28.1.21

Llumverda a l’accelerador lineal de Tortosa

El nou accelerador lineal va rebre el passat dia 20 de gener el vistiplau del Consejo de Seguridad Nuclear per iniciar la seva instal·lació provisional a l'Hospital de la Santa Creu, malgrat que la seva ubicació final està previst que sigui al nou edifici oncològic de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.


Comença, doncs, a partir del pròxim 1 de febrer el procés de desmuntatge de l'anterior accelerador, situat a l'Hospital de la Santa Creu, i el posterior muntatge del nou equipament. Aquest procés té una durada aproximada de 2 mesos i és realitzat per empreses especialitzades, tant en tractament de material radioactiu pel desmuntatge com per la instal·lació del nou, a càrrec de VARIAN Medical System. Posteriorment, l'aparell s'ha de calibrar amb la màxima minuciositat, que sol suposar un procés de 4 mesos, per tal d'adequar-lo a les normes internacionals de funcionament. Un cop instal·lat l'accelerador a Tortosa se'n muntarà un de les mateixes característiques a l'Hospital de Reus, que permetrà en el futur un intercanvi de tecnologia i de pacients entre els dos aparells "bessons".


Els pacients que actualment estiguin rebent aquest tipus de tractament se seguiran atenent a l'Hospital Sant Joan de Reus, centre de referència de la província, mentre duri el procés d'instal·lació del nou accelerador, que servirà com a satèl·lit de l'Hospital de Reus amb l'objectiu d'acostar la tecnologia al pacient i no al revés.


L'accelerador lineal és un aparell que utilitza radiacions ionitzants amb diversos tipus d'energia en els tractaments de neoplàsies. Es tracta d'un aparell que permet al professional atacar de forma molt precisa el teixit maligne i evita malmetre el teixit sa, la qual cosa és beneficiosa pel pacient i permet al metge definir tractaments molt més acurats.


El conveni entre la Fundació Amancio Ortega i Salut es va signar el passat 7 de juny de 2018, i contempla la instal·lació de 18 acceleradors lineals per tot el territori. El de Tortosa es va programar cap al final, ja que l'accelerador de l'Hospital de la Santa Creu era dels més joves entre els candidats a canviar-se de Catalunya. Tot i això es disposarà de la darrera plataforma que hi ha al mercat, amb tecnologia d'última generació.


L'accelerador lineal a la Unitat de Radioteràpia de Terres de l'Ebre (URTE) va començar a tractar pacients el juny de 2008, procedint-se a la inauguració el 6 de setembre del mateix any. Va ser una iniciativa de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre amb la col·laboració operativa de l'Hospital Universitari de Sant Joan, que entenia que dels quatre acceleradors que corresponien al territori, un havia d'estar a Tortosa. Això va suposar la primera vegada que a Europa s'organitzava una Unitat Satèl·lit de Radioteràpia, convertint-se així en un projecte pioner, amb l'esforç afegit que això va suposar. Ara es dona un nou pas posant-se al capdavant d'una instal·lació amb nivell tecnològic.


Mar Lleixà, gerent de la Regió Sanitària de Terres de l'Ebre, ha destacat "la importància que té per la regió el fet de poder disposar de l'últim accelerador lineal que hi ha al mercat. Actualment hi ha 23 pacients que es poden tractar aquí al territori, i el feedback rebut és molt positiu, ja que podem brindar una atenció molt més propera i personalitzada". Lleixà ha lamentat "el retard d'aquesta instal·lació, ja que instal·lar-lo directament al nou edifici oncològic de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, com era la nostra intenció, hauria evitat el desplaçament de pacients".

