15.4.21

El conseller Sàmper veu una opció positiva que el PROCICAT valori altres "estructures de confinament" diferents al comarcal si les dades epidemiològiques ho permeten

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha explicat avui que el Govern estudia la possibilitat que, si les dades epidemiològiques i la pressió a les UCIs ho permeten, es pugui modificar "el perímetre del confinament comarcal que tenim vigent a dia d'avui i establir-ne un altre que no necessàriament sigui la comarca". El conseller, que ha fet aquestes declaracions duran la seva visita a les Terres de l'Ebre, ha dit que aquesta mesura s'està treballant en el marc del Procicat i ha afegit que també s'està estudiant la possibilitat que un cop es tingui clar quina ha de ser l'estructura territorial que marqui el confinament, hi pugui haver diferències en funció de quines siguin les dades epidemiològiques de cada zona. Sàmper ha insistit però, que això es produirà "sempre i quan, i vull reiterar-ho, els índexs epidemiològics no vagin a pitjor i quan dic els índexs vull dir fonamentalment el que ara tenim disparat que són les ocupacions UCI".

A la visita també hi ha assistit el delegat territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès; l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé; el director dels serveis territorials d'Interior a les Terres de l'Ebre, Joan Juan; el director general de la policia, Pere Ferrer; l'intendent cap de la Regió Policial Terres de l'Ebre, Vicenç Lleonart; l'inspector cap de la Regió d'Emergències Terres de l'Ebre, Ricard Expósito, entre d'altres autoritats.

Durant la seva vista a les Terre de l'Ebre,  el conseller s'ha reunit, a primera hora, amb membres de l'Associació d'Empresaris de les comarques de l'Ebre i representants de la Cambra de Comerç i de la PIMEC. Posteriorment, ha visitat la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre on s'ha reunit amb el responsable de Protecció Civil a les Terres de l'Ebre, Miquel Alonso. A continuació el conseller s'ha desplaçat fins a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Tortosa on s'ha reunit amb l'intendent cap de la Regió Policial Terres de l'Ebre, Vicenç Lleonart, i altres comandaments del cos.

Finalment, Sàmper ha visitat les dependències de la Regió d'Emergències Terres de l'Ebre i el Parc de Bombers de Tortosa on s'ha reunit amb l'estructura de comandament de la regió, encapçalats per l'inspector cap, Ricard Expósito, amb qui ha fet un repàs de les prioritats, estratègies i sinergies dels operatius de bombers de la zona, així com de les singularitats del territori davant de les emergències. També ha compartit el compromís del departament en poder implantar els objectius del Pla 2025 a les Terres de l'Ebre basats en la millora dels tres eixos bàsics: infraestructures, vehicles i personal.

El Consell Comarcal ultima la fase de diagnosi del Pla de reactivació econòmica

Aquest mes d'abril s'estan celebrant els últims grups de treball del Pla de Reactivació Socioeconòmica de la Ribera d'Ebre, amb 128 participants dels sectors socioeconòmics més representatius de la comarca (administració i serveis públics, teixit empresarial, acadèmia i societat civil). Aquestes sessions han de permetre  valorar oportunitats i febleses de la comarca i seran l'eix de la fase de diagnosi del Pla. D'aquesta manera es podran definir àmbits concrets de treball com la diversificació econòmica, reindustrialització, digitalització, transició energètica, equilibri territorial, protecció dels espais naturals, igualtat d'oportunitats i atracció de població i talent, entre d'altres.

Per tancar aquesta primera fase, també s'ha celebrat una jornada d'electes amb la finalitat d'informar alcaldes, regidors i consellers comarcals de l'estat de desenvolupament del Pla, així com els resultats preliminars sorgits i la feina feta fins al moment. En el marc de les trobades, els representants polítics han posat èmfasi en la necessitat millorar les infraestructures de mobilitat i d'evacuació d'energia i l'aposta per un territori capdavanter en renovables tot tenint en compte l'equilibri paisatgístic. En l'apartat econòmic creuen necessari diversificar l'economia i la retenció del talent jove i han alertat de la manca d'inversions tan necessàries al sector primari i més, quan s'ha d'iniciar o posar al dia una explotació. Les polítiques d'habitatge i l'aposta pel comerç local (sobretot en els municipis més petits) són altres temes que s'han posat al damunt de la taula.



