14.9.21

Les Festes de la Cinta s’apropen una mica més a la normalitat

Del 2 al 6 de setembre, Tortosa va acollir una nova edició de les Festes de la Cinta que, un any més, es van dur a terme seguint els protocols i restriccions sanitàries marcades pel Procicat, obligant així a concentrar tots els actes en unes franges horàries que no superessin les 24:30h. Per aquestes raons es van haver d'adaptar totes les activitats a la situació sanitària marcada per la pandèmia del Covid-19 havent de reservar entrades prèviament a través del portal web d'Ebreticket.cat, malgrat que això comportés que les entrades s'exhaurissin ràpidament i que, de fet, a alguns dels actes hàgim comprovat que han acabat quedant moltes cadires buides. Des del consistori es va comunicar just abans de Festes una ampliació en alguns dels espectacles, així com també la retransmissió en streaming dels concerts que no van poder ser repetits.

A més, els tortosins van tornar a trobar a faltar actes com el Correfoc, el Cós-Iris, l'Ofrena, la processó pels carrers o els balls als concerts, entre d'altres, ja que, el Procicat no permet encara aquests tipus d'esdeveniments massificats.

Però, intentant recuperar, de mica en mica, la tradició, el pregó de les festes i la presentació de les pubilles i pubilletes va recuperar el seu emplaçament habitual al passeig central del Parc Municipal Teodor González, el dissabte abans de les festes. Així doncs, el dissabte 28 d'agost, el doble de les pubilles i pubilletes habituals (les del 2020 i les del 2021) van prendre l'honor de vestir el vestit tradicional de les pageses abillat amb la banda grana amb la insígnia de l'Ordre de l'Aixa, essent proclamades Reina de Festes, Júlia Aragón i Tafalla, i Reina Infantil, Anna Móra i Segura.

En el marc de l'acte es va fer la lectura del pregó de les festes, per part d'Estrella Martínez, directora d'Infermeria de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya. Martínez va fer un repàs dels dies més intensos viscuts a l'hospital en plena pandèmia i explicà que arribaren a tenir "32 pacients alhora ingressats a l'UCI, quan només teníem capacitat per a 20 pacients", un missatge que dirigí als negacionistes de la pandèmia que no volen vacunar-se. Martínez lamentà que "el Govern només destini els recursos necessaris a la Sanitat quan hi ha una pandèmia" i destacà que un dels aprenentatges de la pandèmia és que "les alegries es contagien i s'aprèn a parlar només amb la mirada". Va dedicar el pregó a "tots els que ens han deixat i a les seves famílies, als sanitaris, als treballadors de l'oci nocturn, als periodistes, personal de la cultura, de l'esport i a la resta de treballadors essencials", així com també va tenir un record per a la Mare de Déu de l'Estrella, que encapçala el retaule de l'altar major de la Catedral, i en honor a la qual els seus pares de Jaén van voler anomenar-la Estrella. Una Mare de Déu a qui, considera, que també se l'hauria de recordar durant les festes, malgrat no ser la patrona de la ciutat.

L'acte va cloure amb la interpretació del Pasdoble i Himne de Tortosa i l'Himne de la Cinta per part de la Banda Municipal de Música de Tortosa i amb la traca mil·limetrada habitual de la cloenda de les festes, que enguany es va canviar de dia.

El dijous 2 de setembre, el primer dia de les Festes, s'inicià amb la trobada de les pubilles i pubilletes a l'Altar Major de la Catedral de Santa Maria de Tortosa on, tot i no poder venerar la relíquia, se les obsequià amb unes polseretes commemoratives. A continuació, una delegació de les pubilles de les Festes van dirigir-se a la casa consistorial per oferir el panoli als membres de la corporació municipal. Mentre que, la resta de la ciutadania, va poder adquirir el panoli en diversos punts descentralitzats repartits arreu de la ciutat.

A la tarda va tenir lloc el concert dels 19 anys de La Tuna Folk als escenaris amb el bo i millor de la formació que feia més d'un any que no actuava a la ciutat a causa de la pandèmia.