L'Estat aposta per una gestió integrada del Riu, el Delta i la costa, als ETIs finals aprovats per la CHE

El passat 30 de desembre, el Consell de l'Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), aprovava definitivament el document dels ETIs (Esquema de Temes Importants) de la Conca de l'Ebre. L'objectiu dels ETIs es descriure i valorar els principals problemes actuals i previsibles del riu Ebre i la seva conca i les possibles alternatives d'actuació, en l'horitzó 2021-2027, proposant les solucions que es poden adoptar i que posteriorment seran recollides pel nou Pla Hidrològic de l'Ebre, que sortirà en breu a informació publica. Aquest document ha estat debatut àmpliament per part de tots els agents de la Conca, en diferents sessions monogràfiques per tractar cadascuna de les 18 fitxes que el composen, en un període d'exposició pública que ha durat 9 mesos

Pel que fa al delta de l'Ebre els ETIs descriu que els reptes que s'han d'abordar son el perill d'inundació de la plana deltaica per l'ascens del nivell del mar i els temporals recurrents cada cop de més alta intensitat, l'augment de les temperatures i l'acidificació de les aigües marines, la disminució d'arribada de sediments a causa dels embassaments, la proliferació d'espècies invasores (fins a 200 catalogades), la millora de l'estat ambiental de les llacunes i les badies i la integració del nou cicle de planificació hidrològica amb la directiva marc sobre estratègies marines amb l'objectiu de mantenir un bon estat del medi marí que envolta el Delta.

El document aprovat recull diverses possibles accions per combatre els problemes anteriors. Algunes de les actuacions ja estaven previstes en la proposta de Pla de Protecció del Delta, com l'avaluació i caracterització dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja, Ciurana, Margalef  i Guiamets i la possibilitat de fer algun assaig pilot de mobilització de sediments des d'algun d'ells. També l'actualització i millora de la xarxa d'indicadors ambientals del Delta (RIADE) amb la col·laboració de l'ACA o l'execució de grans transvasaments de sorra des de les penínsules del Fangar i la Banya i la desembocadura a les zones més vulnerables com el Trabucador, la Illa de Buda i el frontal marítim de Deltebre, entre la platja de la Marquesa i la Bassa de l'Arena, per frenar la seva regressió i fer una gestió activa preventiva de les zones regressives. També es contemplen mesures per alentir  el rebliment de la badia del Fangar i millorar les condicions ambientals que afavoreixin les produccions marisqueres del seu interior.

És important remarcar que els EPTIS proposen donar seguiment als treballs i les recomanacions elaborades en el marc de la Taula de Consens, reconeixent-li un paper d'interlocució preferent i valorant les propostes que aquesta entitat ha fet arribar en el procés de participació pública.

Cal destacar també altres propostes que es contemplen, com un seguiment més intens del fenomen de la subsidència del Delta a traves de la xarxa d'indicadors ambientals (RIDAE) i d'imatges satèl·lit, l'execució dels camins de guarda de protecció perimetral de les badies dels Alfacs i el Fangar, el mantenir en bon estat els desguassos de fons dels embassaments de la Conca per poder evacuar els sediments mitjançant aquest mecanisme si es creu oportú o tenir en consideració els ecosistemes marins i costaners de la desembocadura per a determinar un regim de cabals ecològics òptims.

És la primera vegada que un Govern de l'Estat proposa en un document, accions que integren la gestió del riu Ebre i la seva conca amb la plataforma del delta de l'Ebre, la seva costa i el seu medi marí adjacent. És una visió holística i proactiva que reconeix la interdependència de tots elements que configuren el sistema Ebre – Delta – Mar amb la finalitat de combatre les principals amenaces d'aquest espai natural, mitjançant els instruments legals que l'Estat vol aplicar: el nou Pla Hidrològic de l'Ebre de la CHE i el Pla de Protecció del Delta de l'Ebre del Ministeri de Transició Ecològica.

Des d'aquest punt de vista és sorprenent el vot en contra que va emetre la Generalitat al document definitiu dels EPTIS al·legant que no es recollien les seves al·legacions, alineant-se amb la Federació Nacional de Comunitats de Regants de l'Ebre que també van votar en contra perquè es reduïen les hectàrees de nou regadiu de la conca a només 30.000, i tatxant a la CHE de fer un plantejament altament ambientalista des del punt de vista agrari. A l'altre costat alguns grups ambientalistes també van votar en contra al·legant que la CHE continuava apostant per nous regadius i seguia sense reconèixer els fenòmens de regressió  i subsidència del Delta, ni volia millorar els cabals ecològics. Res més lluny de la realitat com s'ha explicat i com es pot comprovar llegint el document aprovat.

