8.5.21

L’Institut Menorquí d’Estudis, Fermín Pardo i Joan Ramon Vinaixa, guardonats amb el premi Recercat 2021

La sala petita del Teatre-Auditori Felip Pedrell ha acollit la cerimònia d'entrega dels premis del Recercat de les edicions del 2020 i del 2021, ja que l'any passat, a causa de la pandèmia del Covid-19, no es van poder entregar. A l'acte han assistit la presidenta de l'IRMU, Mª Àngels Blasco, el vicepresident segon de l'IRMU, Josep Santesmases, i l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé.

Els premiats del 2020 han estat la coordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis, Fina Salord, i l'IDECO Horta Sud, un guardó que ha recollit el secretari de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, Manel Pastor.

Pel que fa als premiats del 2021 han estat ex aequo l'historiador, Joan Ramon Vinaixa, i el professor, Fermín Pardo, així com també l'Institut Menorquí d'Estudis.

Per la seva banda, la presidenta de l'Institut Menorquí d'Estudis, Cristina Rita, ha destacat que "el premi ens fa sentir dins d'una xarxa d'estudis important, on ja som 230 membres a l'IME i volem seguir sent útils per al disseny de futur de la nostra illa i per a les futures generacions".

Juntament amb ella ha recollit el premi el conseller insular de cultura de l'illa de Menorca, Miquel Àngel Maria, que ha dit que "aquest premi, com deia Josep Pla, és un veritable monument a la ciutat de Menorca".

El professor, Fermín Pardo, guardonat amb el premi de persona del Recercat, ha agraït la feina feta per part dels centres d'estudis del País Valencià i ha comentat que "estar a Tortosa ha estat una gran alegria perquè és com prolongar la València del nord cap a Catalunya, ja que aquí parlen igual que al Maestrat o a La Plana i un exemple ho és el bisbat de Tortosa que uneix diversos territoris de parla de llengua catalana".

L'altre guardonat ha estat en Joan Ramon Vinaixa, historiador i expresident del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Vinaixa s'ha autodefinit com un aficionat a la història i ha referit que "s'entén el valor geogràfic del premi però no tens la satisfacció plena perquè els que te'l donen haurien de defensar els mateixos valors que tu". Vinaixa ha criticat que "hauria entès que el premi el rebés algú altre perquè, de fet, hi ha moltes persones invisibles que porten anys en silenci en defensa de la cultura" per acabar recordant que la seva intenció és "donar visibilitat a les persones i entitats que no estan sobreexposades mediàticament". Per acabar donant les gràcies a l'IRMU i als centres d'estudi per la seva tasca.

Un cop entregats els premis, el vicepresident de l'IRMU, Josep Santesmases, ha iniciat el torn dels parlaments de cloenda tot explicant que "l'aigua de l'Ebre és el resultat de la gent que hi ha confluït, procedent de molts territoris diversos, que l'han fet ser esplendorós. L'IRMU és, doncs, com un riu, un punt de confluència". Ha volgut tenir un record per al conseller de cultura a l'exili, Lluís Puig Gordi, ja que ell fou qui tingué la idea d'incorporar la Federació d'Ateneus de Catalunya a l'IRMU.

Per acabar apel·lant a l'esperança col·lectiva en detriment dels individualismes per superar amb èxit la pandèmia del Covid-19, així com també agraint la tasca de la presidenta de l'IRMU, Maria Àngels Blasco, "en uns temps difícils i complexos de control polític".

Blasco, que ha intervingut a continuació, ha volgut retornar aquest agraïment a tots i cadascun dels centres d'estudis i recerca i ha demanat "que es continuï fent aquesta tasca de recerca per transmetre tot aquest coneixement col·lectiu que des de l'àmbit local ajuda a sumar a l'àmbit nacional". Per acabar recordant que "estimar la nostra terra no és lloar-la i enaltir-la, sinó conèixer-la en tota la seva amplària i profunditat".

Finalment, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha reiterat la satisfacció del consistori per poder acollir el Recercat i donar els premis de les dues edicions. Roigé ha destacat que "som un territori que som cruïlla de camins i de cultures perquè som territoris germans que ens acompanyem" posant de relleu el fet que "si pugem al Port, a dalt de tot, podrem veure en un dia que el cel estigui clar, les Illes Balears i ens fa tenir amb ells una connexió especial". Roigé ha volgut dirigir-se també al guardonat Joan Ramon Vinaixa, ja que, "ell és tot un referent al territori i ens ajuda a difondre el seu llegar arreu".

