25.10.20

Jordi Duran presenta el seu nou llibre 'Periodista de trinxera, Josep Brui Jardí' a Tivissa

Aquest diumenge s'ha presentat el nou llibre del periodista riberenc, Jordi Duran. Es tracta de "Periodista de trinxera, Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 – Barcelona, 1983)", un llibre que narra alguns dels fets més rellevants de la història de la Catalunya contemporània, des de l'evolució del carlisme fins al món dels sindicats lliures, passant pels fets de la Setmana Tràgica, la Guerra Civil o l'evolució del franquisme. Tot això, a través dels ulls de Josep Bru i Jardí, el periodista tivissà que, juntament amb el seu germà, Lluís Bru, va contribuir a forjar una nissaga política única a la Ribera d'Ebre.

L'acte, marcat per les mesures restrictives del Covid-19, ha tingut lloc a la Plaça del Portal de Tivissa. L'alcaldessa del municipi, Montserrat Perelló, ha agraït la implicació del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i del Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre en l'acte. Recordant al mateix temps que "Bru i Jardí va néixer al carrer Estanislau Figueres el 1893, tot i que passà bona part de la seva vida a Barcelona" i que "històries com aquestes són les que ens ajuden a entendre d'on venim".

La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, ha agraït al periodista "la seva tasca d'investigació que ha fet possible la recuperació de la memòria històrica a casa nostra", tot remarcant que "la memòria és fràgil i no recordar-la mata una part de la història".

Per la seva banda, el president del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre, Josep Baubí, ha explicat que al llibre "es parla de l'inici del Col·legi de Periodistes (Asociación de Prensa) que a l'Ebre ja existia des del 1923 a Tortosa i el seu president era Francesc Mestre i Noé". Baubí ha aprofitat l'ocasió per fer una crida en defensa del treball dels periodistes, de la llibertat d'expressió i de l'aposta pels gabinets de comunicació per gestionar situacions com l'actual crisi sanitària, acabant el seu parlament dirigint un sentit record al seu oncle, el lingüista Joan Beltran, que ens deixà el passat divendres.

A continuació, el president del CERE, Josep-Sebastià Cid, ha recordat que "la publicació del llibre ha estat possible gràcies a la tasca del CERE, un organisme que va néixer des de la societat civil" i ha animat als joves de la Ribera d'Ebre a fer-se socis d'aquest centre d'estudis, ja que, "hem de tenir clar que som la Ribera d'Ebre, una comarca on potser no ens coneixem prou i on els diversos pobles petits necessitem unir-nos per teixir la comarca".

El periodista i historiador, Daniel Arasa, ha estat l'encarregat de presentar el llibre que, tal i com ha dit, "està molt ben escrit i l'autor sempre ho fa des de la imparcialitat". Arasa ha explicat que "darrere d'aquest llibre hi ha moltes hores de recerca bibliogràfica, una tasca laboriosa que es veu amb les 851 cites a peu de pàgina i la minuciositat amb què està escrit".

Arasa ha destacat que el llibre l'ajuda a recordar molts moments dels quals ell també en va ser testimoni i ha parlat de Bru i Jardí com "un periodista que va formar-se en llengües clàssiques i que va arribar a ser un gran orador, a banda d'un gran redactor de figura lineal i complexa que ens ha permès saber quina va ser l'evolució del carlisme a Catalunya".

Finalment, l'autor de llibre, Jordi Duran, també ha volgut dedicar l'acte al lingüista Joan Beltran, tot destacant que "ha intentat reflectir els seus plantejaments lingüístics en aquest llibre". Duran ha explicat que "després de redactar el llibre vaig aconseguir contactar amb la filla de Josep Bru, Isabel Bru, que em va permetre contrastar els detalls i aportar el contrapunt de la família al meu relat a través del record de la seva filla". Duran ha explicat també que la idea de "periodista de trinxera" ve del fet que Bru i Jardí havia estat redactor d'un setmanari anomenat "Trinxera" i perquè realment va ser un periodista de trinxeres, és a dir, de carrer.

Per últim, ha agraït l'ajuda del CERE amb Josep Moragrega i Gerard Mercader al capdavant, així com també el suport d'Òmnium Cultural, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, l'Ajuntament de Tivissa i l'Institut Ramon Muntaner.

En definitiva, un llibre que se suma a altres d'editats pel CERE com el de la història de Daniel Serres o el del Canonge Montagut i que pretén donar a conèixer un altre dels personatges rellevants de l'espectre ideològic de la dreta a la Ribera d'Ebre.

Tivissa, Ribera d'Ebre, 25 d'octubre de 2020

Redactat per: Irene López

24.10.20

Padesa defuig de l’autocrítica

Després del silenci mediàtic mantingut durant tota la crisi de la gestió dels dos brots de Covid-19 detectats a les plantes que té l'empresa a Roquetes i a Amposta, ahir va ser el primer dia que Padesa va atendre els mitjans de comunicació en una roda de premsa a la Cambra de Comerç.

