24.3.19

El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre i els ajuntaments de les Terres de l'Ebre contra el Pla Hidrològic de l'Ebre

Des de la Plataforma denunciem que el Tribunal Suprem legitima judicialment la política hidràulica de l'estat espanyol, fent cas omís a les evidències científiques i tècniques aportades sobre l'estat del riu i el Delta de l'Ebre, així com les seues necessitats pel que fa a cabals i sediments. Aquesta sentència evidencia un pacte d'estat per una gestió mercantilitzada dels rius i el territori, basada en nous transvasaments i grans regadius.

Fem una crida a participar massivament en les activitats organitzades per al proper dissabte 30 de març a Amposta. La mobilització social i política de les Terres de l'Ebre és la millor estratègia per a defensar el riu i el territori.

El passat 11 de març de 2019, el Tribunal Suprem va emetre la sentència sobre el recurs contra el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat en el Real Decret 1/2016. El recurs es va interposar l'any 2016 per part de la Plataforma en defensa de l'Ebre, l'associació Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i els ajuntaments d'Alcanar, l'Aldea, Amposta, Arnes, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Horta de Sant Joan, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, la Pobla de Massaluca, Roquetes, la Sénia, Tivenys, Tortosa i Ulldecona; les ESM de Jesús i els Muntells; els Consells Comarcals del Baix Ebre i de la Terra Alta.

El recurs presentant per la Plataforma en defensa de l'Ebre i els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre demanava l'anul·lació del RD 1/2016 i dins d'ell específicament els articles 12, 13.2, 14.1 i 28 de la normativa del PHN (Annex XII). La base de la demanda era la insuficiència dels cabals ecològics, entre 80 y 155 m3/s, fixats en el Pla de l'Ebre, insuficients per garantir els ecosistemes del Delta, així com la pròpia estabilitat física del Delta i les activitats humanes associades a l'entorn. La Plataforma denuncia que els cabals ecològics fixats en el Pla són els sobrants de les noves concessions i promeses de grans regadius fetes arreu de la conca (més de 550.000 Ha), així com la construcció de noves infraestructures de regulació (més de 50 noves regulacions).

El Tribunal Suprem ha desestimat les justificacions jurídiques, científiques i tècniques aportades per la Plataforma, davant l'evidència que el Delta de l'Ebre és avui un ecosistema en perill degut a la manca de cabals i sediments. Des de la PDE volem destacar que anualment

El Tribunal Suprem justifica la desestimació de la demanda en base a que els cabals ecològics defensats en la demanda, els fixats en el marc de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, són molt superiors als cabals ecològics mínims aprovats en els altres rius de l'estat espanyol i inviables amb les demandes existents i futures previstes en la conca. Segons el Tribunal els arguments esgrimits per la PDE són judicis de valor sense un anàlisis objectiu del Pla.

" los caudales ecológicos mínimos aprobados por el PH 2016 son muy superiores a los contemplados en los demás ríos de España; que tales caudales no suponen un deterioro de los hábitats y especies en el delta del Ebro, siendo muy superiores a los que históricamente han existido; analiza el balance de aguas en razón de los datos existentes y concluye que no existe falta de caudales de agua en el tramo final del Ebro; alega que la demanda se basa en unos supuestos hechos que en realidad son juicios de valor que no responden a un análisis objetivo de los contenidos y disposiciones del PH 2016, precisando que, por el contrario, el régimen de caudales ecológicos se ha establecido con toda la información disponible, por los métodos correspondientes de análisis, evaluando los distintos aspectos (Anexo V, Apéndice 9 del PH) y concluyendo que el régimen de caudales propuesto es compatible con la conservación de las características ambientales del Delta del Ebro.

Segons el Tribunal, i tenint en compte la "Evaluación Ambiental Estratégica (EAE)", els cabals fixats per part del Pla són suficients per evitar el deteriorament físic dels habitats i especies del Delta de l'Ebre i les mesures implantades en el pla, incloses les 550.000 Ha i els nous embassaments, no tenen cap efecte ambientals sobre l'espai natural

".... el fin principal del programa de medidas de un plan hidrológico es la mejora y mantenimiento del medio acuático, señalando que las determinaciones ambientales que se incluyen a continuación, se centran, por una parte, en asegurar que el Plan define correctamente los objetivos ambientales que prevé la DMA y, por otra, que a las medidas que se establecen para alcanzarlos no se incorporen otras que acarreen efectos ambientales indeseables que pudieran desvirtuarlos,....

Altres aspectes també denunciats en el recurs com són l'avaluació de les masses d'aigua, la insuficiència de indicadors, la coherència de les mesures plantejades en el Programa de mesures i l'anàlisi cost-eficàcia de les mesures, també han estat desestimats argumentant que no estan prou contrastades amb el document del Pla.

