25.9.18

Manel Masià: "Tapar/destapar"

TAPAR/DESTAPAR


Després de l'estiu comença el nou curs polític. Un nou curs polític amb una tardor que es preveu calenta a nivell nacional, el tema del judici als nostres presos polítics serà clau pel devenir del país; l'aniversari de les garrotades i el referèndum serà també un momentum interessant. Però, també, perquè tots els partits i candidats preparen/preparem les seves/nostres candidatures. També és el temps que els alcaldes fan/prometen/estudien tot el que no han fet durant tres anys. L'últim any de legislatura, per a alguns, és com el setembre, la recuperació o l'antiga revàlida. És l'oportunitat dels mals estudiants, de qui s'ho ha deixat tot per l'últim moment.


Però que s'ha fet durant 3 anys? Tapar. Tapar que no s'ha fet una bona gestió. Tapar que no hi havia un projecte de ciutat. Tapar que no s'estava preparat per governar la ciutat. I, mentrestant, l'oposició intentar destapar els casos de mala praxi, inoperància o els problemes de la ciutat.


Tapar i destapar haurien de ser dos verbs que hi haurien de desaparèixer del nostre vocabulari polític. I com es fa això? Amb una verdadera transparència dels fets. No només amb una transparència de web, sinó amb una claredat de gestió, una explicació global del projecte de la ciutat i, objectius i rendiment de comptes.


Hi ha una part de la política anomenada "govern obert" que serveix per apropar el govern al ciutadà amb tres principis  transparència, participació i col·laboració. És alguna cosa que com a candidat a les pròximes eleccions municipals tinc clar que és clau perquè la gent torni a confiar, en la política i en els polítics. Els projectes que se'n deriven gràcies a les dades, són projectes de l'anomenada democràcia electrònica, e-democràcia.


I parlo, a tall d'exemple, a Amposta, de govern obert versus un govern que tapa contractacions a empreses terceres sense un conveni, i que per moltes vegades que es demani als plens, via instància, personalment, o en una roda de premsa,... no es dóna cap informació ni cap explicació. Això no és un govern transparent. S'ha de ser barrut. S'ha de ser cínic. O pendre'ns a tots els ciutadans pel "pito del sereno" quan passen aquestes coses en Ajuntaments importants que presumeixen de transparència, a toc de conveni, per tots els mitjans de comunicació. L'única solució serà denunciar l'equip de govern davant el Síndic de Greuges perquè l'ajuntament respongui i reconegui la mala praxi. Els segells infoparticipa no serveixen de res si no s'aplica l'ètica.


En què consisteix la e-democràcia, en l'obertura de les dades que es recolleixen en totes les administracions per la seva reutilització, una universalitat tecnològica de dades que permetrà una millor governança de la ciutat.


D'aquí se'n deriven conseqüències com, per exemple, la bonica paraula, que m'agrada molt en anglès, que és accountability, aquí ho traduïm per 'retre comptes'. Retre comptes és allò que alguns polítics, de la vella política, penses que es fa cada 4 anys. D'altres fan sessions onanístiques cada 6 mesos. Però la rendició de comptes amb la ciutadania hauria de ser cadascun dels dies de l'any, no en sessions cada 6 mesos, amb powerpoints maquillats de partidisme. Cada dia de l'any, un ciutadà prèviament identificat, hauria de poder visitar com està el seu cas. O quantes incidències similars han succeït en el seu barri. A partir d'aquí la imaginació de cada equip de govern sobre la utilització d'aquestes dades. Hi ha ciutats que han fet aplicacions mòbils, per apartar la queixa de la gent a les xarxes socials, que en teoria serveixen per denunciar casos i fets de la ciutat. Si hi ha un forat al carrer, si l'enllumenat no va,... doncs la llista resultant de queixes no para de créixer i no s'acaba resolent cap de les incidències. Aquesta ha de ser la verdadera accountability, quants de casos s'han resolt, en quan de temps, qui ho ha fet,... Si tenim eines les hem de fer servir. No podem fer eines, amb diner públics i que són molt cares si es fan bé, per a després no fer-ne ús, o no escoltar la gent que al final és el mateix.


És el canvi que ve, que no podem aturar, i que a la vella política, la política de tapar i destapar, es veurà superada per aquesta manera de fer.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.