L'exlíder de Podem a Lleida, Eva Abancéns, és ara la responsable tècnica i portaveu de l'empresa ebrenca que ha comparegut per defugir de l'autocrítica i de les responsabilitats de l'empresa davant la mala gestió dels 344 positius detectats en les proves PCR i que han fet augmentar notablement la taxa de contagis a les Terres de l'Ebre.

Per Abancéns, "no hi ha elements per afirmar que l'empresa es trobi en l'origen de la cadena de contagis" i ha negat que els fets de la celebració d'un dinar d'empresa de comiat d'una alt-càrrec de la mateixa, en el qual hi havia els principals encarregats de les seccions que després van presentar brots de Covid-19, hi tingués res a veure "perquè no coincidia per dates". Un fet que els mateixos treballadors i treballadores de la fàbrica roquetenca desmenteixen, ja que apunten que presumptament aquesta celebració s'hauria efectuat la mateixa setmana en què aparegueren els primers asimptomàtics.

D'altra banda, Abancéns s'ha remès a la correcta actuació dels protocols dictats des del Departament de Salut a les Terres de l'Ebre, defensant que "no estava justificat un tancament de l'empresa per frenar la propagació del virus". Uns criteris epidemiològics que, com recordem, van canviar a partir del tercer dels cribratges en veure que la mesura de deixar anar a la feina els treballadors sense que sabessin els resultats de les proves PCR encara havia contribuït més a la seva expansió.

L'empresa explica que no hi ha cap relació entre el brot detectat a la planta de Roquetes i l'aparegut la passada setmana a Amposta i, lluny d'argüir errors en les mesures preventives, focalitzen la principal culpa als treballadors que comparteixen vehicle per venir a la feina. És per això que, segons Abancéns, s'ha dissenyat ara un protocol d'actuació, juntament amb els Mossos d'Esquadra, al pàrquing de la planta de Roquetes per controlar que als vehicles hi hagi dues persones com a màxim, assegudes en diagonal, amb mascareta i amb les finestres abaixades.

A l'interior de les fàbriques s'hi podrà veure també un total de 16 treballadors que faran tasques d'agents cívics recordant les normatives de sanitat als seus companys.

L'actual situació és que a Roquetes encara hi ha 20 treballadors en quarantena (10 positius i 10 per contacte amb positius) i un total de 138 a Amposta, dels quals 73 són positius.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 23 d'octubre de 2020



Redactat per: Irene López.

23.10.20

Marçà acollirà la XIV Jornada No Jubilem la Memòria



PSC de Tortosa: "La nostra prioritat és Tortosa: hem aprovat la modificació pressupostària"


El grup municipal del PSC també ha donat suport a les al•legacions al PHE, al nomenament del Defensor del Ciutadà i a la descatalogació del monument a la Batalla de l'Ebre

La nostra prioritat és Tortosa: hem aprovat la modificació pressupostària per garantir la pràctica de l'esport i donar suport a la Capitalitat de la Cultura Catalana

El grup municipal del PSC també ha donat suport a les al·legacions al PHE, al nomenament del Defensor del Ciutadà i a la descatalogació del monument a la Batalla de l'Ebre

Enric Roig ha assegurat que "des del PSC de Tortosa insistim en que la nostra prioritat és treballar per Tortosa i pel territori". En aquest sentit al plenari d'avui hem aprovat una modificació pressupostària que suposarà una aportació extraordinària per garantir la pràctica de l'esport a la ciutat. La modificació s'ha fet per pal·liar les baixes en la pràctica de l'esport a causa dels tancaments de les instal·lacions deguts a la pandèmia del COVID19, i permetrà pagar els sous dels treballadors del complex esportiu Win i mantenir així obertes les instal·lacions per a tot el qui vulgui continuar o iniciar-se en la pràctica de l'esport.

Una altra de les partides que inclou la modificació es destinarà a la promoció de la Capitalitat de la Cultura Catalana que ostenta Tortosa el 2021. "Aprovant aquestes modificacions apostem per l'esport i a cultura a la nostra ciutat i per garantir l'accés dels tortosins i tortosines a aquestes activitats" ha explicat el portaveu i 1r Tinent d'Alcaldessa Enric Roig.

El grup socialista també ha donat suport a les al·legacions al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, entenent que la situació actual ha de ser revisada i actualitzada després de les conseqüències que el temporal Glòria ha ocasionat i com ha dit Roig "aquestes al·legacions recullen conclusions de la comunitat científica que proposen incloure mesures per garantir la resiliència del Delta, consensuades amb les administracions i la Taula de Consens pel Delta, a qui hem de reconèixer la seva tasca". Tal com ha dit Roig,  "aquí sempre ens trobaran, al costat del territori, perquè Tortosa i les Terres de l'Ebre són la nostra prioritat."

