En portada

Móra d'Ebre entrega els premis a l'excel·lència acadèmica Javier Bardají

Un total de quinze alumnes dels centres educatius Col·legi Lluís Viñas, Col·legi Santa Teresa i Institut Julio Antonio, de Móra d'Ebre, ...

29.6.17

La Diputació de Tarragona demanarà desmantellar el nyap del Castor i dirimir-ne totes les responsabilitats

El Ple de la Diputació de Tarragona votarà i aprovarà demà una moció que el Grup Polític d'ERC va impulsar i que han acabat subscrivint i presentant-la de forma conjunta els grups ERC, CiU, PSC i CUP. La moció demana desmantellar de manera immediata les instal·lacions marítimes i terrestres del Castor, i dirimir les responsabilitats polítiques, tècniques i econòmiques dels que van autoritzar, tramitar, gestionar i aprovar la posada en funcionament del Castor.
 
Tot just aquesta setmana la majoria abolsuta del PP al Senat ha impedit que es creï una comissió d'investigació sobre el projecte fallit del magatzem de gas Castor i sobre la indemnització multimilionària que s'embutxaca l'empresa ACS de Florentino Pérez, una indemnització que costegem els ciutadans.
 
Cronologia del nyap del projecte Castor
El 2 d'agost de 2007, el Ministeri d'Indústria publicava al BOE el projecte Castor format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa de la Ràpita, Vinaròs i Alcanar, per aprofitar com a magatzem de gas un jaciment petrolífer esgotat; un gasoducte de 30 quilòmetres, i una planta d'operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs, però físicament més propera als nuclis de població d'Ulldecona i Alcanar.
 
Des del primer dia, aquest projecte va ser rebutjat per les poblacions d'Alcanar i de la Ràpita, així com de molts altres municipis de les Terres de l'Ebre i del Sénia, i també per la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, moviment social que ha liderat l'oposició al projecte. Han estat diverses les denúncies, al·legacions, queixes, mocions, preguntes i iniciatives que s'han presentat des de diverses institucions exposant els dèficits, les mancances, les incògnites, l'opacitat, els dubtes i les possibles irregularitats que oferia el projecte.
 
Fa pocs dies es van fer públics documents interns dels ministeris d'Indústria i Energia en què es detallava com l'empresa, just abans de començar les obres, va triplicar el cost de les instal·lacions, i es va passar d'un pressupost inicial de 400 MEUR el gener de 2007 als 1.272 MEUR de l'any 2010. A més, també es va saber que no hi va haver un sistema transparent d'adjudicació de l'obra, de manera que, a la pràctica, va ser una 'autoadjudicació'. Així va ser com només s'hi va poder presentar una única empresa, l'ACS de Florentino Pérez, qui, a la vegada, era el principal accionista de l'empresa gestora del magatzem de gas Escal UGS. Segons un informe redactat l'any 2012 per la Secretaria d'Estat d'Energia, pertanyent al Ministeri d'Indústria, l'empresa ACS podria haver incrementat fins al 17 % el benefici industrial gràcies a la construcció del Castor.
 
El 13 de juny de 2013 es començà a injectar el gas natural al magatzem submarí i, després que s'enregistressin centenars de terratrèmols, el 26 de setembre, el Ministeri d'Indústria i Energia ordenava el cessament de l'activitat del magatzem de gas, una instal·lació que encara estava en fase de proves i que, per tant, no estava operativa.
 
El juliol de 2014, Escal UGS va renunciar a la concessió de l'explotació i el 3 d'octubre del mateix any el Govern espanyol aprovava un Reial Decret Llei pel qual s'encarregava a Enagás la hivernació de les instal·lacions del magatzem de gas Castor i s'aprovava el pagament, en el termini de 35 dies, d'una indemnització a l'empresa concessionària de 1.350 MEUR. Aquesta quantitat més els respectius interessos durant 30 anys, la pagaran els consumidors mitjançant el rebut del gas.
 
El 3 de maig de 2017, el Ministeri d'Energia feia públic l'informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que certificava allò que altres organismes i científics ja havien advertit amb anterioritat; és a dir, que la injecció de gas al magatzem submarí Castor va originar el miler de terratrèmols. Cal recordar que la Declaració d'Impacte Ambiental de les instal·lacions del Castor no va incloure cap estudi per avaluar els riscos sísmics associats al projecte, malgrat la proximitat d'una falla a la plataforma marina. I això que tant l'Observatori de l'Ebre com l'Institut Geològic de Catalunya i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia havien apuntat i demanat la necessitat de fer estudis detallats sobre el risc sísmic de l'activitat.
 
El Ministeri, arran de l'informe del MIT, va anunciar que el magatzem de gas s'haurà de desmantellar quan sigui segur i que continuarà en estat d'hibernació, això sí, amb un cost anual de 15,7 MEUR que també recaurà en la factura del gas que paguen els consumidors.
 
Acords de la moció
Els acords de la moció que el Ple de la Diputació de demà aprovarà són:
- Demanar al Govern espanyol una ordre de clausura definitiva del magatzem de gas submarí Castor, que se segellin els pous i se'n desmantellin immediatament totes les instal·lacions marítimes i terrestres, com també que es reverteixi als propietaris les servituds afectades pel gasoducte, l'enretirada del gasoducte, la restitució ambiental i paisatgística dels espais afectats pel projecte i l'estudi de rescabalament per afectacions, tant del projecte com dels terratrèmols, fins i tot en els casos de lucre cessant de finques i empreses dels propietaris.
- Demanar al Govern espanyol la creació d'una Comissió Informativa de seguiment de les accions per desmantellar les instal·lacions del Castor, de la qual en formaran part els ajuntaments i governs autonòmics directament afectats pels terratrèmols provocats pel Castor.
- Demanar al Govern espanyol l'elaboració d'un informe jurídic sobre l'operativitat de les instal·lacions del Castor, tant en el moment de l'inici dels terratrèmols com avui dia; d'una auditoria tècnica del projecte, i d'un informe sobre l'estabilitat i el risc sísmic que presenta actualment la zona que va patir els sismes.
- Demanar al Govern espanyol que faci arribar tota la informació i documentació contractual, administrativa, jurídica i econòmica sobre el Castor al Tribunal de Cuentas, perquè fiscalitzi tot el procés economicoadministratiu relacionat amb el projecte, investigant-ne els costos, les despeses i el dèficit generat per aquesta actuació.
- Demanar al Congrés de Diputats la creació, en seu parlamentària, d'una Comissió d'Investigació per determinar les responsabilitats polítiques, tècniques i econòmiques dels que van autoritzar, tramitar, gestionar i aprovar la posada en funcionament del Castor i emprendre les accions legals pertinents que se'n derivin.
- Fer arribar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, al Ministre d'Energia, a tots els grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Senat, al Tribunal de Cuentas, a la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, i al comissari de Medi Ambient de la Unió europea.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.