En quan a l'al·legació referent a la manca de sediments al Delta de l'Ebre que es genera per la gestió de l'aigua a la conca, el Tribunal considera que no tenen suficient contrast amb el contingut del Pla.

"las alegaciones de la parte en el sentido de que no se han adoptado medidas para compensar el déficit sedimentario ni evaluado su importancia en la ecología del río, carecen del contraste necesario con el contenido del PHE para que puedan considerarse fundamento suficiente para solicitar la anulación de los elementos reduccionistas explícitos del caudal ecológico en la cuenca y, en concreto, de los arts. 12, 13.2 y 14.1 del RD impugnado. "

La sentència sobre el Pla de conca contrasta en l'anàlisi sobre el Pla de conca que ha realitzat recentment la Comissió europea on es qüestiona amplament els continguts del Plans de conca, tan des de l'estat de les masses d'aigua, els indicadors aplicats però en especial amb el Programa de mesures on qüestiona obertament que la major part de les mesures siguin per satisfer noves demandes sense aclarir les conseqüències d'aquestes tenen sobre l'estat ecològic de les masses d'aigua, ni el impacte ambiental de les noves infraestructures, ni molt menys la recuperació de costos.

Després d'analitzar la sentència i tenint en compte la informació disponible des de la Plataforma en defensa de l'Ebre volem exposar:

1.      És inacceptable que el Tribunal Suprem(TS) legitimi judicialment un menor cabal a l'Ebre i que en aquest Pla no es contempli la necessitat de fer arribar al Delta els sediments que estan retinguts als embassaments.

2.      El TS menysté els arguments de la demanda, titllant-los de "judici de valor" alhora que considera que no aporten suficients dades sobre la repercussió negativa del PHE sobre el Delta. Tanmateix obvia, que el mateix tribunal va denegar una prova pericial independent sol·licitada per la PDE per a constatar els problemes que hi ha actualment al Delta de l'Ebre, al·legant que ja disposaven de prou informació. La prova pericial hagués permès contrastar la documentació tècnica aportada des de l'administració de l'estat amb la resta de treballs científics que podia aportar la Plataforma.

3.      El TS reconeix que el Delta és una zona humida d'una gran importància internacional (LIC, ZEC, ZEPA, RAMSAR, Xarxa Natura 2000, reserva de la BIOSFERA) i que s'ha de preservar, però diu que el Govern ja ha fet la Avaluació Ambiental Estratègica (EAE) i que aquesta és favorable al PHE. Per tant no repercutirà en negatiu a aquesta zona humida. Cal tenir present que tan la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que redacta el Pla de conca i l'organisme estatal que realitza l'Avaluació Ambiental Estratègica formen part del mateix ministeri (actualment MITECO) i això fa que estiguin subjectes a les decisions d'estat per sobre del compliment de les normes estatals o europees. En les Terres de l'Ebre tenim un exemple molt proper com el Projecte Castor que tampoc podien perjudicar negativament a la zona, i ja hem comprovat les conseqüències.

4.      El TS es recolza en la presumpta "bondad del Gobierno" per a complir les normes europees i estatals pel que fa a conservació i defensa del riu i el Delta de l'Ebre. Aquesta presumpció ens deixa en uns situació d'indefensió com a ciutadans i com a territori, ja que davant d'un Pla promogut per l'Estat, que no soluciona els greus problemes que té a dia d'avui el Delta de l'Ebre - com són a regressió i la subsidència - sinó que els agreuja amb noves detraccions d'aigua, el tribunal pren partit per una de les parts. Cal recordar que l'estat espanyol és un dels estats en més demandes i sentències negatives per incompliment de les directives comunitàries, especialment aquelles que fan referència al medi ambient.

5.      Cada dia tenim noves constatacions del funcionament poc democràtic i parcial del TS, amb actuacions arbitràries, aquest és un nou cas d'arbitrarietat i de parcialitat, per part d'un tribunal que s'ha convertit en el garant dels interessos de l'Estat i en comptes de ser un arbit neutral que pugui defensar els ciutadans davant situacions injustes del propi Estat. El TS es posa, un cop més, al servei del Govern de torn, aquesta vegada per a donar suport a un pacte d'estat per una gestió de l'aigua basada en la sobreexplotació i els interessos econòmics.

6.      Des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre seguirem treballant per oferir respostes coordinades i consensuades a nivell de territori, amb ajuntaments i institucions. Alhora que fem una crida a la mobilització social, a les Terres de l'Ebre i arreu del país per a denunciar aquesta nova agressió al riu i al Delta de l'Ebre.

7.      Des de la Plataforma fem una crida a participar massivament als actes organitzats a Amposta el proper 30 de març, que es convertiran en un clam contra el Pla Hidrològic i les sentències injustes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.