27.9.07

Alliberen 22 tortugues d'estany al delta de l'Ebre

El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha alliberat avui 22 exemplars de la tortuga d'estany (Emys orbicularis) a l'illa de Buda, tots nascuts al Centre de Fauna del Canal Vell els anys 2002 i 2003.

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una espècie amenaçada, ja que ha sofert greument els impactes de la contaminació química de les aigües, la reducció i la transformació de l'hàbitat, la pesca i la recol·lecció d'exemplars com a animals de companyia. És una de les dues espècies de tortugues d'aigua autòctones presents a Catalunya i a la península Ibèrica. Fins a la meitat del segle XX era encara força abundant al delta de l'Ebre, fins i tot en els ambients aquàtics més transformats per l'ésser humà.

A la primavera es farà un seguiment sistemàtic dels exemplars alliberats per avaluar l'èxit de la reintroducció. Col·locaran trampes per atrapar els animals i identificar-los, ja que porten un microxip, i els pesaran i examinaran per veure com evolucionen.

Al delta de l'Ebre hi ha menys d'un centenar d'exemplars de tortuga d'estany en llibertat. El Parc Natural en fa un seguiment específic des dels anys 90 i ha detectat la presència de la tortuga d'estany en només dues llacunes litorals, al Canal Vell i a l'Encanyissada. El Parc va iniciar el 1993 un programa de reproducció en captivitat d'aquesta espècie, i va adequar part de les instal·lacions del Centre de Fauna del Canal Vell. L'any següent van néixer 6 exemplars i, en anys posteriors, la reproducció ha anat en augment. Durant el 2006 es va fer una primera prova de reintroducció a l'illa de Buda a partir d'animals nascuts al Centre. Aquesta temporada han nascut 133 exemplars al Centre de Fauna. Les cries viuen primer en aquaris, després passen un període d'aclimatació en un espai natural tancat, i al cap de tres anys són alliberades.

La tortuga d'estany és una tortuga aquàtica de dieta carnívora: menja peixos, amfibis, larves i sobretot és carronyaire, ja que no és gaire bona caçadora. En l'etapa adulta les femelles arriben als 700 i 800 grams de pes i els mascles als 400 grams. Un exemplar adult té una mida d'entre 15 i 20 centímetres, i en néixer fa uns 5 cm. Viuen entre vint i trenta anys. Són de color marró i verd i es caracteritzen per tenir línies o clapes grogues al coll i estries groguenques a la closca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris es moderen tots.