dels moviments, la dansa, els sons, el paisatge i el quelcom tan bàsic com el fang. Emmarats pel fang que l'escultor i ceramista, Joan Panisello, dipositava al seu damunt, els ballarins omplien el pati de l'edifici que és la joia del Renaixement català, el col·legi de SANT Jaume i Sant Maties de silenci i d'art. Aquest espectacle s'havia presentat una setmana abans al festival Deltebre Dansa. No en va, Olivan i la seva companyia van repetir i millorar el seu èxit de vendes en la passada edició de la Festa, Meraki, una actuació que combina la dansa, l'expressió corporal i el circ. D'altra banda, es va poder tornar a veure l'Artista Invisible, l'obra de l'Escola d'Arts de Cecília Aymí que ret homenatge a la pintora Sofonisba Anguissola (1559).

A més, també hi va haver les representacions teatrals de La Companyia, com el retorn del mític Domus Horribilis, La Mandràgora i De Leonardo a Da Vinci. Amb tot, també van actuar els mítics Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb La Taverna di Enrico, el cor Flúmine amb La Cantina Cantorum i el cor La Binota amb Il Festino, una adaptació de Il Festino nella serà del Giovedì Grasso, extrets de la Commedia dell' Arte.

Altres espectacles de la Festa van ser El Grande Teatro Toboso, dels francesos del Théâtre des 33, el Torneig cavalleresc de la Confraria de Sant Jordi a les Avançades de Sant Joan, Amagats, la producció de La Jueva de Tortosa o el concert "Cel o infern: la justa", del cor de cambra Tyrichae, que ens porta aquesta ensalada del segle XVI de Mateu Fletxa.


-Visites guiades i espectacles per als més petits:


És una tradició que la Festa no s'oblidi dels més petits de la casa. Per això hi havia diversos espectacles pensats expressament per a ells, com ho és el cas de la visita teatralitzada als espais del conte de la Festa, Una Aventura al Castell de la Suda de Tortosa, d'Irene López, així com també l'obra de teatre El petit somni d'una nit d'estiu, o els jocs tradicionals de La Fragua de Vulcano a la Plaça dels Dolors.


I pel que fa a les visites guiades, la divulgadora cultural, Cinta Accensi, es convertia en la monja Aldana per explicar la corrupció tortosina del segle XVI. Des de Visitur es van organitzar visites turístiques nocturnes a la Catedral de Tortosa, mentre que Conficon Turisme va apostar per una ruta de nova creació, Chichibio Ovvero, un mercant de la Toscana que busca l'elixir de l'amor pels carrers de Tortosa. A més, des de Lo Sirgador es va organitzar un concert a càrrec de Montse Castellà i diverses rutes per descobrir l'entorn del riu i la façana fluvial que hi havia al segle XVI.


Però si hi ha una cosa que distingeix la Festa del Renaixement això és la internacionalització d'aquesta amb espectacles vinguts des de França, Itàlia, Portugal, Txèquia o Mèxic.


-Els grups participants a la Festa s'acomiaden i es tanquen les portes:


El darrer dia es va celebrar la Gran Desfilada dels Grups Participants a la Festa del Renaixement que va aplegar unes 1.500 persones. En acabar l'acte, es va fer la simbòlica cerimònia del tancament de portes al Portal del Romeu amb els procuradors de la ciutat acompanyats de la Fanfara de la Vegueria, els Abanderats de la Festa i els actors de Leonardo Da Vinci. La ciutat es va acomiadar, un any més, de l'esplendor viscuda durant aquests dies veient tancar les portes d'una Festa i de tot un segle.

Encara que, el punt i final de tot plegat es va viure amb la concatenació d'actuacions a la Plaça de l'Absis que sempre culminen amb l'actuació dels Abanderats de la Festa i la posterior cloenda amb el confeti i els Focs d'Artifici.


-Recordem el savi Despuig?


"Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tinga Tortosa? Primerament, bon clima, bon siti, molt comerci per la mar i per lo riu i també per la terra, dos ports a la mar, e igual distància a les tres principals ciutats de la Corona, i en la mateixa està la de Mallorca; molta còpia d'avaries, de sal i de peix major, de varietat i abundància de fruites, gran longitud i latitud de térmens, molta llibertat per sos privilegis i, ab tot açò, la veem tan poca com és!".


Així és com l'escriptor més rellevant del segle XVI català i tortosí, Cristòfol Despuig, descrivia i lloava la seva ciutat, Tortosa, i es preguntava per què és tan poc valorada sent tot un referent a la Corona Catalanoaragonesa en el seu llibre "Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa". Ara, cinc segles més tard, molts encara es fan la mateixa pregunta. On és la seva resposta, sinó a les mans dels seus conciutadans? Durant tota aquesta pila d'anys de recreació històrica, Tortosa ha après a cultivar el seu art de viure a còpia de devorar els llibres que ens han explicat qui érem i que ens han fet obrir els ulls per adonar-nos que som una ciutat amb més de 2.000 anys d'història, dels quals el seu llegat més important és el del segle XVI. Malgrat tot, encara hi ha qui segueix fent ulls clucs al seu passat ignorant part del seu passat. Hi ha qui desconeix l'origen dels noms dels carrers que trepitja, hi ha qui ignora que els Reials Col·legis són un conjunt de tres edificis o hi ha qui desconeixia la figura del mostassaf, malgrat que el programa oficial de la Festa del Renaixement faci prop de vint anys que el cita.

Com tots els anys, la valoració de la Festa per part de les autoritats ha estat positiva, ja que s'han exhaurit les entrades de molts espectacles i el volum de brossa recollida fa pensar que l'assistència ha estat igual a la de les passades edicions. Amb tot, des del Departament de Festes emplacen la ciutadania a l'edició de l'any vinent on s'espera que la plaça de la Catedral ja estigui acabada i esdevingui centre neuràlgic de la XXV Festa del Renaixement.

Ara, només falta que l'opinió dels comerciants, agències de turisme, autòctons i vinguts d'arreu sigui una mica més positiva i vegin que a la XXV edició es repeteix aquella experiència de no poder avançar pels carrers atapeïts de gent, de veure que les tavernes i paradetes del Mercat d'Època estan plenes fins a altes hores de la matinada o que tornen alguns d'aquells mítics espectacles que ja fa temps que no ens acompanyen. Perquè com deia l'inaugurador, Jaume Domingo, "aquest territori ha demostrat que Catalunya no s'acaba a l'àrea metropolitana" i ho seguirà demostrant si entre tots fem d'aquesta Festa, no només la millor de l'Estat espanyol, sinó també la millor festa de recreació històrica renaixentista d'Europa per continuar escrivint les pàgines del nostre futur.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.