El ball de la Reina, marcat per la pluja i per l'orquestra Pensylvània:

A la nit es va fer el gran concert d'obertura de les Festes de la Cinta, a càrrec de l'orquestra Pensylvània i el ball de gala en homenatge a la Reina de Festes, Júlia Aragón i Tafalla, que va ballar un vals amb el seu germà, per tal de respectar les bombolles de convivència.

El ball de la Reina s'inicià amb un cert retard, causat per la pluja momentània que va mullar taules i cadires. Enguany ningú va poder continuar ballant a la pista un cop acabat el vals i a les taules tampoc s'hi podien veure les ampolles de cava ni els refrescos habituals, però la música de l'orquestra i l'ambient festiu va fer allargar fins al final la vetllada.

La Banda Municipal de Música de Tortosa inaugura la plaça de l'Ajuntament:

El segon dia de les festes, tradicionalment marcat per la Diada de la Gent Gran, no va poder celebrar la missa habitual ni tampoc el dinar de germanor. Però en record seu es va fer una missa a l'Altar Major de la Catedral i un recital de cançó popular a càrrec de la cantant, Anny Noriega.

I amb la Caminada Solidària Mai Caminareu Sols, que organitza l'associació de la Lliga Contra el Càncer, descentralitzada de les Festes, aquest dia es va recordar l'acte amb l'anunci que tothom lluís les polseres de la Lliga durant el dia.

Per continuar la jornada amb el concert de festes de la Banda Municipal de Música de Tortosa des de la recentment inaugurada plaça de l'Ajuntament, que va interpretar diferents pasdobles, BSO de pel·lícules, l'Himne de Tortosa i l'Himne de la Cinta, sota la direcció del mestre, Juanjo Grau.

I la jornada arribava a la seva fi amb el concert estrella de les Festes de la Cinta, amb la gira dels 30 anys del disc Ben Endins, de Sopa de Cabra, el més venut del rock català. Així era com Gerard Quintana i tota la seva banda omplien l'escenari del Velòdrom de l'Estadi Municipal Josep Otero sota l'atenta i il·lusionada mirada dels tortosins que volien reviure els moments viscuts 30 anys enrere i altres que els vivien per primer cop. Aquest era un concert solidari on els diners recaptats amb l'entrada benèfica de 3€ es van destinar al Projecte Emma dedicat a la investigació del càncer de mama i impulsat pel grup de recerca oncològica de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

I és que la mateixa nit també tenia lloc el primer dels dos passis del concert del grup Elma, a l'escenari del passeig central del Parc Municipal Teodor González.

Presentació dels nous gegantons en el marc de la Ban Cavalcada:

La tradicional Ban Cavalcada de carros enramats i bestiari popular tampoc es va poder dur a terme i des del departament de Festes van optar per fer-ne un format estàtic amb públic assegut a l'escenari de la plaça de l'Ajuntament. Així doncs, Lo Golafre, la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, Els Gaiters de l'Aguilot i la Colla Gegantera, de dolçainers i tambors de Tortosa van participar amb els diferents balls i actuacions.

Fent així temps fins que va fer-se l'hora de donar a conèixer els nous gegantons de la ciutat, Rufo i Rubí, pensats per a fomentar la tradició gegantera entre els més petits. Els nous gegantons són obra del mestre artesà, Joan Iniesta.

El mateix dia, a les 18h de la tarda, es va fer també un nou passi de l'obra de Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, a càrrec de La Companyia de l'Escola Municipal de Teatre.

Va ser el dia també que s'inicià la XVIII edició del Festival Ebre Terra de Vent amb un primer concert de Cat Klezmer Trio, format per un clarinet, una guitarra i un contrabaix. I encara en el marc del Festival, actuà a la nova plaça de l'Ajuntament la Lira Ampostina.