L'acte ha conclòs amb una actuació de l'Aula de Músiques de la Terra de Tortosa i el grup de cant versat de El Mas de Barberans, dirigit per Arturo Gaya, Elena Maureso i Cati Plana, entre d'altres. El grup ha interpretat la cançó "Toc de panoli", extreta del llibre de Joan Moreira, i la jota "Romanço del cec", amb una lletra especial dedicada als participants del Recercat, i que recorda els romanços que antigament es representaven als mercats municipals i que eren els primers cronistes o reporters orals que hi va haver a les ciutats.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 7 de maig de 2021


Redactat per: Irene López

Arrenca el Recercat, el congrés de recerca històrica i patrimonial de l’IRMU, a Tortosa

L’Aula Didàctica del Museu de Tortosa ha acollit l’acte inaugural del Recercat, el congrés de recerca històrica i patrimonial que l’Institut Ramon Muntaner organitza anualment a nivell de tots els territoris de parla catalana. Enguany Tortosa ha estat la ciutat encarregada d’acollir-lo, ja que és la Capital de la Cultura Catalana.


La directora de l’IRMU, Mª Àngels Blasco, ha explicat que “el format d’aquest congrés serà híbrid i es podrà seguir també de manera telemàtica” i ha encoratjat els participants a “trobar ponts d’entesa i lligams culturals que hauríem d’anar enfortint i compartint per demostrar que la cultura és segura”.

El president de la Federació Catalana d’Ateneus, Pep Morella, ha celebrat la incorporació dels ateneus dintre del patronat de la família de l’IRMU, ja que “som institucions nascudes fa uns 200 anys en defensa de la llengua, la solidaritat, la cohesió social i la convivència”.

Per la seva banda, el vicepresident segon de l’IRMU, Josep Santesmases, ha exposat que “ens trobem al davant d’un Recercat esperançat perquè la situació és millor que l’any passat i, en un moment especial en el qual cal recordar les persones vinculades a l’entitat que ens han deixat a causa de la pandèmia”. Santesmases ha comentat també que “cal introduir canvis locals a escala global i que el sector cultural ha de créixer a través dels pressupostos públics” i que “la recerca bàsica a qualsevol territori és necessària per crear consciència crítica i reivindicativa”.

El delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre en funcions, Xavi Pallarès, ha destacat que “l’IRMU fa una feina indiscutible de servei a la societat de parla catalana”. En relació a l’edició d’enguany ha comentat que “l’any 2021 serà l’any del renaixement i del ressorgiment de la cultura catalana perquè un territori és viu quan la cultura també ho és”.

L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha explicat que “des de l’Ajuntament us animem a conèixer Tortosa i el nostre patrimoni al llarg d’aquests dies” i que “amb les jornades tractareu temàtiques que tenen a veure amb Tortosa com el riu o els refugis antiaeris que us serviran per fer-vos una idea del que va patir aquesta ciutat amb els bombardeigs de la Guerra Civil”. Roigé ha informat que a l’agost Tortosa acollirà també el Congrés de Cultura i Territori que se celebrarà al campus de la URV i ha agraït “poder treballar amb els territoris germans que estem units per la llengua i la cultura perquè som un territori de cruïlla amb els Països Catalans com ho demostra encara l’exemple de la Diòcesi del Bisbat de Tortosa que va més enllà de Catalunya”.

Finalment, els assistents a l’acte inaugural han anat a visitar en grups reduïts l’Espai de la Jota del Museu de Tortosa acompanyats pel cantautor, Arturo Gaya, un dels membres del grup de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. També han pogut visitar l’exposició de pòsters dels projectes que han dut a terme els diferents centres d’estudis de Catalunya, Catalunya Nord, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja.


Tortosa, Terres de l’Ebre, 7 de maig de 2021


Redactat per: Irene López

Unió de Pagesos crida a la participació aquest cap de setmana en les mobilitzacions a favor de la implantació sostenible de projectes d’energia renovable

 

El sindicat participa aquest cap de setmana a les mobilitzacions convocades arreu del territori amb el lema 'El territori diu prou!', per denunciar el model del Govern d'implantació dels projectes d'energies renovables, i anima tothom a sortir al carrer per fer sentir aquest clam.
 
Unió de Pagesos treballa per la transició energètica cap a les energies renovables i defensa que cal que sigui respectant l'espai agrari, sense especular amb el valor de la terra, amb un model basat en instal·lacions de petita dimensió, consensuades i participades per la gent del territori, prioritzant ubicacions en zones artificialitzades o degradades, sòl industrial i urbà no desenvolupats, en terrenys de poc valor natural i faunístic i en teulades, potenciant l'autoconsum i la proximitat de la generació energètica respecte del lloc de consum.
 
