12/05/2022

Pere Muñoz i el Museu del Ferrocarril, gGuanyadors premis Sirga d'Or 2022

El Teatre la Llanterna de Móra va acollir divendres la gala dels Premis Sirga d'Or. La primera Sirga d'Or en anunciar-se va ser la d'entitats, que va recaure en el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. La Sirga d'Or a la trajectòria personal va ser per a Pere Muño, historiador de Flix.

Torna “L’Esperit del Nadal” al Museu del Ferrocarril a Móra la Nova

El Museu del Ferrocarril a Móra la Nova i l'escola de teatre Buenafuente's Actors posen en marxa la tercera edició de l'espectacle familiar "L'Esperit del Nadal". L'activitat inclou un recorregut en tren per les instal·lacions del Museu que portarà els participants a visitar els Reis de l'Orient durant els preparatius de la Cavalcada. Atesa la bona acollida de què va gaudir la representació entre el públic familiar els anys 2018 i 2019, el Museu ha decidit engegar de nou les representacions amb vocació de continuïtat.

El conte ens explica la història del Manolo, un mosso de l'estació de Móra la Nova, que ha perdut la il·lusió pel Nadal. Els seus amics, la cuinera Amèlia i el maquinista Ramon, s'aliaran amb un personatge fantàstic, l'Esperit del Nadal, per ajudar el Manolo a recuperar la il·lusió per aquetes festes. Per fer-ho, descobriran un secret que s'amaga a l'estació de tren i que acabarà provocant un viatge a la recerca de la saviesa dels Reis de l'Orient.

"L'Esperit del Nadal" és una oportunitat de fer que aquests dies siguin molt especials per a tots els membres de la família. Les entrades es poden adquirir a www.museuferrocarril.cat. Els menors de 2 anys que no ocupin seient tindran accés gratuït. Les places són numerades i limitades. L'obra es representarà a la Cotxera del Museu el 23, 29 i 30 de desembre a les 17.30h i les 19.00h. La nova producció de l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

12/02/2022

Arrenca a Móra la Nova un pilot que combina la tecnologia 5G i la innovació social per millorar l'eficiència hídrica del territori

Aquest matí, representants de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Móra la Nova, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), la Fundació i2CAT, Aigües de Catalunya i Telefónica han presentat, a la Sala de Juntes de l'Ajuntament de Móra la Nova, el nou projecte pilot, que fa possible la unió de la connexió 5G i la intel·ligència artificial amb la telelectura i algorítmica per aconseguir control i eficiència hídrica al territori.

El pilot, impulsat localment per Aigües de Catalunya, Ajuntament de Móra la Nova i Telefónica, i emmarcat dins de la iniciativa Àrees 5G Terres de l'Ebre, neix amb l'objectiu d'equipar els comptadors del municipi amb mòduls de telelectura que permetin tenirmesures de control i sistemes de regulació per garantir l'eficiència i reduir el malbaratament de l'aigua.

En aquest punt, el 5G permetrà visualitzar en temps real el consum reduint la latència a mil·lisegons, connectar múltiples dispositius (IoT), augmentar l'eficiència energètica dels mateixos i garantir el seu funcionament en emplaçaments de difícil accés i cobertura.

Tecnologia 5G per disminuir el malbaratament d'aigua

L'aigua és un recurs cada vegada més escàs però alhora imprescindible per a qualsevol activitat industrial, urbana o agrícola. En aquesta direcció, el pilot 'Comptadors intel·ligents 5G: telelectura i algorítmica per a l'eficiència hídrica' es presenta com a una solució a aquesta problemàtica. Gràcies a la instal·lació d'aquests 60 comptadors, s'envien dades en temps real del consum hídric, fet que possibilita reduir el temps de resposta en front de fuites o avaries, que en infraestructures crítiques poden comportar risc per a la productivitat i per al bon funcionament dels processos i equips. També permet alertar quan es detecta un període inusual d'interrupció de la despesa d'aigua (o no-consum), i que pot estar motivat per una situació d'emergència. A més, aquestes dades suposen indicadors valuosos per al territori per monitorar l'activitat de persones, edificis, indústries i, fins i tot, poblacions senceres.

L'abast d'aquest pilot inclou l'equipament de 37 comptadors al polígon Els Aubals de Móra la Nova i 1 comptador sectorial que recull dades de tot el conjunt industrial, tots ells dotats amb mòduls de telelectura 5G per monitorar el consum i realitzar balanços que permetin optimitzar l'eficiència hídrica; 20 comptadors en domicilis de persones majors de 75 anys que viuen soles a casa i que participen en diversos projectes socials de l'Ajuntament de Móra la Nova i del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, que permeten recollir dades en temps real de consum i no-consum d'aigua i generar alertes automàtiques que s'envien a Serveis Socials per prevenir possibles emergències; i la instal·lació de comptadors a immobles municipals, com ara el poliesportiu, biblioteca o centres d'ensenyament, per també tenir control del consum i optimitzar-lo al màxim.