Dissabte, tradicionalment, era el dia de l'Ofrena de flors i fruits en honor a la Verge de la Cinta, però com que no es va poder celebrar, es va optar per fer el mateix format que l'any passat, amb una ofrena descentralitzada amb diversos punts de recollida a la ciutat on cadascuna de les entitats podien adreçar-s'hi per lliurar menjar o material escolar.

I davant de la impossibilitat de poder celebrar el Correfoc de les Terres de l'Ebre, es va optar per fer una demostració de foc a l'esplanada del Pavelló Firal de Remolins amb la participació de la Colla de diables Llucifers, Llampec Nois, la Colla de Diables 7 cervells de Jesús i la Colla de Diables i Tambors de Lo Golafre.

La nit va acabar amb la Festa d'Imagina al recinte de l'Auditori, amb l'espectacle The Greatest Musical, amb la representació de les BSO del cinema dels darrers 50 anys com El Gran Showman, El Guardaespatlles, Titànic, Ghost, Missió Impossible... L'espectacle, que comptava amb prop d'una vintena de ballarins, i amb la cantant guanyadora d'un concurs d'A3 Media.



El Dia de la Cinta i del Tortosí Absent:

Diumenge, el dia de la Cinta, s'havia d'iniciar amb el tradicional acte d'homenatge al Tortosí Absent que, al final, va resultar ser més absent que mai. La pandèmia del Covid-19 i l'edat avançada de molts d'aquests tortosins per sotmetre's al risc de viatjar es va tornar a evidenciar quan va ser impossible celebrar l'acte perquè no s'hi havia inscrit ningú.

Així doncs, a les 12h s'oficià la solemne missa estacional en honor de la Verge de la Cinta, presidida pel bisbe de Tortosa, Mn. Enrique Benavent i Vidal. En acabar la missa, es va fer el Ball de l'Àguila de Tortosa en honor de la Verge de la Cinta, les autoritats, la Reial Arxiconfraria de la Santa Cinta, les pubilles i les pubilletes. Acabat el ball, s'inicià, un any més, la processó claustral per l'interior del temple i mantenint en tot moment les distàncies de seguretat. Tot plegat finalitzà amb la interpretació del Pasdoble i Himne de Tortosa per part de la Banda Municipal de Música de Tortosa, que va tocar al davant del reixat renaixentista de la Catedral.

Finalment, a la sagristia es va fer la signatura dels llibres d'honor de l'Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta per part del Rvdm. Sr. Javier Vilanova i Pellissa, bisbe auxiliar de Barcelona, així com també els designats borlistes, Pascual Centelles i Pepita Rovira. Pel que fa a les encarregades de dur l'estendard de la Cort d'Honor de la Mare de Déu de la Cinta, aquestes van ser Cinta Curto Giné, Cinta Curto Anoll i Cinta Queralt Moreso.

La tarda va continuar amb el segon passi del concert de la Banda Municipal de Música de Tortosa des de la plaça de l'Ajuntament, així com també les actuacions de Apocadixie Cotton Pickers i CoblaTropic, en el marc del Festival Ebre Terra de Vent.

A la plaça de l'Absis va fer-se el concert "D'Aquí i d'Allà", en homenatge a les músiques tradicionals i de festa d'arreu de Catalunya i fent un incís especial en el record de la música del mestre Joan Moreira. El concert de dolçaina i tambors va ser a càrrec de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.

Finalment, a la nit també va tenir lloc l'actuació estel·lar del grup Blaumut, que era el primer cop que tocaven a Tortosa i van venir en el marc de la presentació del seu darrer disc, 0001. El concert es va celebrar, de nou, al recinte tancat del Velòdrom de l'Estadi Municipal.

I, al mateix temps, al recinte de l'Auditori Felip Pedrell es celebrà el ball de gala en homenatge a les pubilletes, amenitzat per la música de l'orquestra Cimarrón, una gran i reconeguda formació musical tortosina que ha estat guardonada amb cinc premis ARC.