Unió de Pagesos serà present a les següents mobilitzacions:

PALLARS
Dissabte 8 de maig
10 h: marxa lenta des de Comiols, passant per Isona i fins a Tremp
11 h: concentració i lectura del manifest a la Plaça de l'Ajuntament d'Isona
12: concentració al Passeig Pompeu Fabra de Tremp
12.30 h: lectura del manifest al cap del Passeig (davant del consell comarcal)
Organitza: Salvem lo Pallars, Stop Autopista Elèctrica amb el suport d'Unió de Pagesos


 
ANOIA
diumenge 9 de maig
11 h: sortida des de diversos punts de la comarca (també amb tractors). Punts de trobada: Bon àrea (Jorba) o Carpi (Polígon d'Òdena)
12h: arribada al Parc Central d'Igualada (final del recorregut per als tractors)
12.30 h: acte final (sense tractors) a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada
Organitza: Coordinadora de plataformes de l'Anoia, en la qual Unió de Pagesos hi forma part


 
BAGES
Manresa, diumenge 9 de maig
11 h: Palau Firal de Manresa, inici de la marxa lenta (també, amb tractors)
12h: arribada al recinte esportiu El Congost, lectura del manifest i atenció a la premsa
Organitza: Plataformes afectades i entitats del Bages, Osona i Moianès conjuntament amb Unió de Pagesos


 
CAMP DE TARRAGONA (Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès)
Reus, diumenge 9 de maig
12 h: a la Plaça de Prim de Reus (hi haurà tractors), concentració, parlaments i lectura de manifest
Organitza: entitats del territori amb el suport d'Unió de Pagesos


 
PRIORAT
Falset, diumenge 9 de maig
18 h: al camp de futbol vell
Concentració i lectura de manifestos
Organitza: entitats del territori amb el suport d'Unió de Pagesos


 
TERRA ALTA
Gandesa, diumenge 9 de maig
11 h: a l'estació d'autobusos, pintada de mural
12 h: parlaments a la plaça de l'Ajuntament
Organitza: entitats del territori amb el suport d'Unió de Pagesos


 
PONENT
Lleida, diumenge 9 de maig
12 h: a la plaça Sant Joan
Concentració davant de la Delegació del Departament de Territori
Organitza: xarxa d'entitats i plataformes de Ponent i Pirineus amb el suport d'Unió de Pagesos

6.5.21

El Memorial Democràtic instal·larà 119 llambordes Stolpersteine a Catalunya fins a finals d'any

El Memorial Democràtic preveu instal·lar, entre maig i desembre d'enguany, 119 llambordes Stolpersteine a Catalunya en record dels deportats als camps de concentració nazis. Són les peces artístiques urbanes creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es col·loquen al davant de la darrera residència que va tenir la persona en llibertat.

La instal·lació d'aquesta nova remesa de llambordes començarà aquest divendres 7 de maig a Roses (Alt Empordà), a les 12 h, amb la col·locació de la peça en record del veí de la població deportat Ermengol Romañach, al carrer Perelada, 35. Hi participaran el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan.

Vilanova i la Geltrú, set mesos més tard

L'endemà, dissabte 8 de maig, s'instal·laran llambordes a Vilanova i la Geltrú (Garraf), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i Agullana (Alt Empordà).

La col·locació a Vilanova i la Geltrú serà a les 10 h, a la plaça de la Vila, amb la presència de la consellera de Justícia, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, i el president de l'Amical de Mauthausen, Enric Garriga. Posteriorment es col·locarà cadascuna de les 17 llambordes, amb un acte individual d'homenatge per a cadascun dels deportats.

Les persones en record de les quals es col·loquen les llambordes són Eugeni Balduz, Francesc Barceló, Ramon Bascuñana, Máximo Flores, Marcel·lí Garriga, Gerard Ill, Rafael Inglada, Camilo María, Leandre Moliné, Miquel Obiol, Armand Pueyo, Joan Sagarra, Antoni Sánchez, Llorenç Torné, Francesc Tremps, Joan Úbeda i Francesc Vidal.

La col·locació de les llambordes en record dels vilanovins deportats havia estat prevista per al 3 d'octubre de 2020, ara fa set mesos. L'acte va ser ajornat per la pandèmia de COVID-19, però les llambordes s'han exposat fins ara a la planta baixa de l'Ajuntament. La consellera de Justícia, Ester Capella, les va lliurar al consistori el 18 de juliol de l'any passat.

 Sant Cugat, recorregut amb ofrena artística

 A Sant Cugat del Vallès s'instal·laran sis llambordes, en memòria de Bonaventura Bartralot, Francisco Calventus, Joaquín Moya, Josep Puiggròs, Miguel Sánchez i Lorenzo Villa. La col·locació començarà a les 11.30 h, a la plaça de l'Om, davant del Monestir de Sant Cugat. El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, participarà en l'acte de cloenda, a la Rambla Ribatallada les 13.30 h, que anirà a càrrec també de l'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla. L'historiador José Fernando Mota, que participarà en l'itinerari, parlarà dels deportats davant del darrer habitatge de cadascun d'ells. El col·lectiu Som Veïnes durà a terme una intervenció-ofrena artística per a aquestes sis persones.

