23.10.19

Tancament d'Ebreokasió 2019

La 24a fira del vehicle d'ocasió de Tortosa, Ebreokasió, ha tancat portes amb un increment de vendes. Al llarg de tot el cap de setmana, durant la fira s'han venut 48 cotxes, amb un volum econòmic superior als 730.000 euros. Això representa un vehicle venut més durant els dies de la fira en relació a l'edició de l'any anterior, i un volum econòmic 115.000 euros superior. Des de Fira de Tortosa recorden que al llarg dels dies posteriors a Ebreokasió s'acaben de formalitzar acords entre els concessionaris i els visitants, amb la qual cosa la xifra de cotxes venuts sempre s'acaba incrementant. Només l'any passat, durant les tres setmanes posteriors a la fira es va tancar la venda de 5 vehicles, amb la qual cosa aleshores el total va ascendir a 52 i a un volum econòmic final de 742.150 euros. Una altra dada positiva és la mitjana pel que fa al preu dels vehicles venuts: mentre que al 2018 va ser de poc més de 14.200 euros, aquest 2019 en aquests moments se situa en 15.200. Això representa un increment de 1.000 euros per vehicle venut que fa un any. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i Fires, Sisco Pepió, ha mostrat la seua satisfacció pel resultat d'Ebreokasió ja que "revela una consolidació de la línia a l'alça que ja hem anat veient durant les últimes edicions, i que ara ha permès millorar encara més els resultats". A més a més, ha apuntat que "amb les previsibles vendes que es podran tancar durant les pròximes dos o tres setmanes, el volum total es podria moure al voltant dels 760.000 euros, una xifra molt satisfactòria", ha dit. Ebreokasió 2019 ha posat a la venda un total de 202 vehicles.

Alliberada la primera àguila cuabarrada recuperada després d'una electrocució a Catalunya

Personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat ha alliberat la primera àguila cuabarrada que sobreviu a una electrocució a Catalunya. Es tracta de "Vent", un dels mascles establerts des del 2000 a la serra del Boix, que integrava una de les parelles amb major èxit reproductiu fins al moment.

L'animal va patir una electrocució amb una línia elèctrica a mitjan agost, i va caure a un canal del delta de l'Ebre. Inicialment, va ser traslladat al Centre de Fauna de Canal Vell, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, però de seguida el Cos d'Agents Rurals el van portar fins al Centre de Fauna de Vallcalent, que compta amb equips especialitzats per tractar aquesta problemàtica.

L'alliberament ha tingut lloc a la mateixa zona en què l'au va tenir l'accident. Tanmateix, es desconeix si s'hi quedarà o buscarà altres indrets per establir-se i buscar nova parella, atès que ja ha estat reemplaçat per un mascle més jove, segons confirma l'equip de l'Institut per la Conservació dels Rapinyaires (ICRA) que en fa el seguiment. Per controlar els seus moviments, se li ha col·locat un dispositiu GPS finançat per Endesa, que ajudarà a conèixer la localització en tot moment de l'animal i estudiar el seu comportament.

Des que va arribar al Centre de Fauna de Vallcalent, se li va aplicar un tractament amb làser, que ha aconseguit fins ara millorar lleugerament les xifres de recuperació d'aus electrocutades que sobreviuen, fins al 5 %. El centre compta amb aquest aparell làser des de l'any 2017 per tractar les lesions vasculars (mort dels teixits) produïdes per les electrocucions i va ser finançat per Endesa.

La recuperació d'aquesta àliga cuabarrada és una bona notícia, en tant que l'electrocució és la primera causa de mort no natural d'aquesta espècie i un dels principals factors pels quals es troba amenaçada arreu d'Europa.

Tanmateix, els ocells que sobreviuen inicialment a una electrocució són excepcionals (a l'entorn d'un 5% dels localitzats). Fins ara, d'entre els que vivien després d'una descàrrega, només se salvaven i es podien retornar a la natura un 0,5, mentre que amb el tractament làser, aquest percentatge ha augmentat fins al 5%, tot i que coincideix amb els casos menys greus.

Amb tot, aquesta xifra només suposa el 0,27% del total d'ocells electrocutats localitzats. En aquest sentit, el Govern aposta per destinar el màxim d'esforços a corregir els suports perillosos, per evitar més accidents d'aus.

El làser, per ferides superficials

La teràpia làser només es pot aplicar a un percentatge reduït dels ocells electrocutats que ingressen vius, ja que només és efectiu si les ferides són superficials i es troben en un estat inicial. En aquests casos, un cop els ocells s'han estabilitzat, hidratat, alimentat i dotat de suport vitamínic, i un cop les ferides han estat netejades i desinfectades, a més de l'habitual tractament amb antibiòtic se'ls apliquen sessions de làser d'uns 5-10 minuts, amb una freqüència que pot ser diària en els casos més crítics. En aquest cas, les ferides principals van cicatritzar després d'un mes de tractament, i va rebre l'alta al mes i mig de l'accident.