Més participació ciutadana
A punt d'enllestir aquesta fase de diagnosi del Pla impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, s'han programat les primeres entrevistes per conèixer la realitat de l'emprenedoria jove del territori, la capacitat de transformació del producte agroalimentari (especialment, la fruita dolça), i les necessitats del sector industrial, químic i energètic a la comarca; entre altres àmbits. Aquestes entrevistes ja formaran part de la fase de prospecció del Pla i han nascut de les necessitats plantejades als grups de treball. Al maig s'ha previst una sessió d'exposició pública i participativa oberta a la població per tal que cadascú pugui aportar la seva opinió i plantejar les seves inquietuds sobre el Pla de Reactivació Socioeconòmica de la Ribera d'Ebre.

14.4.21

Móra la Nova commemora el 90è aniversari de la República

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Móra la Nova ha organitzat esta tarda un acte commemoratiu del 90è aniversari de la proclamació de la II República, amb la participació de l'alcalde, Francesc Moliné; el director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Bladé, i la regidora  d'Igualtat, Cultura, Comunicació i Joventut, Maria Font Vallespí. L'acte ha consistit en la lectura d'un manifest per part de la regidora.

El Consell Comarcal de laTerra Alta realitza un seguit de tallers online per fer una diagnosi socioeconòmica de la comarca

 El Consell Comarcal de la Terra Alta, a través del programa Treball a les 7 Comarques – Terra Alta Més, ha iniciat un seguit de tallers online per identificar els reptes que té la comarca i que puguin ser assumits pel conjunt dels agents i de la ciutadania. Els dos reptes principals a partir dels quals se'n deriven d'altres i que són els eixos al voltant dels que giren aquests tallers són el repte demogràfic –especialment revertir la dinàmica de la pèrdua de població, sobretot entre el jovent– i el de desenvolupament sostenible, tractat a partir de les perspectives mediambiental i socioeconòmica.

Aquest treball forma part de l'acció 'Diagnosi socieconòmica de la Terra Alta' i pretén aportar valor qualitatiu a les dades estadístiques treballades fins al moment. En cada taller hi participen al voltant d'una vintena de persones vinculades a diferents sectors i segments de població que aporten la seva visió i opinió respecte el tema que es tracta en cada sessió. Per això, els participants s'han triat en base al coneixement de la problemàtica o reptes i oportunitats identificades, i, per a cada taller, s'han seleccionat en base a l'objectiu sobre qui és la persona o institució més idònia per fer-hi aportacions al respecte.

El primer taller va tenir lloc el passat dijous 8 d'abril a la tarda i va intentar trobar resposta a la pregunta principal de la sessió: 'Per què perd població la Terra Alta i quines conseqüències comporta?' Durant aquesta primera sessió, els 23 participants es van dividir en grups de treball per distingir les fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces al voltant d'aquest tema. En el cas de les fortaleses, les més assenyalades van ser la qualitat de vida, de salut i de l'entorn natural, així com la forma de vida vinculada a les tradicions i a la comunitat. Pel que fa a les oportunitats, la industrialització del sector agroalimentari, una millora en l'accés a l'habitatge, el transport públic i els serveis, i la necessitat de millorar els recursos a través de les noves eines digitals, van ser dels més comentats. Pel que fa a debilitats, les més destacades van ser la manca d'oportunitats laborals i d'emprenedoria, la poca oferta cultural i d'oci, el desequilibri territorial i l'infrafinançament del món rural, així com les dinàmiques de control social que poden portar a situacions de sexili (prejudicis per raons de gènere o d'orientació sexual). Per últim, les amenaces més comentades van ser l'èxode juvenil i l'envelliment de la població, la massificació de grans infraestructures renovables incompatibles amb altres activitats clau pel desenvolupament rural, així com la sensació d'inacció social i política per revertir aquestes situacions.