Agullana, conferència sobre la deportació

Dissabte es col·locaran també dues llambordes a Agullana, en record dels deportats Ildefonso Hernández, a les 18 h, al carrer Darnius, 47, i Ramon Pont, al carrer Joaquim Bech de Careda, 18, a les 18.30 h. El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, assistirà a l'acte de col·locació de les llambordes, juntament amb l'alcalde d'Agullana, Josep Jovell. A les 19 h, el president de l'Amical de Mauthausen, Enric Garriga, farà una conferència a la Sala Polivalent del Municipi.

 Previsió de col·locació de llambordes al 2021 a les Terres de l'Ebre: 10 a Flix.

389 Stolpersteine a Catalunya

En aquests moments a Catalunya hi ha 270 Stolpersteine. Amb la col·locació de les noves peces, a finals de 2021 n'hi haurà 389. El Memorial Democràtic és l'encarregat d'adquirir les llambordes i coordinar-ne la instal·lació.

Actualment, n'hi ha a Albatàrrec (1), Barcelona (1), Cardona (3), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), els Guiamets (1), Esparreguera (7), Figueres (11), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Mataró (15), Montornès del Vallès (3), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Oluges (1), la Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Pontils (1), Puig-reig (9), Ripollet (4), Rubí (11), Santa Coloma de Queralt (3), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sabadell (61), Sanaüja (1), Santa Perpètua de Mogoda (1), Súria (14), Talavera (1), Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Torrelles de Foix (1), Vallbona d'Anoia (1), Vallfogona de Riucorb (1), Vilafranca del Penedès (9).

Les llambordes Stolpersteine són blocs de ciment, d'aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima. Hi ha més de 82.000 llambordes a tot el món.

5.5.21

La URV acull l’exposició “Contra les cordes” sobre patrimoni abandonat del País Valencià


L'espai URVIART del campus de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa acull des d'ahir la mostra "Contra les cordes", cedida per part del Centre d'Estudis del País Valencià amb motiu de la celebració del Congrés Recercat, organitzat per part de l'IRMU (Institut Ramon Muntaner) al llarg de tot aquest cap de setmana.

El director de la URV a les Terres de l'Ebre, Jordi Sardà, va agrair poder formar part de la Capital de la Cultura Catalana i col·laborar un cop més amb l'IRMU en les jornades del Recercat, tot destacant que "aquesta és la primera exposició que el campus organitza després de la pandèmia".

En el seu torn, el delegat dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Bladé, va comentar que "tenim una oportunitat magnífica d'acollir el Recercat de l'IRMU que ajuda a dinamitzar tots els territoris de parla catalana" i que "aquesta és una exposició magnífica que fa una visió retrospectiva del patrimoni material i immaterial que ens caracteritza i posa de relleu la tasca que fa el Centre d'Estudis del País Valencià".

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va explicar que "Tortosa ha tingut sempre uns lligams amb el País Valencià i aquesta exposició ho referma i ens apropa al seu patrimoni immaterial a través de la cultura popular dels moros i cristians o de la música que és molt semblant a la nostra". Agraint també la mà estesa per part del campus que "té també molts alumnes valencians i que els demostrarà que aquí aposten per la seva cultura que, al mateix temps, també és la nostra".

Finalment, la comissària segona de l'exposició i tècnica de l'IRMU, Elena Espuny, va destacar que "volíem crear un projecte conjunt entre diferents equips de treball i hem apostat per aquesta exposició denúncia dels elements culturals més amenaçats del País Valencià, per tal de tirar endavant amb les problemàtiques que podrien ser extrapolables a qualsevol territori". Així doncs, cadascun dels 12 centres d'estudis participants van proposar dos elements per a la mostra que fossin originals, poc coneguts i que garantissin l'equilibri territorial de tot el conjunt del País Valencià i tractessin el patrimoni natural, l'individual, el col·lectiu, els conjunts arquitectònics, el patrimoni gastronòmic, el material i l'immaterial.

Alguns dels llocs que formen part de la mostra són: les festes de Sant Joaquim, l'elaboració de les postres de l'alajú, el castell Barxell, l'aeròdrom republicà Villar de la Llibertat, els masos de la comarca del Maestrat, la festa de moros i cristians, la Casa Abadia, la xarxa fluvial de la Vall Albaida, el Palauet Giner-Cortina o l'Horta de Vallbona, entre d'altres.

La comissària informà també que aquest és el primer lloc del territori català on viatja la mostra itinerant i que properament sortirà el catàleg de la mostra que inclou també altres elements patrimonials que van ser descartats per a l'exposició.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 5 de maig de 2021


Redactat per: Irene López