En total, al Centre de Fauna de Vallcalent, s'han tractat 18 ocells amb lesions dels teixits amb problemes vasculars en estat inicial, 14 a causa d'electrocucions i 4 per altres causes. Dels 14 electrocutats, s'han pogut curar les lesions de 5 exemplars, i només 3 han pogut ser alliberats, entre els quals aquesta àliga cuabarrada.

La deltebrenca Vanessa Callau, delegada del Consell Consultiu de Dones del Baix Ebre

L'assemblea del Consell Consultiu de Dones del Baix Ebre ha elegit la deltebrenca Vanessa Callau com a delegada. De fet, la candidatura de Callau ha estat l'única que s'ha presentat. "Una de les meues prioritats serà crear un vincle més estret entre totes les associacions de la comarca", ha dit Callau, que substitueix en el càrrec a Rosa Queral.

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura; la vicepresidenta de Serveis a les Persones, Rosalia Pegueroles i la consellera comarcal de Serveis Socials, Laura Fabra, han presidit l'assemblea, la primera que es celebra després de les eleccions municipals del passat mes de maig. "El Consell Consultiu de Dones ens permet, com a administració, tenir interlocució amb el moviment associatiu de dones i orientar les decisions sobre les polítiques públiques en funció de les inquietuds i necessitats de les dones", ha manifestat Faura, que ha agraït la tasca desenvolupada durant els darrers anys per Rosa Queral, impulsora d'un treball de memòria històrica sobre els oficis de les dones de la comarca.

Per la seua banda, la consellera comarcal de Serveis Socials ha valorat molt positivament  la feina que duen a terme les diferents associacions de dones de la comarca i les ha encoratjat a continuar-la endavant. "Les dones del Baix Ebre hem de treballar en xarxa, intercanviar experiències i coneixements", ha dit Fabra, que ha avançat que el 29 de novembre s'organitzarà una trobada de dones.

Al Baix Ebre hi ha un total de vint-i-tres associacions de dones. El Consell Consultiu de Dones és un òrgan que té la finalitat de promoure la participació de la ciutadania en aquells assumptes que específicament afecten les dones i que siguen de l'àmbit comarcal.

 

22.10.19

L’Ateneu Cooperatiu acompanya la creació de set noves cooperatives a les Terres de l’Ebre



L'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre tancarà aquest mes d'octubre el seu tercer any d'implantació al territori i una de les tasques primordials que ha continuat realitzant durant aquest curs 2018-2019 ha estat l'acompanyament a través del programa CoopCREA de noves cooperatives i entitats que es mouen dins l'ecosistema de l'economia social. Així durant aquest curs s'han constituït amb el suport de l'Ateneu un total de set noves cooperatives a les Terres de l'Ebre. Tres d'elles es van crear dins el 2018: les Filloles de Clara (escape room la Llibreria), el Racó de la Festa i Anam Cara i les quatre restants s'han creat durant aquest 2019: Avant Ebre, Artra, La Segona Volta i Milpeus.

Es tracta de projectes molt diversos que, per una banda, tenen en comú la seua aposta per un model econòmic més just i sostenible i que, per una altra banda, indaguen en àmbits econòmics poc explorats al territori. Així, el Racó de la Festa, amb seu a Amposta, és una cooperativa que s'encarrega de l'organització d'esdeveniments festius i culturals (bodes, aniversaris, produccions d'espectacles teatrals...). Les Filloles de Clara, situat a Amposta també, han impulsat un dels primers espais d'escape room del territori. Anam Cara, de Sant Jaume d'Enveja, estan especialitzats en les teràpies naturals i el conreu de plantes aromàtiques al mateix temps que organitzen tallers relacionats amb el coneixement del cos i la ment. Avant Ebre, realitza accions formatives a les empreses dins l'àmbit dels riscos laborals al mateix temps que treballa per la dinamització econòmica, social i laboral del territori. La cooperativa Artra, es dedica a recuperar i promoure l'artesania, les tradicions i el patrimoni des del periodisme, la gestió cultural, el turisme actiu i sostenible i la pedagogia. Recentment ha obert una nova línia de negoci amb la venda online d'artesania certificada, artrashop. La Segona Volta, amb l'acompanyament de l'Ateneu, ha passat d'associació a cooperativa. Té la seu a Roquetes i la seua activitat està orientada a la recuperació i comercialització d'objectes i productes fora d'ús per donar-los una segona vida i fomentar així la reutilització i l'economia circular. Finalment, Milpeus és una cooperativa situada a Horta de Sant Joan que treballa per facilitar l'accés a la terra i fomentar projectes emprenedors que contribueixin a la dinamització del medi rural, reconvertint explotacions agràries en actiu o en desús segons els principis de l'agricultura ecològica i regenerativa.

A banda d'aquestes cooperatives ja constituïdes, n'hi ha una altra pendent de constituir-se, l'Enllaç de l'Ebre, una cooperativa agroecològica de producció i consum social, que vol fer de pont entre les productores i les consumidores del territori. A més de vetllar per distribuir el més a prop possible els excedents que el mercat local no absorbeix.