El projecte s'ha desenvolupat en 3 fases: una primera d'instal·lació dels sensors, comptadors d'aigua i equips de mesura, executada durant els mesos d'estiu; una segona, de desenvolupament d'algoritmes i implantació de les eines tecnològiques que fan possible aquest control hídric, que va finalitzar el passat mes d'octubre; i, finalment, una tercera, que consisteix en el testatge dels comptadors i proves per implementar solucions en base als resultats obtinguts, i que finalitza aquest mes de novembre.

Àrea 5G Terres de l'Ebre: tecnologia 5G al servei de l'àmbit energètic, agroalimentari, sanitari i rural

L'objectiu de l'Àrea 5G de Terres de l'Ebre és impulsar una sèrie de sectors estratègics per al conjunt d'aquest territori com són el sector energètic, ja que diferents instal·lacions energètiques claus per a Catalunya conflueixen en aquesta zona; el sector agroalimentari, tenint en compte que aquesta àrea es vertebra al voltant del riu Ebre, un espai ric en agricultura de regadiu; l'àmbit de la salut, ja que la tecnologia 5G pot ajudar a hospitals comarcals a millorar el seu servei, especialment en temes de teleassistència; i el territori rural, atès que té una alta concentració d'entorns agrestes i de parcs naturals.

Entre d'altres aspectes, la creació de l'Àrea 5G Terres de l'Ebre, que ha estat possible gràcies a l'aliança entre la Generalitat de Catalunya, MWCapital, Fundació i2CAT i els partners locals Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Diputació de Tarragona, Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre i Consorci per a la promoció del sòl industrial del Molló, ha permès analitzar els reptes i necessitats d'aquests sectors i implementar nous productes i serveis, basats en la tecnologia 5G, que hi donin resposta.

Així, a través de la realització d'aquest tipus de projectes pilot, es potencia l'impacte del territori amb la dinamització econòmica i el foment de la innovació, a més de reduir l'escletxa digital rural.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) ha cedit 41 bobines amb pel·lícules domèstiques a la Filmoteca de Catalunya

L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) ha cedit 41 bobines amb pel·lícules domèstiques a la Filmoteca de Catalunya, per tal de garantir l'òptima conservació d'aquest material tant sensible. Tot i el trasllat de les filmacions originals a aquesta institució de referència en la conservació del patrimoni fílmic del país, la gestió d'aquest material continuarà duent-se a terme des de l'arxiu riberenc, que tot just aquest any ja ha avançat en la catalogació d'algunes d'aquestes pel·lícules i que, a més, durant el proper any 2023, té previst digitalitzar-ne alguna de les més rellevants, com per exemple l'enregistrament de l'homenatge a Julio Antonio l'any 1969, d'Enric Borràs; la pel·lícula sobre el desplaçament d'un grup de rasquerans a Tortosa en motiu de la visita del general Franco l'any 1966, que va ser capturada per Blai Bladé; o, entre altre material, les filmacions d'inicis dels anys 80 del morenc Àngel Mola sobre la festivitat de Sant Jeroni i altres esdeveniments ocorreguts a la capital de la Ribera d'Ebre.

12/01/2022

Una xarrada sobre el mas de la Coixa tanca el 15è Curs Coneguem la Ribera d'Ebre

Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), ha pronunciat avui una xarrada al voltant de la història del mas de la Coixa, en el marc de la cloenda de la quinzena edició del Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE). Santesmases ha presentat uns apunts històrics sobre l'emblemàtic mas moranovenc, remuntant-se al segle XVIII, moment en què ha situat l'origen de l'edifici actual. El ponent ha animat als presents a aprofundir en l'estudi de la història del mas de la Coixa, amb l'objectiu de poder redactar i publicar un article científic que doni a conèixer el passat de l'edifici i la seua importància socioeconòmica al llarg dels temps.

Seguidament, Josep Santesmases s'ha referit a la història de l'IRMU, una institució de suport als centres d'estudis de la comunitat lingüística catalana, que té la seu des de la primeria dels anys 2000 a l'esmentat mas de la Coixa. Segons el vicepresident segon de l'Institut, tot i les reticències inicials a ubicar una institució com aquesta en una zona perifèrica del país, el pas dels anys ha demostrat que l'elecció de Móra la Nova, la Ribera d'Ebre i les Terres de l'Ebre per a acollir la seu de l'IRMU va ser una decisió molt encertada.

L'acte s'ha celebrat a la Biblioteca Municipal de Móra la Nova i ha sigut presidit per l'alcalde de la vila, Francesc Moliné, i pel president del CERE, Josep S. Cid. Ha comptat amb una assistència de trenta persones.