La Diada del Riu i dels Xiquets:

L'últim dia de les festes, la Diada del riu i dels xiquets, es va iniciar amb el contacontes "Un riu de contes", a càrrec d'Irene López, a bord del llagut de Lo Sirgador. Aquest contacontes també anava vinculat al Projecte Emma i allí es van poder adquirir els contes de "La Flamenca Emma" en benefici a la fundació.

La tarda va continuar amb el Concurs Obert de Pesca Infantil i amb els dos passis de l'actuació musical de Dàmaris Gelabert amb la seva gira Mou el Cos, al passeig central del Parc Municipal Teodor González.

D'altra banda, des de les 18:30h fins a les 20:30h, van tenir lloc a la plaça de l'Ajuntament les 49enes Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, en el marc del certamen d'Adifolk i de la Capital de la Cultura Catalana. Allà van actuar Joseret i la Rondalla, el grup de jota de l'esbart Lo Planter, els Castellers de Tortosa, la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, amb l'actuació especial del grup de ball folklòric d'Ucraïna.

I per acomiadar-se de les Festes, es van celebrar dos passis consecutius del tradicional concert de música d'arrel D.O. Terres de l'Ebre, de la mà de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que van ser també els encarregats d'inaugurar oficialment la plaça del davant de la Catedral. El concert va comptar amb alguns dels temes clàssics del grup com Lo Carrilet de La Cava o Mare, dedicat a la Cinta. Al llarg del concert es van poder veure projeccions de llums i de colors a la façana barroca de la Catedral de Santa Maria de Tortosa que, des de fa pocs dies, té instal·lada l'escultura de Marco A. Dueñas.

En acabar el concert, i també traslladats en el calendari habitual de les Festes, es va fer el castell de Focs d'Artifici com a cloenda d'aquesta edició adaptada a les conseqüències de la pandèmia del Covid-19 de les Festes de la Cinta 2021.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 6 de setembre de 2021



Redactat per: Irene López

7.9.21

Plena unanimitat institucional contra la nova línia de molt alta tensió (MAT)

Unanimitat institucional absoluta contra el nou projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que recorreria 180 quilòmetres tan sols a la demarcació de Tarragona. La Diputació de Tarragona, 7 consells comarcals (Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès i Alt Penedès) i 35 ajuntaments del Camp de Tarragona, el Penedès i les Terres de l'Ebre han presentat públicament aquest dimarts les al·legacions contra aquest projecte privat, que impulsa l'empresa privada Forestalia i i que va publicar-se en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el passat juliol.

D'una banda, els 7 consells comarcals i els 35 ajuntaments afectats han presentat un paquet d'al·legacions de manera conjunta, mentre que la Diputació de Tarragona redacta un estudi jurídic a petició de la Subdelegació del Govern a Tarragona que reforça els arguments contraris dels ajuntaments i el conjunt d'administracions públiques. El món local de la demarcació s'ha reunit al Palau Bofarull de la Diputació per expressar de forma conjunta l'oposició al projecte de la nova MAT. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa M. Abelló, han posat veu a les consideracions i al·legacions, que es fonamenten en l'incompliment de la llei del sector elèctric, la no justificació de la seva necessitat, el greu impacte paisatgístic i la incompatibilitat amb la planificació del sòl.

Pren especial rellevància l'argument que, tot i ser presentada com una "xarxa d'evacuació elèctrica", tècnicament es tracta d'una "xarxa de transport elèctric", la qual cosa significa que xoca contra la legalitat vigent, ja que, segons la llei, només la societat estatal Red Eléctrica de España pot ser propietària de les xarxes de transport d'energia elèctrica primària i secundària, alhora que és operadora de sistema i gestora d'aquestes xarxes de transport.

