28.7.18

XXIII anys recreant el segle XVI


Del 19 al 22 de juliol, Tortosa s'ha endinsat en l'esplendor del segle XVI amb prop d'una seixantena d'espectacles diaris, els ciutadans vestits d'època i amb la visita de més de 200.000 persones. I és que ja en la valoració final, el regidor de Festes, Domingo Tomàs, referia l'èxit dels espectacles de pagament que havien exhaurit les entrades de gairebé tots els seus passis.

Sembla una fita fàcil, una xifra més, una dada sense importància, però no ho és. 23 anys de Festa es diuen ràpid, però assolir-los costa una mica més. El temps passa volant i gairebé sense adonar-nos, sembla l'altre dia quan en Ramon Cardús i el seu equip del Patronat de Festes donaven el tret de sortida a la 1a edició de la Festa del Renaixement. 

-L'acte inaugural i l'obertura de portes: 

L'acte inaugural de la XX Festa del Renaixement va iniciar l'atapeïda agenda d'activitats. Com tots els anys, la Plaça de l'Ajuntament esdevé l'escenari perfecte per donar a conèixer els espectacles més representatius de la Festa. 

Durant l'acte es lliurà l'Estendard de la Festa del Renaixement, fins ara custodiat per l'Orfeó Tortosí, als venedors i venedores del Mercat Municipal que enguany han estat al capdavant del Campament del Riu. 

La inauguració va ser presidida per la pregonera de la Festa, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i per l'alcaldessa de la ciutat, juntament amb la resta d'autoritats, des del balcó de la casa consistorial, que en motiu de la Festa del Renaixement, prenen el relleu del segle XVI i es converteixen amb molt magnífics procuradors. 

Tot seguit es va fer la tradicional Cerimònia d'Obertura de Portes de la ciutat, al Portal del Romeu, amb l'entrada de les banderes de la Ciutat i de la Vegueria a la Tortosa del segle XVI, amb l'acompanyament del Seguici dels Procuradors. 

A la plaça de l'Absis es van dur a terme els parlaments inaugurals per part de les autoritats presents. Malgrat ser al segle XVI, no es va oblidar retornar per uns instants a la realitat del nostre segle per dirigir un record als presos polítics i exiliats, en especial, a l'exconseller, Josep Rull, que havia estat inaugurador d'aquesta Festa en la seva XXI edició.

Per la seva banda, la consellera, va remarcar que "ens han volgut doblegar i fer creure que tot s'ensorrava, però renaixerem". En relació a Tortosa i la seva Festa, va dir que "potenciarem el territori i construirem una ciutat ferma i valenta per poder construir grans reptes de futur". 

-Lo Taulell al Carrer: 

El segon dia de la Festa, la tradició mana d'inaugurar "Lo Taulell al Carrer" i, malgrat la pluja d'última hora, les tradicions es mantenen i el Saló Verd de l'Ajuntament va permetre efectuar l'acte inaugural.

Ara bé, què és "Lo Taulell al Carrer"? Al segle XVI no hi havia establiments fixos tal i com avui i dia coneixem i els comerciants venien els seus producte manufacturats a peu de carrer. D'aquí va néixer la idea de l'Associació de Comerciants de Tortosa d'agrupar-se al llarg dels diferents carrers del centre comercial i treure, per uns dies, el taulell al carrer. No obstant això, el comerç de la ciutat és de comú acord que no està passant pel seu millor moment i això també s'ha notat a la Festa. Els vells propietaris es jubilen i els negocis tanquen, petits emprenedors no acaben de trobar el seu espai i cada dia costa més revitalitzar el teixit comercial tortosí. 

Una ciutat com Tortosa que, precisament, es va guanyar un lloc important al mapa català gràcies al seu comerç fluvial, no pot veure's minvant terreny cada dia. Potser per aquest afany de la Cambra de Comerç i de l'Associació de Comerciants Tortosa Més, la convidada d'enguany ha estat la nova directora general del departament d'Indústria, tota una veterana del món municipal, Matilde Villarroya. El fet d'haver estat regidora d'Economia a l'Ajuntament i de ser la responsable de la revitalització del Nucli Antic l'ajudaven a sentirse més propera amb el gremi comercial de la ciutat. 

- El Ball de les Famílies Nobles: 

Al capvespre, es va celebrar el tradicional Ball de les Famílies Nobles, aquest cop, en honor al Papa Adrià VI que havia estat escollit Papa de Roma. Abans de marxar cap a la Santa Seu, però, es va aturar a fer una visita a la ciutat d'on havia estat bisbe. Les famílies nobles van homenatjar-lo amb danses i pavanes de l'època acompanyats pel so dels músics de La Suterranya. 