També sorprèn que el Conseller Calvet afirmi en un article publicat el passat dia 17 de gener, que la seva Conselleria no te absolutament cap competència en matèria de gestió hidràulica pel que fa al riu Ebre. Hem de recordar que la Generalitat de Catalunya, a traves de l'ACA, te competències pel que fa a la gestió hidràulica del tram català de 'Ebre en matèria de policia d'aigües, del control de la qualitat de l'aigua, de la gestió de les taxes en alta i de les autoritzacions per ocupacions del domini públic hidràulic, així com dels abocaments autoritzables. De la resta de competències, també s'ha de fer constar que forma part de tots els òrgans de govern i de decisió de la CHE, on es fa un seguiment de l'execució del Pla de Conca i on es debat i s'acorden les actuacions sobrevingudes que es puguin donar. En breu, la Generalitat tindrà una nova oportunitat de fer sentir les seves propostes, durant el període de informació públic del nou Pla de Conca de l'Ebre 2021-2027.

En aquest context, l'acord del Govern de la Generalitat sobre el Delta divulgat ahir, és una gesticulació buida més en clau electoral, en la mateixa línia de la inacció manifestada respecte els 6 milions del 2020 que han deixat perdre per actuar al delta de l'Ebre. La realitat és que el Govern de Generalitat te competències tant per actuar al Delta, com al riu Ebre, de comú acord amb l'Estat, però no ha fa. La por a posar-se certs col·lectius en contra, la mandra i la incapacitat de redactar propostes solvents i el discurs còmode que Madrid no ens deixa fer res és el que explica el que passa i continuarà passant, si el 14 F no s'hi posa remei.

http://terresebre.socialistes.cat/ca/noticia/l-estat-aposta-per-una-gestio-integrada-del-riu-el-delta-i-la-costa-als-etis-finals

La XIX Fira Intercomarcal de l’Oli se celebrarà de forma virtual

La XIX edició de la Fira Intercomarcal de l'Oli (FIO) començarà aquest divendres i s'allargarà fins al diumenge, amb totes les activitats adaptades en format digital, a causa de la pandèmia de la Covid-19. Les activitats es podran seguir a través del canal de YouTube de l'Ajuntament de Móra la Nova.

"Hem intentat fer totes les activitats que habitualment es feien a la FIO per a poder continuar pel mateix camí. No volíem suspendre-la, com hem vist que era possible adaptar les diverses activitats, hem decidit apostar-hi", ha expressat la directora de la FIO i regidora de Fires de l'Ajuntament de Móra la Nova, Míriam Vinaixa.

L'organització de la fira ha apostat per fer un vídeo on totes les almàsseres participants quedin reflectides. Vinaixa ha destacat: "És un vídeo a on la gent que tingui ganes de comprar l'oli tindrà allà tota la informació per poder fer-ho".

La FIO donarà el tret de sortida amb l'acte d'inauguració i entrega de premis del concurs d'oli. Serà l'únic acte presencial, però no serà obert al públic. En aquest acte només hi podran assistir els guanyadors del concurs. La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim i l'alcalde de Móra la Nova, Francesc X. Moliné faran l'entrega dels premis.

Pel que fa al V Sopar de l'Extraverge, enguany serà per endur. El xef Vicent Guimerà de l'Antic Molí d'Ulldecona (una estrella Michelin) ha elaborat un menú de sis plats utilitzant els olis guanyadors de la FIO. S'han venut fins a més de 120 tiquets del sopar.

També es farà un showcooking el dissabte a la tarda a càrrec de la xef, gastrònoma i divulgadora de l'oli, Montse Freixa. Una altra demostració gastronòmica que també es durà a terme serà d'elaboració de la clotxa el diumenge al matí, a càrrec de Lua Garcerán i Joan Casanova.