Impacte sobre el territori de gran abast
A més, les al·legacions i l'estudi jurídic de la Diputació insisteixen en el fet que l'impacte ambiental sobre el territori seria de gran abast, tant en termes paisatgístics com agrícoles, socials, culturals i patrimonials. Les al·legacions exposen que el projecte, en cap cas, justifica el que es coneix com "Alternativa 0" (per la qual els beneficis de fer el projecte superen els danys de no fer-lo), alhora que el projecte de la promotora es revela totalment insuficient, sense rigor tècnic i prou coneixement del territori. Cal esmentar que en els municipis i comarques que es veurien afectats hi ha, entre d'altres, àrees d'interès faunístic i florístic, espais naturals protegits Xarxa Natura 2000, Cartes del Paisatge (Priorat i Penedès), sòls d'alt valor agrari, la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, la plana de secà de l'Alt Camp i el Parc del Foix.

Totes les institucions que s'oposen al projecte consideren ferm el seu compromís amb la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, però defensen fer-ho ordenadament, de manera planificada i coordinada i mitjançant el diàleg amb els territoris afectats per tal de fer prevaldre el bé comú. L'oposició al projecte per part del món municipal s'ha anat consolidant durant el darrer mes després que, a mitjans d'agost, els consells comarcals i els municipis afectats decidissin participar d'una estratègia conjunta i en la redacció d'un únic paquet d'al·legacions, atesa la preocupació i perplexitat que va causar la publicació d' aquesta nova línia elèctrica d'alta tensió, que és una iniciativa que respon als interessos econòmics d'un clúster energètic privat.

Els municipis afectats tan sols a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre són els següents: l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, Almoster, l'Arboç,  Ascó, Batea, la Bisbal del Penedès, Bràfim, Corbera d'Ebre, Duesaigües, Falset, la Fatarella, Gandesa, Garcia, Llorenç del Penedès, Masllorenç, el Masroig, el Milà, Montferri Nulles, Móra d'Ebre, Pradell de la Teixeta, Puigpelat, Riudecols, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, la Selva del Camp, Vallmoll, Valls i Vilabella.

Projecció del curtmetratge RIBERA EN SOLFA

Estrena de "La Ribera en solfa", un curtmetratge  protagonitzat per músics ebrencs que barreja el patrimoni de la Ribera d'Ebre i la música de compositors i grups de la comarca.

L'estrena serà el proper 9 de setembre, a les 19 h, al cinema la Unió Social de Flix.

A causa del control d'aforament per temes de la COVID-19, cal confirmar assistència al correu: cere@riberadebre.org

La imatge de la Mare de Déu de la Cinta presideix la façana barroca de la catedral de Tortosa

Aquest matí, a primera hora, ha estat instal·lada la imatge de la Mare de Déu de la Cinta de marbre de Carrara a la fornícula central de la façana barroca de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. La notícia ha agafat per sorpresa tant a la ciutadania com a la premsa, que ja s'han trobat l'estàtua al capdamunt de la portalada d'entrada de la Catedral. La imatge, s'ha hagut de separar de la part de sota perquè pogués encabir-se a la capella i, posteriorment, s'hi ha afegit , de nou, la part que faltava.

Amb tot, però, la col·locació ha estat força ràpida i des del Bisbat i la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta s'han mostrat satisfets del seu resultat, així ho ha apuntat la primera majordoma de l'Arxiconfraria, Mabel Marcos.

Per la seva banda, el vicari general del capítol catedralici, Mn. José Luís Arín, ha comentat que "moltes generacions de tortosins somiaven a tenir una imatge de la Mare de Déu presidint la façana" i que "el d'avui és un dia històric perquè el somni s'ha convertit en una realitat". Per acabar reblant que "la imatge és digna d'una plaça inaugurada recentment i d'una façana restaurada amb vistes al riu".

