21.7.18

El Govern recupera les restes de gairebé 250 soldats de la Guerra Civil a les fosses del Soleràs i Miravet



Fosses
Consellera i familiars a la fossa
La Generalitat ha obert les dues fosses més grans excavades fins ara a Catalunya pel que fa a nombre d'individus. Es tracta de la fossa del Soleràs (Les Garrigues) i de la fossa de Pernafeites de Miravet (Ribera d'Ebre). Els arqueòlegs han exhumat  les restes de 146 individus del Soleràs, mentre que a Miravet  han exhumat les restes d'un centenar de persones. Un any després de la posada en marxa del Pla de Fosses, el Govern ha multiplicat per quatre el nombre de despulles recuperades des de la Transició. En nombres absoluts, des del 1977, a Catalunya s'han exhumat les restes de 339 persones. Entre elles, les 281 que s'han produït aquest últim any.
 
Un veí del Soleràs, primera víctima identificada gràcies al Programa d'Identificació Genètica
 
Leandro Preixens Torrebadella va morir víctima de l'ona expansiva d'un obús, durant un bombardeig el 1938. Era un civil de 60 anys, veí del Soleràs i localitzat a la fossa de la mateixa localitat, que és la més gran de totes les que s'han obert fins ara a Catalunya. Després de 40 anys de silenci i d'ignomínia; i de 80 anys de dubtes i sospites, el Departament de Justícia l'ha identificat gràcies a les mostres d'ADN dels seus familiars, que es van acollir al Programa d'Identificació Genètica de la Generalitat. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha entregat personalment l'anàlisi genètic que certifica la identitat de les despulles al nét de Leandro Preixens, Josep Maria Ruestes.
 
La fossa del Soleràs és la més gran excavada fins ara a Catalunya
 
La fossa del Soleràs, subdividida en vuit fosses diferents, estava ubicada al recinte de l'antic cementiri del poble, abandonat a principis del segle XX. La majoria d'exhumacions corresponen a soldats republicans que van morir a un hospital de campanya instal·lat al poble. També s'hi han trobat 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. Gràcies a testimonis orals, consta que l'Hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i que els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.
 
El Soleràs és un poble que va quedar a mig camí entre el front de l'Ebre i el front sud del Segre. Va ser un punt logístic molt rellevant entre els mesos de juliol i desembre del 1938, perquè el Govern de la República hi va ubicar l'atenció sanitària dels ferits entre aquests dos fronts. No obstant això, el gener del 1939 la zona va caure en mans de l'exèrcit nacional, que va aprofitar l'espai i la infraestructura per enterrar-hi els seus soldats morts a la Batalla de Les Garrigues.

Fossa de Miravet
 
A la fossa de Miravet, coneguda com la Fossa de Pernafeites, hi havia soldats republicans morts durant la Batalla de l'Ebre. La major part de soldats corresponien a la 43a Divisió de l'exèrcit republicà, tot i que també hi havia homes de l'11a Divisió, coneguda com la Divisió Lister, morts durant la defensa de la Serra de Cavalls.  A l'entorn de la fossa també hi havia un hospital de campanya.
 
14 fosses en un any
 
A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades, de les quals només se n'han obert 38, 14 de les quals durant l'últim any. El Departament de Justícia calcula hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses. Des de la posada en marxa del Pla de Fosses, el Govern inicia excavacions d'ofici, amb l'objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. Abans que es posés en marxa aquesta iniciativa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per poder-les identificar i retornar-les als familiars corresponents.
 
Què és i com funciona el Programa d'Identificació Genètica
 
El Programa d'Identificació Genètica creua l'ADN de les restes òssies amb el de familiars vius per indicar o descartar les possibles coincidències.  Les persones que sospiten que tenen un familiar a una fossa i volen fer-se la prova d'ADN s'han d'inscriure primer al Cens de Persones Desaparegudes. L'Hospital Vall d'Hebron es fa càrrec de l'estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després, incorpora els resultats a una base de dades amb l'estudi genètic de familiars de persones desaparegudes per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. Les proves genètiques s'han fet a 1.265 familiars, malgrat que el Cens de Persones Desaparegudes compta amb 5.459 casos inscrits fins aquest juliol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.