A la FIO 2021 també hi haurà dues jornades tècniques: "El patrimoni de les oliveres mil·lenàries del Sénia", organitzada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, de la mà de Maria Teresa Adell, gerent de la Mancomunitat Taula del Sénia. L'altra xerrada tècnica serà "Degusta Ribera d'Ebre", a càrrec de Núria Descarrega de Ribera d'Ebre VIVA.

Finalitzen diverses actuacions d'adequació de lleres a Tarragona i Terres de l'Ebre arran del temporal Gloria

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha finalitzat tres actuacions d'adequació de lleres a Tarragona i Terres de l'Ebre, arran dels danys provocats el passat gener pel temporal Gloria. El director de l'ACA, Lluís Ridao, acompanyat per tècnics de l'Agència, ha assistit al recepcionament de les actuacions dutes a terme a Benissanet (Ribera d'Ebre), Roquetes (Baix Ebre) i Riudecols (Baix Camp) on s'ha comprovat la seva correcta finalització i funcionalitat.

Els treballs duts a terme a Benissanet, que han tingut un cost de 174.000 euros, han constitit en reparar l'esllavissada i protegint el peu del talús amb escullera en el riu Ebre, minimitzant així el risc d'inundacions. Pel que fa a l'actuació feta a Roquetes, aquesta s'ha dut a terme al barranc de Matamoros, on s'ha estabilitzat la llera amb malles transversals i els talussos amb escollera, a més de la retirada de sediments. El cost dels treballs ha ascendit als 197.400 euros.

Finalment, la darrera de les actuacions finalitzades ha estat la desbrossada de la llera i la retirada de canya acumulada a la riera de Riudecols, juntament amb la redistribució de la grava acumulada. Els treballs han tingut un cost de 47.000 euros.

27.1.21

Salvadó crida a la mobilització independentista per evitar un Govern unionista a Catalunya

La Federació de l'Ebre d'Esquerra Republicana, ha presentat avui els onze candidats ebrencs que integren la llista republicana a les eleccions al Parlament del 14 de febrer. El president de la Federació i candidat, Alfons Montserrat, ha afirmat que "amb aquesta situació de la pandèmia concórrer a una campanya electoral és un acte d'una tremenda irresponsabilitat, que només es pot arribar a entendre si es veuen les raons poderoses d'Estat que hi ha al darrere".
 "Unes raons que no tenen cap pudor en posar-se pel damunt dels principis de la salut i la integritat de les persones". Ha afirmat Montserrat
A més, ha denunciat que "tenen un candidat feble i els interessa una campanya molt descafeïnada, però no podem deixar-los que s'acabi imposant aquesta segona volta del 155".
El candidat Lluís Salvadó també ha definit "d'operació d'Estat sincronitzada i molt ben orquestrada" la negativa del Tribunal de Justícia de no ajornar les eleccions.
El dirigent republicà ha fet una crida a la mobilització independentista per evitar un Govern unionista a Catalunya:  "fa dos anys i mig que a Madrid hi ha un govern espanyol presidit pels socialistes amb el suport dels comuns, i per a les Terres l'Ebre l'experiència ha estat desèrtica, on la prioritat ha estat nul·la i la inversió zero euros".
Així ha criticat que "els trens passen més ràpidament entre Barcelona i València, però s'aturen menys que mai a les Terres de l'Ebre; que al Delta només s'han posat pedaços mentre seguim sense tenir propostes serioses damunt la taula, i han mantingut la negativa a l'impost nuclear fent impossible revertir i disposar d'aquests recursos econòmics importants pel nostre territori".
Salvadó ha demanat "mobilitzar-se per evitar que al Govern de la Generalitat es pugui produir un pacte de l'estil Colau – Valls, on el conjunt de les cinc formacions no independentistes, des dels Comuns fins a Vox, donin suport al candidat Illa per així aturar l'independentisme".
El candidat  ha afirmat que "Esquerra mobilitzarà l'independentisme de via àmplia que intenta ser i arribar a tots els racons del país, i de la nostra societat". Un independentisme que a més "té la vocació de sumar, de compartir lluites i de desenvolupar polítiques socials per arribar cada vegada a més gent".