Mentre que, l'escultor de la peça, Marco Augusto Dueñas, ha referit que "estem molt contents de veure-la per fi al seu lloc, allà on es va pensar que hi havia d'anar quan es va realitzar". En relació a les tasques del trasllat ha dit, visiblement emocionat, que "malgrat els dubtes inicials sobre si entraria bé al lloc, després de veure-la a la façana m'adono que el procés ha anat molt millor del que hauríem pogut somiar". Finalment, ha emplaçat la ciutadania a valorar, jutjar i interpretar la seva creació que, a partir d'ara, formar part de tots els tortosins.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 31 d'agost de 2021


Redactat per: Irene López

Unió de Pagesos estima que les collites de fruita seca i garrofa enguany seran curtes a Catalunya però les perspectives de mercat són positives

Unió de Pagesos valora que les collites d'ametlla, d'avellana i de garrofa a les diferents zones de Catalunya, les campanyes de les quals han començat fa uns dies, seran reduïdes, força inferiors a les mitjanes, com a conseqüència, sobretot, de diferents adversitats climàtiques, mals quallats o pol·linitzacions, i de determinades malalties.

 
En el cas de l'ametlla, les gelades de mitjan de març, sobretot a les zones fondes i especialment a les comarques de la Plana de Lleida, i alguns problemes de quallat a la resta, comportaran una davallada de producció molt acusada; en determinats casos, la pitjor collita dels darrers 10 anys. A les comarques de Lleida, la davallada pot ser del 70%, i a tot Catalunya, del 50%; per tant, la collita podria estar en les 10.500 tones d'ametlla closca, davant de les 25.840 tones produïdes el 2020 i de les 17.531 tones de mitjana dels últims 10 anys.
 
Pel que fa a l'avellana, la collita també tornarà a ser baixa com a conseqüència de la mala pol·linització i la humitat elevada, i amb la nova afectació al cultiu de la malaltia de la cendrosa, gens habitual en avellaner, que també farà minvar la producció. La collita podria estar en les 6.000 tones d'avellana en closca, mentre que la mitjana dels darrers 10 anys és de les 12.000 tones.
 
Quant al conreu de la garrofa, el sindicat estima una reducció d'un 45% de mitjana, inferior al Camp de Tarragona i una mica per sobre a les Terres de l'Ebre. Així, el volum produït es podrà aproximar a les 6.000 tones. Aquestes xifres repercutiran en una davallada important dels ingressos de la pagesia de fruita seca. Cal recordar que algunes de les adversitats patides, tot i ser extraordinàries, no quedaran cobertes per les actuals línies d'assegurança.
 
Tot i aquestes previsions de producció, Unió de Pagesos considera que el comportament del mercat i dels preus de la fruita seca d'aquesta campanya seran més positius. El sindicat creu que, de manera generalitzada, la demanda i el ritme d'operacions comercials en el sector milloraran en un escenari postcovid però, a més, les perspectives són positives tant per a l'ametlla com per l'avellana i per a la garrofa.
 
L'ametlla s'ha revaloritzat les darreres setmanes a les llotges espanyoles, i ara el preu està entre 3,80 i 4,05 €/Kg gra la comuna, mentre que la darrera publicada per la Llotja de Reus va ser de 3,35 €/Kg gra. Per al sindicat, la pujada s'explica per la revisió a la baixa de la producció d'ametlla dels Estats Units, derivada de la forta sequera que pateixen a la zona productora de Califòrnia. Les properes setmanes caldrà veure si els embarcaments d'ametlla d'aquest país continuen a bon ritme, i valorar l'evolució de la demanda.
 
Pel que fa a l'avellana, les collites dels principals països productors seran curtes i, a més, el govern turc ha anunciat que l'organisme TMO (Junta de Grans de Turquia) comprarà les avellanes dels productors turcs entre 2,91 i 2,96 €/Kg closca, l'equivalent a uns 2,33 i 2,37 € la lliura (la Llotja de Reus va tancar a 1,70€ la lliura de comuna i a 1,85€ la lliura la negreta). Respecte a la garrofa, en aquests moments hi ha operacions sobre els 0,90€ el Kg i la demanda és bona.
 
Unió de Pagesos confia que en les properes setmanes les llotges reflectiran aquesta situació de mercat. La previsió és d'una qualitat molt bona de la producció. Per al sindicat, cal que els operadors del sector siguin capaços de valoritzar tant l'ametlla com l'avellana i la garrofa produïdes a Catalunya.