En portada

Lo Pati inaugurarà dissabte “Llots i Torbes” una exposició que posa de relleu la trajectòria artística de Mari Chordà

Lo Pati-Centre d'Art Terres de l'Ebre està muntant aquests dies la que serà l'exposició més potent de l'any i sens dubte una...

16.5.17

Cinc parlamentaris debaten sobre l’immediat futur del país a la Societat Obrera de Tivissa

El divendres dia 12 de maig, a la seu de la Societat Obrera de Tivissa, és celebrà la taula rodona sota el títol de "El futur del país/el país del futur". Cinc ponents de la màxima categoria, representants del partits polítics compromesos d'una o altra manera amb el Procés participatiu pel referèndum, acudiren a la nostra invitació. Vàrem contar amb la presencia de Sergi Saladié, en representació de la CUP; en Carles Castillo, pel PSC; i Hortensia Grau, pels Comuns; els tres Diputats al Parlament de Catalunya. I en Ferran Bel pel PDCat, i en Joan Tardá, per ERC, ambdós diputats al Parlament espanyol. 

Varen omplir la Sala La Valquíria (seu social de la Societat Obrera) 120 veïns del poble i vinguts de la comarca, i responsables de la classe política i de l'Administració comarcal: el Senador per ERC Miquel Auba; en Ferran Bladé Director dels Serveis Territorials de Cultura; Montse Ingla de Justicia; Rosanna Fatsini de Treball; Jordi Jardí, de Seguretat i Alcalde de Tivissa; i altres responsables municipals del mateix poble i d'altres pobles de la comarca: Gandesa, Mora la Nova, Mora d'Ebre, Ginestar, ... tots ells atrets per la personalitat dels ponents i per la importància de les seves opinions. 

En Carles Castillo va ser tan contundent com clar: per resoldre els problemes de Catalunya no solament s'està errant en la via escollida, sinó que amb aquesta omnipresent i obsessiva preocupació dels polítics, es deixen a banda els vertaders problemes de la gent. Malgrat que el seu partit no s'hi oposarà, el referèndum no es farà, ni falta que fa. Les solucions no poden venir de l'enfrontament si no de la negociació i el pacte. Saltar-se la Llei, no porta enlloc i a més la majoria de diputats independentistes del Parlament no reflecteix les majories del carrer: no hi ha prou legitimitat per una decisió tan greu. 

Na Hortènsia Grau va exposar la postura del seu partit amb vehemència i rigor: el seu partit recolzarà un referèndum sempre que sigui útil pel país, és a dir, vinculant, inclusiu i garantista. La posició intransigent de l'Estat fa que s'hagin de buscar recolzaments a fora. I per aconseguir-ho, s'ha de ser absolutament rigorós tant en el plantejament com en la implementació, de manera que organismes internacionals (com la Comissió de Venècia) el puguin homologar. El fet de que els partits governants no hagin comunicat ni el model d'Estat que es proposa, ni el contingut de les preguntes a fer a la ciutadania, ni els quòrums de participació i d'expressió necessaris, provoca desconfiança i desconcert i allunya aquella homologació internacional. Es demana a la ciutadania un acte de fe, que es difícil d'assumir.

En Joan Tardà i en Ferran Bel varen treure consistència les reserves de la Hortènsia: hi haurà pregunta i hi haurà data, mes aviat del que ens pensem. Si, malgrat la insistència del Govern davant de l'Estat central, el desitjat pacte no arriba, el referèndum s'ha de tirar endavant, peti qui peti: és una oportunitat històrica que Catalunya ha d'aprofitar: el Govern, el Parlament i la gent ho volen. En Joan va exposar que hi ha dos estatus a diferenciar: primer donar la sobirania al poble de Catalunya perquè decideixi el seu futur; aquí hi ha una majoria aclaparadora; en podríem dir "auto deterministes". El segon, l'estatus independentista, que s'haurà de dirimir per majories, avui encara no del tot contundents. En Joan va anunciar que hi ha moltes dificultats, i mes que n'hi hauran; que no es pot tenir pressa; de fet, fins ara, el que la societat catalana ha fet amb les mobilitzacions i recolzaments, i lo que els polítics han fet i decidit no es més que "gimnàstica independentista"; lo dur, vindrà després. Per això el convenciment íntim i sòlid de cada persona es clau; i la nostra tasca es convèncer-los de que malgrat tots els inconvenients, el projecte d'independència val la pena. El criteri de la CUP també es clar: en 

Sergi Saladié va avançar que pactat o no, el referèndum s'ha de celebrar: ni tan sols contemplen l'escenari de que no es pugui fer. El que els preocupa i incomoda es la manca de transparència i concreció. Malgrat aquesta postura, si el referèndum no es convoqués o no es celebrés, s'haurien de celebrar eleccions autonòmiques a les que la CUP es pensaria si anar-hi o continuaria en el mon municipal. L'acte es va desenvolupar en un verdader fair play i els ponents varen seguir religiosament el planning establert, respectant els temps atribuïts. La Societat Obrera se sent especialment agraïda als ponents que varen intervenir en la taula rodona amb els seus contrincants polítics, per contribuir, entre tots, a clarificar les diferents posicions davant dels esdeveniments que s'acosten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.