Des del Grup Socialista també hem votat a favor del nomenament del Sr. Manel Cardona com a nou Defensor de la Ciutadania, un càrrec que estava pendent de nomenar després de la malaurada defunció de Joaquim Ricart i que ara tornarà a l'activitat de la mà del que ha estat durant anys president de l'Associació de Veïns de Santa Clara.

Per últim hem votat a favor de la descatalogació del monument a la Batalla de l'Ebre. Un tràmit que es va iniciar el passat 2 de febrer i que ara continuarà la seva tramitació a la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre perquè en faci l'aprovació definitiva.

Enric Roig, ha volgut deixar palesa la tasca que està fent el Govern d'Espanya en temes de memòria històrica: "si algú ha fet alguna cosa per la memòria històrica han estat els governs socialistes que al 2007 van aprovar la Llei de Memòria Històrica. que ara està en revisió, i el que ha de fer la consellera de Justícia és col·laborar per aprovar aquesta millora" i ha recordat a ERC que ells han governat el 90% dels darrers 13 anys i per tant alguna responsabilitat tenen en aquest tema, al temps que manifestava que "la vicepresidenta primera del Govern i ministra de Memòria Democràtica, Carmen Calvo, ha assegurat que no s'ha posat cap objecció en el tema del monument i que la Llei de Memòria Històrica faculta a totes les administracions procedir com creguin oportú, per tant assumeixin les seves responsabilitats."

Mor el lingüista tortosí Joan S. Beltran i Cavaller

Beltran és el principal referent en l'estudi dels parlars de transició entre les varietats lingüístiques nord-occidental i valenciana de la llengua catalana. Va ser nomenat membre corresponent de la Secció Filològia de l'Institut d'Estudis Catalans i va ser investit amb la Creu de Sant Jordi.

El dia 23 d'octubre va morir el lingüista Joan S. Beltran i Cavaller, nascut a Tortosa el 28 de maig de 1933. Els primers contactes que va tindre en l'estudi de la llengua catalana escrita van ser gràcies a la lectura d'uns llibres infantils. L'interès pel català se li va desvetlar ben entrada l'edat adulta, arran d'una anècdota professional en el seu lloc de treball a la sucursal tortosina del Banc d'Aragó: "Va arribar a la sucursal un director nou, que venia d'Eibar. Ell era de Conca i volia que li ensenyés una mica de català, ja que en la seua estada al País Basc havia comprovat que si als clients els saludava i els deia quatre paraules en eusquera, el negoci anava millor".


Fins aleshores, Beltran només havia seguit unes poques lliçons de llengua catalana per correspondència, coincidint amb la campanya que es va organitzar per a commemorar el centenari de Pompeu Fabra l'any 1968. L'any 1972 va assistir a un curs de català impartit pel jesusenc Manuel Martines i Solà i, posteriorment, estudià amb Neus Gràcia, a Tortosa. Posteriorment va assistir com a alumne a un curs de professorat de català per correspondència, organitzat per Òmnium Cultural, i va obtindre el seu primer certificat de professor. El 1979, Joan S. Beltran va ser nomenat coordinador dels cursos de reciclatge de català per a funcionaris de la Generalitat i es va fer càrrec d'impartir els de nivell superior, on es tractaven qüestions complicades, d'àmbits com la dialectologia o la fonètica. La tasca de coordinador dels cursos de reciclatge i dels cursos de normalització lingüística per a docents que es van impartir posteriorment, va ocupar Beltran fins a l'any 1990. D'esta manera va ser com el lingüista tortosí va començar a aprofundir en l'estudi de la llengua, de la llengua que parlaven ell i els seus alumnes, i que sovint no tenia un reflex clar en els manuals i en les obres de consulta del moment.

Beltran és autor d'obres de referència per a l'estudi de la varietat tortosina de la llengua catalana, entre les quals cal destacar:

L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre. Barcelona: CIRIT, 1986. 2a ed. 1988.
Cruïlla. Curs de llengua, juntament amb Josep Panisello. Benicarló: Onada, 2002.
Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, juntament amb Josep Panisello. Benicarló: Onada, 2002.
Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal. Benicarló: Onada, 2010. 2 v.
Les preposicions per i per a. Recapitulem... i afegim alguna cosa més. Lleida: Pagès, 2014.

La seua trajectòria científica va ser reconeguda l'any 2016, quan l'Institut d'Estudis Catalans el va nomenar membre corresponent de la Secció Filològica per la seua "àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català" i per ser l'"autor de textos fonamentals per a l'aprenentatge del model formal tortosí de la llengua catalana". També va ser mereixedor de difrents guardons, com ara la Creu de Sant Jordi, el Premi Convit i el premi Lo Grifonet d'Òmnium Cultural, entre altres.