-El President Torra i la líder de l'oposició s'endinsen al segle XVI: 

Coincidències de la vida (o no) el President de la Generalitat, Quim Torra, i la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, van decidir visitar la mateixa ciutat el mateix dia, això sí, però, sense coincidir ni un sol moment. 

Mentre que la visita de la líder de Ciutadans va passar totalment desapercebuda, la visita del President de la Generalitat va comptar amb una rebuda excepcional per part de la ciutadania tortosina al llarg de tot el seu recorregut. 

El cap de l'executiu va arribar d'hora a l'Ajuntament on va signar el llibre d'Honor i després va visitar el Mercat Municipal on va rebre a tots i cadascun dels venedors. 

Va passar per la Plaça Barcelona on hi havia les àvies del col·lectiu "Teixim de Groc" i va posar punt i final a la seva visita sent l'espectador d'honor de l'actuació dels Abanderats de la Festa a la Plaça de la Cinta que van exhibir senyeres i banderes de la Vegueria en la seva actuació. 

-El jurament dels arxivers i l'entrega d'estendards a les famílies nobles: 

Dissabte a la tarda es va fer la cerimònia de jurament dels arxivers de la ciutat a l'Espai Sant Domènec, per recordar un dels oficis més prestigiosos de l'època, ja que, eren els responsables de custodiar tota la documentació de l'Arxiu de la ciutat, on hi havia els sistemes financers, les ordenances i els acords, entre molts més documents. L'acte, merament protocol·lari, va comptar amb la presència dels procuradors de la ciutat i el director de l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto. Tot seguit, també es va fer l'entrega dels estendards a les famílies nobles.

-El Mercat d'Època i el Mercat del Vall: 

Els carrers de la ciutat s'engalanen i el seu bullici es manté fins a altes hores de la matinada. El secret? Doncs el trobem en la recreació la vida quotidiana als diferents campaments com el Campament de les Quincalles, el del Terç, el de les Cavallerisses, el del Pou, el del Riu i el dels Abanderats. Així com en les paradetes del Mercat d'Època i del Mercat del Vall, o bé, en l'exposició de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre: "Els funerals d'un rei". 

-Els plats forts de la Festa: 

En aquesta edició es van incorporar dues noves actuacions de dansa. L'una, Meraki, la primera actuació de dansa, expressió corporal i circ de la mà de Roberto Olivan i el seu equip. L'altra, l'Artista Invisible, un homenatge a la pintora Sofonisba Anguissola (1559), per part de l'Escola d'Arts de Cecília Aymí. 

A més, també hi va haver les representacions teatrals de Lo TAT, com Romeu i Julieta o Arcanum Regis i, com no, els mítics Quico el Célio amb La Taverna d'Enrico

Però si hi ha una cosa que distingeix la Festa del Renaixement això és la internacionalització d'aquesta amb espectacles vinguts des de França, Itàlia, Portugal, Txèquia... i, enguany, també Mèxic, de la mà de Kronos Kantus

-Els grups participants a la Festa s'acomiaden i es tanquen les portes: 

El darrer dia es va celebrar la Gran Desfilada dels Grups Participants a la Festa del Renaixement que va aplegar unes 2.000 persones. En acabar l'acte, es va fer la simbòlica cerimònia del tancament de portes amb els procuradors de la ciutat acompanyats de la Fanfara de la Vegueria, els Abanderats de la Festa i els actors d'Arcanum Regis.

 La ciutat es va acomiadar, un any més, de l'esplendor viscuda durant aquests dies veient tancar les portes d'una Festa i de tot un segle. 

Encara que, el punt i final de la Festa es va viure amb l'actuació dels Abanderats i la posterior cloenda amb els Focs d'Artifici a la Plaça de l'Absis. 

"Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tinga Tortosa? Primerament, bon clima, bon siti, molt comerci per la mar i per lo riu i també per la terra, dos ports a la mar, e igual distància a les tres principals ciutats de la Corona, i en la mateixa està la de Mallorca; molta còpia d'avaries, de sal i de peix major, de varietat i abundància de fruites, gran longitud i latitud de térmens, molta llibertat per sos privilegis i, ab tot açò, la veem tan poca com és!". 

Així és com l'escriptor més rellevant del segle XVI català i tortosí, Cristòfol Despuig, descrivia i lloava la seva ciutat, Tortosa, i es preguntava per què és tan poc valorada sent tot un referent a la Corona Catalanoaragonesa en el seu llibre "Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa". Ara, cinc segles més tard, molts encara es fan la mateixa pregunta. La resposta, només és a les mans dels seus conciutadans. Tortosa ha après a cultivar el seu art de viure bevent dels més de 2.000 anys d'història, sobretot, del seu ric llegat del segle XVI. I segueix saciant la seva set rellegint els llibres del seu passat i escrivint les pàgines del seu futur. 

Text i fotografies: Irene López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.