11.12.18

La justicia dona la raó i avala el treball periodístic del Setmanari L’EBRE, acusat de calúmnies per l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella

Els periodistes Joaquim Rambla, editor-gerent  del Setmanari L'EBRE, I Josep Maria Arasa, director del periòdic fins a l'any 2016, així com l'empresa editora, Setmanari L'EBRE SL, han emès el comunicat següent en què informen que han sigut absolts dels delictes de calúmnies per escrit i amb publicitat de què els acusava l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella.  La sentència del jutjat penal número 2 de Tortosa subratlla que les informacions que van motivar la querella eren veraces, fruit d'un treball periodístic avalat pel dret a la informació, i constataven unes  reunions i uns moviments, destinats a la supressió del concert amb la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI i a la construcció d'un nou centre de rehabilitació a Batea amb fons de la càpita assignada a l'Hospital de Móra d'Ebre. Segons la jutgessa les reunions  van existir i de fet van ser objecte d'una investigació judicial per la qual Paladella va haver de declarar com a imputat per uns presumptes delictes de prevaricació i de nomenament il·legal de càrrec públic, com recorda la sentència, tot i que finalment es va decretar el sobreseïment provisional de les actuacions per falta de proves.

La sentència absolutòria valora que els articles publicats a L'EBRE, escrits per Joaquim Rambla i publicats entre el desembre del 2014 i el maig del 2015, van utilitzar mètodes periodístics lícits i van fonamentar-se en el contingut d'informes interns (del sistema de Salut) que formaven part del procediment judicial contra Paladella i que podien abocar clarament dubtes sobre la regularitat de la destinació del diner de la càpita. La jutgessa recorda en este sentit  que durant el judici es va dir que  el mecanisme usat per al finançament del centre de rehabilitació "potser no era el correcte". "No es pot ometre que van existir aquelles reunions, en les quals van assistir aquelles persones i van tractar sobre els temes reflectits", diu la sentència. A més a més, a favor dels acusats ressalta que van actuar "amb diligència de l'informador, atès que es tractava de fets de rellevància pública", i que els articles van ser escrits en termes de presumpció, "usant el condicional com a expressió de probabilitat o incertesa", encomanant explícitament a la justícia la determinació de si s'estaven malversant o no fons públics, i que es van reflectir en el periòdic les declaracions al respecte de Paladella i fins i tot es va publicar una carta seua donant explicacions, la qual cosa, segons la jutgessa, "denota en tot cas objectivitat quant a la cobertura de la informació del cas". Joaquim Rambla, com a autor dels articles, ha destacat que la justícia haja dictaminat la veracitat de la seua recerca periodística i ha reivindicat "el paper de la premsa de proximitat de qualitat a l'hora de fiscalitzar la faena dels governs locals."

Malgrat que la informació de què es feia ressò el setmanari estava sent objecte d'una investigació judicial, Paladella es va atrevir igualment a tirar endavant la seua querella per calúmnies -un procés penal insòlit atenent a les circumstàncies del cas i en què la fiscalia sempre ha apostat per l'arxivament- i demanava als acusats una important indemnització i penes de dos anys de presó per a cadascun.  La sentència absolutòria és contundent però encara no és ferma, i l'acusació pot presentar un recurs d'apel·lació. En este sentit, però, l'aleshores director Josep Maria Arasa, ha estat també contundent: "Si presenta apel·lació, que almenys comence a pagar-la de la seua butxaca. Que reflexione i no ens perseguisca més des de la desigualtat, perquè els cacics que havíem conegut fins ara si més no no ho feien pagar als seus veïns".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.