Els resultats de la participació en aquest primer taller van ser molt positius, tant per les aportacions realitzades pels assistents com per la implicació mostrada. Els següents tallers que es realitzaran al llarg d'aquest mes d'abril per obtenir una diagnosi socioeconòmica de la Terra Alta són:

-          És sostenible el model de desenvolupament comarcal actual? Abordem-ho des de la perspectiva econòmica, social i mediambiental.

-          Quina valoració es fa del sector agropecuari i forestal? Quin potencial té i quines són les principals dificultats per desenvolupar la indústria agroalimentària?

-          Quins serveis necessitem? Quins factors són clau per augmentar-ne la demanda?

-          Quin és el context comarcal per a la retenció i atracció de talent, l'emprenedoria i la innovació social?

-          Les polítiques de suport a l'ocupació són les adequades? Hi ha un entorn professionalitzador vers les activitats més clau?

Els tallers finalitzaran amb una sessió que tindrà lloc el proper 30 d'abril, a les sis de la tarda, a l'església del Poble Vell de Corbera d'Ebre. En aquesta darrera sessió es posaran en comú les propostes que hagin sorgit de totes aquestes trobades virtuals i es perfilaran les conclusions generals de la iniciativa.

Comença el cicle d'entrevistes Periodisme Sud, amb Andreu Prunera i Joan Ferrús

 

El cicle d'entrevistes Periodisme Sud comença avui amb l'entrevista que durà a terme el periodista de Ràdio Móra d'Ebre – Cadena SER, Andreu Prunera, al subdirector de la revista El Jueves, el flixanco Joan Ferrús. A partir de les 19h es podrà seguir a través de Youtube del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

 

Avui també es dona a conèixer el programa complet de les quatre entrevistes que integraran el cicle, entre periodistes ebrencs i persones rellevants de l'àmbit de la comunicació i de la cultura. Adjuntem el cartell amb les quatre entrevistes del cicle.

 

La segona entrevista serà el proper 7 de maig i anirà a càrrec de la periodista de Canal Terres de l'Ebre, Júlia Albesa, que conversarà amb el periodista i escriptor Agus Morales, director de la revista 5W i que ha publicat recentment el seu nou llibre Cuando todo se derrumba.

 

El 14 de maig, la periodista del Diari de Tarragona Marina Pallás entrevistarà a l'escriptora Alicia Giménez Bartlett, guanyadora del premi Planeta 2015 per la seva obra Hombres desnudos, i el premi Nadal, al 2011, amb Donde nadie te encuentre, una novel·la protagonitzada per l'emblemàtica guerrillera del maquis, Teresa Pla "La Pastora". L'entrevista tindrà lloc en format presencial a la seu del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre, amb aforament limitat, i també es retransmetrà a través del canal de Youtube.

 

El cicle clourà amb l'entrevista de Víctor Montecino, de Canal Terres de l'Ebre, a la directora de Catalunya Música, Pilar Cugat, natural de Bítem. En els propers dies es donarà a conèixer la data exacta de l'entrevista, que també es podrà seguir en telemàticament.

 

Totes les entrevistes estan obertes a la participació dels periodistes i els espectadors, que podran fer arribar preguntes i comentaris a l'entrevistador/a a través del xat de Youtube o a través del correu electrònic. Les entrevistes es podran enregistrar i reproduir de forma parcial o total als mitjans de comunicació en qualsevol format.

 

 

Primera entrevista: Andreu Prunera i Joan Ferrús

 

L'entrevista girarà al voltant de la llibertat d'expressió i el paper del periodisme satíric en la societat actual.

Joan Ferrús (Flix,1985) és subdirector de la revista ElJueves i director de la seva pàgina web. Un article sobre els antiavalotsdurant l'1 d'octubre el va dur a judici, acusat d'un delicte d'injúries. Va serun dels primers processats per l'anomenada llei mordassa.