"Aquestes són només les que s'han acabat creant, però el cert és que des del programa CoopCrea hem rebut moltes més peticions d'acompanyament, alguns s'acabaran constituint l'any vinent i d'altres potser no acabaran de donar mai el pas, però sí que constatem que cada vegada hi ha més coneixement i interès al territori pel cooperativisme", apunta Sofia Arques, tècnica d'acompanyament de projectes de l'Ateneu Cooperatiu Terres de l'Ebre. Així, a través del programa CoopCrea s'han assessorat un total de 20 projectes, als quals cal sumar 36 més que han fet algun tipus de consulta puntual.  L'altra via en què treballa l'Ateneu és reconvertir en cooperativa empreses del territori que estiguin amenaçades per un tancament probable o imminent.

L’artista veneçolana Teresa Mulet prepara a Balada la seua propera exposició que indaga sobre els mecanismes de control

Teresa Mulet (Caracas, 1970) està instal·lada aquests dies a la residència d'artistes que Lo Pati – Centre d'Art Terres de l'Ebre té a Balada, al cor mateix del delta de l'Ebre. Per a ella aquest espai és al mateix temps punt de partida i de retorn, ja que al delta hi ha els orígens de la seua genealogia familiar. El seu pare és d'Amposta i va emigrar a Veneçuela el 1948 fugint de les penúries de la postguerra quan només tenia 15 anys. Ara setanta anys després ella ha hagut de fer el camí invers, fugint de la descomposició social, la violència i la inseguretat ciutadana d'un país que durant dècades ha estat dels més pròspers de l'Amèrica del Sud. "Tots estem fora de lloc. Ens n'hem anat de qualsevol indret i en qualsevol moment estarem en qualsevol altre. Només hi ha permanències momentànies en llocs de pas", apunta Mulet. Fa més d'un any que resideix a Barcelona, i la seua connexió familiar ha estat la que l'ha portada ara fins a Balada, on mira de recuperar els fils que es van trencar, al mateix temps que explora la seua capa d'artista per introduir aquest territori genealògic en la seua creació artística.

La d'ara no és l'única estada de Mulet a la casa de Balada. Ja s'hi va allotjar a l'abril abans i després de la inundació dels camps, el que li ha permès seguir totes les etapes del cicle de l'arròs. És precisament aquesta fragmentació del Delta en camps el que ha inspirat la peça que està preparant per a l'exposició que s'inaugurarà a Lo Pati, el 9 de novembre. Es titularà Camps de control i amb ella l'artista convida a reflexionar sobre els mecanismes de control a que estem sotmesos. "Em va sorprendre veure cadenes i cadenats a les boques de les sèquies. Em van explicar que era per evitar que alguns pagesos reguin més que uns altres. Un control acceptat per tothom i que pot considerar-se positiu però que evidencia que no ens refiem uns dels altres", reflexiona. Això a més li fa pensar que lluny de la serenitat aparent que emana del delta, aquest és un espai afectat també per les nocions de poder. Uns poders que amb la regulació dels embassaments permeten que no arriben sediments al Delta o que no fan res per evitar els efectes devastadors del canvi climàtic. Tot plegat, més enllà de la bellesa al·legòrica, fa predir un futur incert per al Delta.

Aquesta peça, produïda expressament per a l'exposició de Lo Pati, creada a partir de làmines de plàstic superposades que emulen l'aigua dels arrossars i amb la qual es podrà interactuar, li permet a Mulet continuar investigant des del Delta els temes que ha treballat els últims anys: el poder del llenguatge que més enllà de la seua simple funció descriptiva pot desbordar els límits del pensament únic i les víctimes per homicidi a Veneçuela. "Fins ara m'havia centrat a fer visibles les xifres d'aquestes morts que en vint anys han sigut de centenars de milers de persones i ara començo a indagar les causes. És l'inici d'un projecte més ampli", apunta.

"Es tracta d'una exposició que convida a la reflexió sobre temes molt actuals com pugui ser l'emigració o l'existència de les fronteres i això relacionat amb els camps d'arròs o l'aparent tranquil·litat d'un delta amenaçat, crec que la fa particularment interessant per a la gent del territori", assenyala Aida Boix, directora de Lo Pati.

Teresa Mulet prové del món del disseny gràfic i des de fa molts anys explora la creació artística des d'una vessant de denúncia social. Ha exposat a diversos països. Així, entre altres projectes, el 2003 va participar a la Biennal de Venècia amb una obra sobre un projecte social que va desenvolupar a diversos barris populars de Caracas. Més recentment ho ha fet a Arco (2018), amb una de les peces que es podran veure a l'exposició de Lo Pati: Ejercicio volumen, on amb fulls de prova cedits per impremtes basteix una gràfica macabra on  cada pàgina representa un mort per homicidi a Veneçuela entre el 1999 i el 2018. "Una cosa tan lleugera com un full i tots junts sumen més d'una tona", apunta.